Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2010

Gritos de dignidad

Imatge
Queda un año justo para las elecciones municipales. Ustedes no habran caido en la cuenta pero yo sí porque he bebido mucho de ese líquido electoral. Lejos de pensar que es un momento en que hay que cerrar los ojos y pensar que todo es una pesadilla, es el momento de abrir los ojos. Incluso de ponerse gafas. Y si pueden pónganse gafas de esas nuevas.. de las tres dimensiones. De esa manera podran apreciar el ancho, el alto y lo profundo del trabajo de un político.
Yo les diré lo que haré este año. Buscaré en los programas y en las personas. Les propongo trazar un juego. Pongan en un pápel nueve palabras. Yo elijo mis nueve palabras: verdad, trabajo, responsabilidad, solidaridad, reparto, compromiso, lengua, servicio y consenso. Escucharé a cada político. Leeré cada programa. Cada vez que alguno de ellos pronuncie alguna de mis palabras la tacharé. Y aquel partido que más veces pronuncie mis palabras tendrá mi voto.
Me niego a pensar que todo el mundo pueda resguardarse bajo una bandera…

No, jo no sóc valencià

Imatge
Julian té un bar en Benalmadena. No és massa jove ni massa vell. Està assabentat del món que l'envolta. Com que el diari arriba al bar tots els dies és habitual lector de titulars i alguna notícia que li interesa. En la tele del bar també mira alguns programes. Intenta que no siguen de cotilleo. Però no sempre això és possible.
Julian té familia en Gandia. Un germà de sa mare es va anar allí a montar un bar també. Per això li té un especial afecte al nostre país i s'hi fixa un poc més en les notícies que li arriben.
Enguany Julian ha sabut que el nostre president de la Generalitat era molt amic molt amic d'un senyor que comprava càrrecs públics, tan amic que li regalava tratges. Ell s'ha assabentat que un tal Ricardo Costa organitzava actes electorals i els encomanava a alguns "amiguitos del alma" que després pagaven uns dinerets i feien regals com "pelucos" i tal.
També sap que ací toca molt la loteria, que sempre li toca a la mateixa família. E…

La red que invitaba a hacer trapecismo

Imatge
El dia 17 de mayo fue el día de Internet. Internet es esa tela de araña que nos atrapa a todos. De hecho, este rádioblog nació allí, tejido entre redes sociales, un experimento entre amigos que se reunen cada uno en  un sitio y cada uno a una hora. Sobre Internet les habrán contado mil historias. Yo les contaré solo una. Y así tendrán ya las mil y una.
Internet es una pistola de juguete. Algunos se encargan de pintarla de lobo feroz pero no lo es más que lo fue Caperucita. Internet les permite estar más cerca de los que estan más lejos. Internet les permite estar mejor informados aunque dé cobijo a mucha desinformación. Internet enlaza las manos de la gente aunque se escondan tras una pantalla. Internet es un cerebro colectivo que nos hace más inteligentes aunque pueda atontar con su halo de intimidad y misterio anónimo.
La vida virtual se une al mundo presencial y al mundo mediático. Lo real se diversifica. Es tan real la amistad de quien se toma un café como la de quien chatea. Y t…

Garzón: a mis niños de 60 años.

Imatge
Hay un disco de Miliki que se llama "A mis niños de 30 años". Nos lo dedicó para recordarnos nuestra infancia con aquellas canciones.
Yo tengo 37 años. La transición me pilló cambiando cromos. Me hubiera gustado saber distinguir entre un montón de siglas. De veras que me hubiera gustado. También me perdí mayo del 68. Al final no había arena bajo los adoquines según me han dicho. Siento haber nacido tan tarde. Lo siento de verdad. Les pido disculpas.
Mi generación vive atrapada y subyugada por otra, la de la transición. Debemos agradecerles la libertad, la democracia, estamos en deuda permanente, inmóviles, meros consumidores de un producto vendido, finiquitado y empaquetado. Nosotros estamos para comer un plato que fue cocinado. Ni siquiera podemos elegir menú.
Nosotros no tendremos la posibilidad de redactar una constitución. De hecho no tenemos ni siquiera la posibilidad de reformarla. Es intocable, sagrada, infinita, perpetua porque ya nos sabemos el estribillo de la c…

