La crisitormenta per a EPDA


És cada vegada més freqüent escoltar als mitjans de comunicació i al carrer l'expressió “A ver si pasa la crisis”. Crec que no és una expressió qualsevol sinó que val la pena d'analitzar. Ja portem suficient temps de crisi per poder mirar-la com un objecte d'estudi.
Quan esclata la crisi allà per l'estiu del 2008 hi ha una sensació d'avaria amb substitució. El cotxe en el qual anàvem sembla fallar. L'avaria sembla important. Barak Obama des del paradís de la no regulació -els USA- parla de regular. Nicolàs Sarkozy des del paradís del benestar mundial parla de reformular el capitalisme. Espurnes sense calat. Les primeres reunions del G-20 ens fan pensar en una re-evolució i quan ja semblava que el neoliberalisme havia de reconèixer les seues mentides i les seues trampes resulta que és el moment en que gestiona les regles. Els pardals disparen les escopetes. La crisiavaria deixava pas a la crisitormenta.
Continuarem fent trampes perquè no juguem als escacs sinó al pòquer. I juguem al pòquer perquè algú ens ha portat a un casino i ens ha donat una baralla. I si algú pensa en la casualitat que s'asome a la finestra de la causalitat.
El poder econòmic sempre ha volgut dominar el poder polític del qual no era més que una expressió. La trampa ara és més gran. Abans es dedicaven a comprar polítics. Els últims vint anys estan plens d'exemples. Ara ja no els cal. Nosaltres simplement triem qui obeix les ordres. Perquè ja no necessiten als polítics. Ara tenen el control. Són ens inexplicables, ara es diuen mercats, però aniran canviant de nom.
El cervell humà té dos processos bàsics, un de conscient-reflexiu i un altre d'inconscient-irreflexiu. I a vosté i a mi ens volen en el segon cas. Jo lluitaré tota la vida per quedar-me en el primer lloc però note que cada vegada tinc més gent en Matrix i menys gent al món real. Mentre alguns intentem tapar el carrer, ells van per les voreres.
I així va nàixer la crisitormenta. Una sensació de no poder fer res. Només quedar-te a casa i esperar que escampe. De vegades hi ha trons i de vegades llamps. I no saps per què són cap de les dos coses. Perquè ens volen fer creure que totes les coses del cel són coses celestials. I així l'astronomia ja no tinga lloc.
El Casal Jove ha organitzat un conjunt de xarrades, actes i exposicions que ens ajudaran a entendre per què creïem en la teoria de la crisitormenta i no la crisiaveria. La programació inclou pel·lícules interesantíssimes, també conferències i exposicions. Els recomane la seua assitència. Ens veïem allí i pensem una estona de manera col·lectiva. I no en casa cada ú. Davant d'una pantalla.

Carles López Cerezuela.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com