El fracàs europeu

L'últim episodi de Grècia acaba per arrodonir un paisatge de fracàs clar d'un model europeu basat exclusivament en la suma d'estats i un espai econòmic comú. Europa necessita una evolució que passa indefugiblement per l'assumpció de polítiques comunes amb òrgans comuns i decisions àgils.
Des de la resposta a la grip A a la resposta al núvol volcànic passant per les normes de seguretat dels avions o les maniobres de cada govern en l'àmbit econòmic, configuren exemples molt clars de que l'interlocutor col·lectiu no funciona en l'era de la rapidesa.
Deia un gurú de les organitzacions que en esta era el peix gran no es menja el menut sinó que és el peix ràpid el que arriba primer al menjar. Europa és lenta. Massa lenta. Per a tot. L'encabotament dels estats en mantindre competències farà inviable una Unió Europea que volia crèixer massa ràpid en una dècada prodigiosa on baixar pel turó de la muntanya era molt més fàcil que no pujar al cim com ara.
El món es fa policèntric. El lideratge dels Estats Units indiscutible fins ara comença a ser rebatut per Xina o per Índia, fins i tot per països emergents com ara Brasil. I Europa està perdent quota per falta d'agilitat. Tarda tant en reaccionar que el problema s'ha fet massa greu per solucionar-lo. La suma d'estats esdevé una resta d'eficàcia. Europa és lenta. Molt lenta. La vella Europa.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com