El barquer que no li agradaven els ponts

És notícia Eliseu Climent per la possible desviació de diners d'alguna fundació cap al seu patrimoni privat. No és un assumpte que m'interesse aquesta posible desviació. M'ha cridat més l'atenció la quantitat de diners que canalitza en subvencions el holding Climent.
Els conflictes són una bona font de negoci. En un conflicte sempre hi ha dos parts i espectadors. Perquè la interacció siga un negoci convé que les parts estiguen ben enfrontades. Els advocats matrimonialistes són ben sabedors que els seus honoraris són superiors en divorcis traumàtics que no pas en els acordats. Si apliquem una bona teoria de ninxol de mercat el holding Climent és una empresa sòlidament cimentada en un conflicte lingüístic i identitari valencià-català. El holding Climent atén un públic target amb bons ingressos econòmics, fidelitat absoluta i informació qualitativa molt profitosa per a determinats sectors econòmics, entre ells el polític.
La funció fa l'òrgan i una vegada constituït un òrgan tendeix a la supervivència. Qualsevol organització creada per satisfer una necessitat inicial tendirà a perpetuar la necessitat per sobreviure.
Un dia vaig visitar l'Ebre. D'una vora a l'altra els cotxes passaven en una barca.  Vaig pensar que aquell barquer no estaria gens interessat a que ningú construira un pont. El seu negoci ja no seria negoci. Doncs això, construir ponts no és el negociat de  Climent. Ell és més aviat barquer. Li agrada que existisquen dues vores. I com més cotxes passen, millor.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com