Es l'hora de la veritat per a Espanya

Ha arribat l'hora de la veritat per a Espanya. I no perquè els espanyols ho hagen decidit. Deia Fuster que la política la fas o te la fan. Servixca esta cita bíblica per denotar que a Espanya li estan fent la política. Fa tres anys escrivia alguna cosa per al Bloc de Convergència sobre la interdependència política com a concepte superador de la dependència i la independència. La interdependència ja ha arribat. Ara la veïem diafana.
A Zapatero i a vosté i a mi ens fan la política i ens la fan per una absoluta manca de responsabilitat. Manca de responsabilitat del govern que ha sigut capaç de deixar passar vora dos anys de diàleg social sense fer allò que li és democràticament encomanat: decidir. Manca de responsabilitat de l'oposició que preferix governar un solar en el futur a costa de guanyar unes eleccions. Hom troba de vegades a faltar una part de la cultura anglosaxona.
L'única visió que trobe positiva de tota esta història és l'abandonament del dubte. Per primera vegada s'opera amb contundència, amb fermesa i amb seguretat. I això en economia és valor afegit.
Això sí, s'opera amb contundència amb els fàcils. Al final la factura del dinar que s'han menjat uns altres la pagarem les vosté i jo. L'escenificació no podia ser més nefasta. Les mesures es prenen després d'una cimera europea i una telefonada d'Obama. Anem més enllà de la interdependència per entrar en el terreny de la teledirecció. El domini del timing no pot ser més lamentable. Les mesures arriben sense consens, obligades per les circumstàncies i a la recerca d'adhesions quan fa només dos mesos existia la possibilitat de pactar-les i aplicar-les des d'una àmplia majoria.
Si analitzem les mesures criden l'atenció importants aspectes. Les mesures continuen sent incompletes i parcials. Parcials perquè totes les mesures afecten el capítolo de despeses i no el capítol d'ingressos a pesar que per a l'Estat Espanyol és el recorregut més important i més convenient després d'un segle XX marcat per governs autoritaris i de dretes que no ens han deixat el millor estat de benestar possible (www.vnavarro.org/). Incompletes perquè haurien d'anar acompanyades d'una reforma fiscal que permeta una major progressivitat de l'IRPF i especialment un millor tractament de les rendes del treball respecte a les rendes del capital. Però també caldria que anaren acompanyades d'una reformar laboral que permeta reconduir la formació d'un conjunt de persones predestinades a la construcció i que han de canviar el seu destí. Resultaria dificil d'entendre, amb el baix cost política marginal de la decisió, que no es prengueren ara este tipus de mesures. 
La lectura política és complementària. Zapatero diu exactament el contrari del que deia fa tres mesos. I ho diu amb la mateixa convicció. Un exercici de persuasió que allunya encara més a la gent de la política. Sense credibilitat no hi ha polítics. Sense polítics no hi ha país. 


Fotos:LipglossJunkie

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com