Love Parade i el nou sistema econòmic

Dos xiques que estaven d'Erasmus a Alemanya han mort sota els peus d'una massa que intentava fugir d'un perill incert, intentaven sobreviure.S'investiga com ha sigut possible. Quanta gent hi havia. Per què ningú no sabia quanta gent havia. Per què es va donar llicència en un lloc on no cabien. Ningú ha reflexionat sobre el per què real. Diners, elogi dels diners. Diners i més diners.

Eren dos xiques de Tarragona que anaren al Love Parade, un festival de música, un punt de trobada de música millor dit. En un moment donat fruit de la desesperació, el calor, la desorientació i l'acumulació la massa comença a generar un moviment desesperat on la mort esdevé una casualitat. Un túnel esdevé l'embut de la mort, l'embut que decideix qui passa i qui no. Les dues xiques moren enmig d'una massa en moviment desesperat. L'organització dóna ordre de posar la música ben alta mentre la gent moria a pocs metres. 

Els meu respecte per al dolor de les families. Tanmateix, hom, observador de la realitat no pot deixar de trobar les semblances amb el sistema económic que entre tots estem construint. Una mena de canibalisme social i darwininisme laboral on uns ens mengem els altres. L'embut de l'atur ens fa trobar el punt just de desesperació per notar la mort baix els peus sense ni tan sols poder mirar cap avall. És la sensació de la negació de la vida existencial subjugada a una massa de ciutadans-consumidors que ja tenen poc de ciutadans i tenen massa de consumidors. L'embut torna a funcionar. Decideix qui passa i qui no. Però esta vegada són els mercats i els governs els que demanen que la música es pose ben alta. La gent ha anat a escoltar-la. Passe el que passe. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com