Un València rígid i mecànic comença bé la lliga

Ja tenim les primeres mostres reals de com serà el València d'enguany. Si ens atenem a les mostres d'ahir tindre  un València més prompte rígid i mecànic on somniar estarà prohibit i volar només es podrà fer a ras de terra. L'esquema tàctic esdevé un ancora evident per a cada jugador que es veu circumscrit a la seua parcel·la formant un conjunt de compartiments estancs que dibuixa unes línies fèrries. La disciplina tàctica d'Emeri funciona raonablement bé en funció defensiva i no tant en atac on els desmarcs són constantment estàtics i parcel·lats. La circulació de baló continua sent lenta i previsible -un mal freqüent del futbol actual excepte el Barça- però la consistència mecànica de l'equip afavoreix bons resultats. 
Davant un Màlaga molt apagat i sense cap mèrit el València va demostrar no haver perdut finalització tot i que sí un grau d'encert amb Aduritz. Jugades acabades són jugades perfectes perquè permeten la reordenació tàctica i entre Aduritz i Soldado poden garantir esta premissa. Sorprenent Joaquin, no tant pel que fa al seu joc de pati de col·legi, sinó per la responsabilitat assumida. L'experiment d'un Mata interlínies no va suposar un gran èxit. Les jugades d'estratègia estan estranyament poc treballades però són efectives. Els jugadors estan lluny de la pilota i el baló sempre té opcions més a prop de la porteria. 
El València pinta bé. La solidesa i el treball són valors que habitualment li han funcionat. La imaginació se compra però el futbol també se treballa. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com