El meu retorn al Bloc

Fa cosa d'un any vaig demanar la baixa com a militant del Bloc. I en vaig explicar les raons. Fa cosa de dos mesos vaig demanar tornar a militar al Bloc. I explique les meues raons. I ho he de fer reconeguent les  meues errades.
Fa un any em vaig trobar amb una situació que m'esgotava. Havia de representar un partit que no optava majoritàriament per les meues actituds polítiques. Un any després considere que el grau de dificultat política per configurar una alternativa política en un panorama tan completament desèrtic ideològicament m'obliga a col·laborar amb un projecte que per damunt de tot és valent i benintencionat.
Fa un any necessitava recuperar la meua autonomia individual ideològica. Passat un any no em sent còmode amb la figura d'observador. No és la meua vocació ni la meua actitud. Sempre he sigut un aportador no  un observador.
Aquesta situació interna específica, amb càrrecs de representació i amb una trajectòria de combat ideològic intern em va esgotar. Per tant, la meua reincorporació ha de tindre característiques diferents. Històricament he pensat que la meua vocació era treballar amb idees i conceptes. Per això vaig optar per un itinerari polític de caràcter intern i no institucional. Generalment això a Espanya no s'entén perquè les dues línies estan interconectades quasi sempre (partit-institució). Però jo vaig optar sempre per intentar millorar el partit com a força ideològica modernitzadora per al país. Tanmateix, en esta època de la meua vida ja preferixc abandonar el món de les idees etèries i combinar-les amb realitats palpables. És la perspectiva institucional. La que mai m'havia arribat a interessar del tot la que m'interessa ara. Perquè és allí on m'estan prenent les decisions. Hom és hereu de les seues decisions del passat que el converteixen en el que és ara. No és esclau perquè sempre en pot variar l'horitzó. Però n'és hereu. I no estic en disposició de malbaratar una herència que jo mateixa amb el meu esforç i sacrifici em vaig conrear.
La conclusió a la que arribe passat el temps és que vull col·laborar i aportar des de la perspectiva del qui no condueix ni representa. Em represente a mi mateix. I això de liderar ara mateix no resulta del meu interés. És massa complicat per a mi. Tanmateix, no puc estar al marge. No puc mirar com passa el riu. I escoltar cantar els pardalets. No puc.
Evidentment em vaig passar de frenada. Vaig agafar tanta velocitat a nivell personal que em feia la sensació que el Bloc anava lent. Però això és un acte de supèrbia pel qual demane excuses públiques perquè segurament no va tan ràpid com a mi m'agradaria. Però, amics i amigues, és la única cosa que tenim. I això, en un país i en un moment com este, siga testimonial, siga com siga, és petroli polític.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com