Es l'hora de la veritat per a Espanya

Imatge
Ha arribat l'hora de la veritat per a Espanya. I no perquè els espanyols ho hagen decidit. Deia Fuster que la política la fas o te la fan. Servixca esta cita bíblica per denotar que a Espanya li estan fent la política. Fa tres anys escrivia alguna cosa per al Bloc de Convergència sobre la interdependència política com a concepte superador de la dependència i la independència. La interdependència ja ha arribat. Ara la veïem diafana.
A Zapatero i a vosté i a mi ens fan la política i ens la fan per una absoluta manca de responsabilitat. Manca de responsabilitat del govern que ha sigut capaç de deixar passar vora dos anys de diàleg social sense fer allò que li és democràticament encomanat: decidir. Manca de responsabilitat de l'oposició que preferix governar un solar en el futur a costa de guanyar unes eleccions. Hom troba de vegades a faltar una part de la cultura anglosaxona.
L'única visió que trobe positiva de tota esta història és l'abandonament del dubte. Per primera ve…

Entre recortes

Imatge
La semana pasada nos escapamos de la actualidad por los pelos. Con aquella vieja historia de las noticias invisibles pudimos encontrar una isla desierta donde encontrarnos solo con otros naufragos de lo informativo. Esta semana ni eso. Nadie ha sido capaz de saltar la barricada de la actualidad a la búsqueda de los cuárteles de invierno. No tendremos más remedio que  bajar al campo de batalla a luchar la guerra diaria de lo político, lo económico y lo mediático. Eso sí, sin perder la perspectiva humana. Y la perspectiva humana no nos hará olvidar a Antonio Ozores que curiosamente ha ido a faltar cuando más falta nos hacía su lenguaje. Porque las cosas andan tan liadas que solamente un lenguaje como el de Antonio Ozores podría explicarlo.  A los que defienden a ciegas que nos viene encima una época de recortes donde el PIB es el sustituto del PAI. A los que andamos haciendo más agujeros al cinturón para conseguir apretarlo un poquito más. Curioso que tengamos que apretarlo más los econó…

Ismael Serrano

Imatge
Deu ser l'enèsima vegada que vaig a veure Ismael Serrano. I confesse que ja no ho faig amb l'entusiasme i i l'entrega d'abans. La meua ment analítica ha destronat la radiografia emocional de tancar els ulls i construir un univers diegètic per a cadascuna de les cançons. Però Ismael segueix sent Ismael. Des de la meua època de Sau vaig descobrir que la música és per a mi una mescla de tendresa i compromís. No sé si a parts iguals. Depén del moment. El compromís tendre, la tendresa compromesa. 
Ismael és musicalment més complet. La posada en escena és ja impecable. Té ja tant d'actor com de cantautor. L'ego es manté en nivells acceptables. La ironia continua presidint-ho tot. I la subtilitat de la fugida del panfletarisme és especialment gloriosa.  Dissabte va fer un recorregut per cançons que mai li havia escoltat en directe. El directe és una forma d'engany que requerix una força de les cançons que no totes les cançons tenen. Per això quan va interpretar algu…

La renovació d'Unai Emery

Imatge
L'ambició pot ser enemiga de l'èxit. L'autopercepció correcta sol ser la base de l'èxit. El València acabarà la lliga en tercer lloc o campió de la segona lliga. En un campionat on tant Madrid com Barça han fet números per guanyar la lliga el València se situa com el tercer equip d'Espanya.
El València no ha de renunciar mai a res d'inici però ha de saber qui és i qui són els altres. El nostre objectiu ha de ser estar en champions sempre. Ens ho mereixem per trajectòria, bagatge i entitat. No per afició (dimissionària social) ni per càrrecs dirigents. Aconseguit este objectiu s'ha de bastir un equip que siga capaç d'aconseguir l'objectiu. El punt de partida ha de ser la idiosincràsia de la pròpia organització. Els valors valencianistes preponderants han de ser el far de guia. El València ha sigut alguna cosa quan ha partit de la humiltat, del treball, de la serietat, del rigor i de la calma. Quan ha tingut persones al capdavant que no han respectat …

Benvinguda

Benvinguda

Hola!!!
Benvingut al món
no tingues por
no plores més

veuràs com la vida és divertida
poc a poc, cada día, cada moment
com el joc és l'amic de la vida
com el futur és la disfresa del present

trobaràs arbres amb ombra blanca
i muntanyes amb valls de fons
descubriràs un troç de terra
i la faràs el teu món

caminaràs amb fermesa
i cauràs amb convicció
riuràs del rastre d'una estrel·la
i enyoraràs el seu calor


Ara et mirem amb enveja
d'aquell que té tot per fer
que fa una careta lletja
i tothom riu sense voler

dormiràs amb la mirada inquieta
despertaràs de somnis i malsons
llegiràs llegendes urbanes
i contaràs històries d'amor

i t'amagaràs darrere d'una cama
i seràs invisible per sempre més
t'esguitarà la cendra de l'ànima
cremada pels joguets vells
imaginaràs altres móns possibles
i viuràs en un món paral·lel

