Ja voldria jo, Ismael, ser de Madrid

Hi ha una cançó d'Ismael Serrano molt coneguda. Es diu "Ya quisiera yo" i va sobre la impossibilitat de ser insensible a determinats temes que t'afecten personalment encara que no te toquen directament. Ismael Serrano és de Madrid. El meu madrileny preferit. Les seues cançons parlen de carrers de Vallecas i històries de supermercat però també de coses que passen ben lluny. 
Ahir anava escoltant la ràdio. A "La Ventana" parlaven de l'Estatut. És el tema de moda per al Partit dels Tertulians d'expressió plural i pensament únic. Van obrir el programa a les telefonades. Un oient de Madrid va dir que haver d'agafar tres autobusos per una vaga de metro és un problema. L'Estatut parcialment constitucional o parcialment inconstitucional no ho és. 
La frase és terriblement perversa. Perquè té un halo de pragmatisme populatxer i directe. Però el seu rerefons és terrible. Per a ell els problemes són individuals, allò que afecta al seu cos i a la seua persona. Els problemes col·lectius són problemes inexistents. Però és més, per a ell els problemes han de ser concrets, els problemes abstractes no són problemes. És més, no li agrada la vaga, un problema col·lectiu i concret perquè li afecta un dia de la seua vida. I per últim, pensa que les institucions polítiques, que les discussions identitàries, que les ambicions d'autoorganització d'un poble, són una autèntica palla mental. Este home és la metàfora d'un problema. 
Ja voldria jo, Ismael, viure a Madrid, i no haver de parlar d'una llengua maltractada per la història i per les institucions pròpies. Ja m'agradaria a mi, Ismael, poder parlar sempre d'amor, de tendresa, de Tinduf, de Silvio, de Cuba. Però jo només puc preguntar-li a mon pare per la batalla de València, per quan posava la senyera al balcó i jo em sentia orgullós de mirar des del carrer. Ja voldria jo, ser un xic normal, divagar sobre el futur de la democràcia, sobre la memòria històrica. Ja voldria fer jo tot això... Ja voldria jo ser de Madrid. M'estalviaria molts maldecaps. Però la veritat és que jo tampoc puc, Ismael, la veritat és que m'afecten les quotidianes tristeses, les del metro i les voreres però també les que  me queden lluny, i especialment les que ningú més en parla. I potser poca gent entén. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com