No, jo no sóc valencià

Julian té un bar en Benalmadena. No és massa jove ni massa vell. Està assabentat del món que l'envolta. Com que el diari arriba al bar tots els dies és habitual lector de titulars i alguna notícia que li interesa. En la tele del bar també mira alguns programes. Intenta que no siguen de cotilleo. Però no sempre això és possible.
Julian té familia en Gandia. Un germà de sa mare es va anar allí a montar un bar també. Per això li té un especial afecte al nostre país i s'hi fixa un poc més en les notícies que li arriben.
Enguany Julian ha sabut que el nostre president de la Generalitat era molt amic molt amic d'un senyor que comprava càrrecs públics, tan amic que li regalava tratges. Ell s'ha assabentat que un tal Ricardo Costa organitzava actes electorals i els encomanava a alguns "amiguitos del alma" que després pagaven uns dinerets i feien regals com "pelucos" i tal.
També sap que ací toca molt la loteria, que sempre li toca a la mateixa família. El País Valencià és com la Bruixa d'Or o el poble de Sort... un talismà per a qui juga. Els jutges canvien de jutjat constantment, un mateix cas el poden portar fins a 9 jutges que troben faena en l'àmbit privat o demanen trasllat.
També sap que tenim un equip de futbol amb l'estadi a mig acabar sense diners. Abans hi havia molts diners però algú se'ls va endur i ara juguem a l'estadi antic i ja vorem quan acabem l'actual. Però no passa res perquè hem venut a Villa per necessitat. Tots ho entenem.
No passa res perquè el personatge més famós del boom immobiliari era valencià. I això Julian ho sap. L'altre dia va llegir que ara està a Brasil, després d'haver "sobreponderat" -una paraula que Julian mai no ha entés- els actius de la seua ex-empresa. Bañuelos també és valencià.
També sap que un valencià ha estat a punt d'anar a Eurovisió. Que va perdre al final pels pèls i que va demostrar tocant-se els collons i cridant que li feren una fel·lació la seua valenciania.
I l'altre dia el seu fill li va ensenyar un vídeo de youtube que li va fer gràcia... era la carretera de Pinedo... un xic cridava "Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley" i de vegades també.. pim,pan, toma lacasitos.

Quan vaig demanar el compte per anar-me'n del seu bar em va preguntar si era valencià.
No, jo no... que va.... alguna vegada he passat per allí.... però res més...

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com