Benvingut al món
no tingues por
no plores més

El fracàs europeu

Imatge
L'últim episodi de Grècia acaba per arrodonir un paisatge de fracàs clar d'un model europeu basat exclusivament en la suma d'estats i un espai econòmic comú. Europa necessita una evolució que passa indefugiblement per l'assumpció de polítiques comunes amb òrgans comuns i decisions àgils.
Des de la resposta a la grip A a la resposta al núvol volcànic passant per les normes de seguretat dels avions o les maniobres de cada govern en l'àmbit econòmic, configuren exemples molt clars de que l'interlocutor col·lectiu no funciona en l'era de la rapidesa.
Deia un gurú de les organitzacions que en esta era el peix gran no es menja el menut sinó que és el peix ràpid el que arriba primer al menjar. Europa és lenta. Massa lenta. Per a tot. L'encabotament dels estats en mantindre competències farà inviable una Unió Europea que volia crèixer massa ràpid en una dècada prodigiosa on baixar pel turó de la muntanya era molt més fàcil que no pujar al cim com ara.
El món …

El nepotismo ilustrado

Imatge
Las monarquías oligarcas del entorno financiero andan revueltas. Las hordas democráticas 2.0 venían lanzando pelilgrosos mensajes de autonomia, de enlace horizontal y funcionamiento en red. La estructura jerárquica se había aplanado tanto que parecía más un triangulo isósceles que una pirámide tradicional. Pero en tiempos de escasez el poder se ejerce con mayor facilidad. En momentos de desorientación cualquier luz deviene faro. En momentos de duda cualquier palabra parece un discurso.
Y fue así como la monarquía oligarca de los cucos encontró nuevos despachos donde anidar. Las manzanas podridas se trasladaron de huerto. Tanto que llegó un tiempo en que nadie recordó el sabor de una manzana sana. Y fue así como se tejieron los nuevos escalones de la pirámide. Sobre una base horizontal sólida acostumbrada a trabajar duro con instrumentos adecuados. Pero al escalador le quitaron el arnes, al corredor le retiraron las zapatillas, al arquitecto le restringieron el pápel.
Para ello constru…

Las noticias invisibles

Imatge
Hacía tanto tiempo que no aterrizabamos en la actualidad que la actualidad se nos ha pasado de moda. La actualidad es una cosa extraña. A veces es rabiosa y ansiosa y otras veces es invisible.
La actualidad es un puzzle que se llena de noticias. Las noticias son habitantes extraños de la realidad. Son seres curiosos que habitan el bosque mediático. Así, un encuentro que produce desencuentros es noticia. Un rumor infundado puede acagar siendo noticias si los señores de la bolsa se lo creen. Los señores de la bolsa son personas muy crédulas, llevan años diciendo que viene el lobo y cuando vino el lobo no se dieron cuenta.
Hay notícias rojas, azules, blancas y algunas noticias son como el agua no se ven porque solamente se sienten. Se siente su frescor y se siente uno reflejado en ellas.
Esta año cumple años Let it be. Sí, la canción de los Beatles. Let it be hace veinte años que tiene veinte años. Y uno se pregunta por qué John Lennon o Paul Mcartney no son acreedores de tener una …

30 motius per abandonar el Bloc

Estanpactisme. La política de pactes ho paralitza tot i fa abandonar les propostes de treball intern reals. La subcontractació del castellanoparlamentisme. Com que no arribem als castellanoparlants subcontractem aquesta activitat en altres grups. L'aldeanisme temàtic. L'aldea sempre parla de la pròpia aldea en termes d'aldea. La mala gestió del talent. El malbaratament constant de la intel·ligència col·lectiva. La negativa consideració de la diversitat organitzada. La terrible gestió del temps. La inseguretat estatutària constant. La dispersió comunicativa sense una constant comuna ni  una intenció clara. Els canvis d'imatge corporativa sense explicació ni finalitat definida. El continu segrest social. La falta d'autoestima col·lectiva. Falta d'il·lusió. Escassesa de pegament humà. Nul interés pels temes espanyols i europeus. Voluntarisme permanent. Falta de professionalitat. Falta de mitjans per desenvolupar idees. Falta d'atenció a les propostes aportades…

Video para Morvedre Acull

Feia temps que volia fer un vídeo per intentar fer entendre la importància de donar suport a col·lectius cívics com ara Morvedre Acull que treballa amb immigrants en situacions realment complicades. Este és el resultat.