Segon expedient tombat per a www.elperiodicodeaqui.com

El segon expedient de segregació de l'era moderna ha sigut tombat per la Conselleria. Tanmateix, esta vegada ha sigut molt més contudent en les seues apreciacions. I fins i tot, inclou apreciacions respecte al primer expedient i la seua sentència que serveixen d'avís per hipotètics nous intents.

A pesar que els segregacionistes sistemàticament intenten donar a entendre que la qüestió segregativa és un tema polític la realitat s'entesta a dir que té una forta component jurídica. I és precisament aquesta escassa importància que han donat històricament els segregacionistes a la rigorositat dels expedients la primera causa de fracàs de la seua missió política.

Efectivament, el primer expedient ja no mantenia el rigor necessari. Es tractava més d'un exercici de voluntarisme jurídic i amateurisme segregatiu que una altra cosa. Tot i que s'ha de dir que els segregacionistes no ho tenen fàcil. Tota la normativa està pensada per separar un nucli menut d'un més gran. Per això la llei exigeix tantes formalitats per replegar les signatures. O també per això cerca la garantia de "viabilitat econòmica dels dos nuclis resultants" pensant més en un nucli molt menut que una altra cosa.

Aquesta falta de tensió i rigor jurídic del primer expedient es va intentar resoldre contractant un despatx expert. Que sincerament, des de la formació jurídica que tinc, considere que va fer un mal treball. Dels quatre requisits necessaris no han aconseguit demostrar-ne cap.
No han aconseguit demostrar la voluntat majoritària a pesar de replegar signatures en dues ocasions. Les dues amb una interpretació de la norma massa interessada per ser apreciada per un tribunal (ús de dos testimonis en lloc de fedatari públic).

Però ni tan sols els requisits més -dient-me discutibles- han aconseguit demostrar. Ni l'existència de dos nuclis diferenciats -que semblava el més senzill- ha apreciat la Conselleria. Una enorme quantitat de planificació urbanística i instal·lacions comunes (clavegueram per exemple) dificulten aquesta consideració. La no existència de cap barrera física (riu per exemple) també ho fa més dificil.

El despatx encarregat del segon expedient va optar per un sistema d'aritmetizació per tal de donar una certa objectivitat a l'expedient. Per això va inventar-se una sèrie de ràtios que feian vore una certa apariència de viabilitat econòmica. El principal problema de tot l'expedient, però en especial de la demostració de la viabilitat econòmica, és la línia divisòria. La línia delimitada pels segregacionistes, la seua ambició territorial, era el seu més important obstacle. Dificulta les signatures però a més deixa tota la part "rica" del terme per a l'hipotètic municipi segregat de "El Puerto" mentre només deixa terreny rústic per al nucli matriu. Dificilment podia demostrar la viabilitat econòmica.

Respecte a la continuïtat en qualitat suficient dels serveis que es venen prestant per part de l'Ajuntament l'expedient també establia algunes regles de tres massa infantils per servir com a base per a un expedient jurídic de divisió d'un nucli tan gran com el Port de Sagunt. La jurisprudència exigeix com a mínim la possibilitat de prestació de serveis per part dels dos ajuntaments resultants. Però un municipi que naix amb més de 50.000 habitants no pot nàixer prestant només els serveis legalment imprescindibles. No en la situació actual i no amb l'herència municipal que obtindria.

Punt a banda mereix la consideració de "l'interés públic". Espanya és un dels països europeus amb major fragmentació municipal. Tant és així que les administracions recomanen la unió en lloc de la segregació. Dificilment, una administració pública admetrà una segregació de la dimensió de la que es vol a Sagunt.

En conclusió: és cert que hi ha dos realitats diferenciades socials dins del municipi de Sagunt. I també és cert que aquestes dues realitats hauran de conviure. I ho hauran de fer, en part, perquè el treball jurídic dels segregacionistes ha sigut tremendament deficient i erroni, mal enfocat i poc rigorós. Probablement perquè mai han prestat massa atenció a l'estudi de les qüestions des del punt de vista de la racionalitat. Han preferit quasi sempre l'emoció a la raó.

Però això és només una part de la qüestió. La part jurídica. Sobre la part política en parlem un altre dia.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com