La segregació en evolució per a www.elperiodicodeaqui.com

La divisió del municipi és una qüestió central de la política local de Sagunt. La component jurídica ja va ser objecte d'anàlisi en un altre article. Tanmateix, la immediatesa del dia a dia no ens deixa comprovar quina és la línia evolutiva d'aquest fenomen.

Hom pot pensar que la segregació és una qüestió recent. No és cert. Els intents segregacionistes són reiterats al llarg del segle XX amb altres motivacions, situació i context. Però la trajectòria històrica de la qüestió existeix. La ciutat de Sagunt té una dualitat social clara i evident des del moment que naix el Port de Sagunt.

Arribada la democràcia el vector identitari-territorial comença a fer-se present. L'aparició d'una candidatura com la CIPS amb evident desequilibri de resultat electoral ja té una certa olor a tensió territorial.
La qüestió esclata amb el naixement de Iniciativa Porteña durant els anys 90. Paco Agües va immediatament assenyalar les claus del seu origen: la desorientació ideològica d'un nucli urbà d'esquerra industrial i fabril que veu com el comunisme cau davant els seus nassos i es queda orfe d'un far de guia. Si hom observa els primers components que solidifiquen el cos intel·lectual de IP és fàcil de comprovar aquesta teoria d'Agües.
Siga com siga el seu naixement, el que fa IP és replegar una tradició històrica i un sentiment emotiu. Iniciativa Porteña naix (o diu nàixer) sense vocació política. Diu que vol impregnar totes les forces polítiques i ser transversal. Però ben prompte farà la seua primera mutació. Sota l'excusa d'acompanyar el primer expedient es presenten a les eleccions trencant un dels seus pilars fonamental (l'apolitisme institucional). És la primera mutació de supervivència.
L'arribisme és una pràctica freqüent en política local. Un projecte que fa olor a victòria és immediatament olorat pels llops de la demagògia. El segregacionisme no va ser una excepció. I va mutar de nou. Amb l'arribada del goigisme l'èpica emotiva supera qualsevol intent d'aproximació intel·lectual. És l'època de vagues de fam per una inversió que s'abandona per un codi postal. La rotació de lideratges basada en el caïnisme és constant. El goigisme vol donar un nou impuls. Ja no es tracta d'acompanyar l'expedient. Ara es vol el domini polític perquè la segregació ja no és un procés administratiu sinó una decisió política. El període de pragmatisme de l'època anterior deixa pas a episodis d'heroïcitat i de maniqueisme (bons vs dolents, patriotes vs traïdors). És l'època més complicada perquè l'emoció substitueix la raó en la política local.

El primer expedient fracassa. És necessari mutar de nou. Esta vegada es presentarà un nou expedient també a pocs mesos de les eleccions. Situat estratègicament per generar la petjada emocional buscada. El nou expedient s'intenta cuidar més jurídicament però el pes conceptual cau de nou sobre l'aspecte polític. La teoria és que la decisió és política, per tant, necessitem el pes electoral suficient per condicionar un govern municipal. És més, mentre la decisió és pren, l'objectiu segregacionista és "fer-se respectar".
El segregacionisme que no volia ser polític acaba governant la institució amb la qual vol acabar. I ho fa amb la dreta. La incomoditat d'algunes bases del seu moviment és manifesta. La gestió mediàtica comença a trontollar per falta de confluència d'interessos. Hem creat un monstre que pot acabar amb nosaltres. S'imposa una nova mutació. El goigisme com a èpica cinematogràfica és dificil de mantindre sense el "gudari". El segregacionisme abandona el govern. El segon expedient cau. Amb més contundència que el primer. La última mutació de supervivència consisteix a intentar obtindre la majoria absoluta; la única manera que ells entenen d'aconseguir  una segregació que no han sigut capaços d'assolir per via jurídica.

Este article intenta repassar la trajectoria de SP amb dues finalitats. Entendre les seues contradiccions és la primera. Però també entendre que els que no som segregacionistes hem d'assumir la convivència amb un vector polític que té suficient entitat històrica, emotiva i identitària per estar present a l'Ajuntament. De la interacció de les forces polítiques depén que el vector "territorial" siga més gran o més menut. En resum, és inutil arrancar l'arbre. Ens hem d'acostumar a tindre'l al jardí. Si no volem que acabe per crèixer en la sala d'estar.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com