Sempre perdut

Les nits ja és masa llarga
l'alcohol ja m'ha envaït
la llum ja és massa fosca
i el vodka es riu de mi

no trobe la meua estrel·la
però la lluna em diu que sí
i el cel és la conquesta
que sempre em porta al llit
entrant per la finestra
plorant pel seu destí
i acabe buscant-te a tu
buscant la teua llum
i sempre acabe, sempre acabe perdut

amb l'ombra a la meua esqeuna
camine per llocs comuns
preguntes sense resposta
em fan perdre el meu rumb


entre els carrers del dubte
perdut, sempre perdut
i sense el teu contacte
perdut, sempre perdut
buscant el meu coratge
perdut sempre perdut
com un llop que mira a la lluna i només somriu
com un pardal que plora per no trobar el niu
i es queda amb la condemna de viure sense tu
de viure sense tu, de viure sense tu.

viatjar a un altre planeta
buscar-te a cada indret
ficar-me a la maleta
i no posar segell
conviure sense presa
i viure com un ocell
complir una promesa
sentir la teua pell
buscar en les muntanyes
algun rastre de tu
buscar entre les ruïnes
el teu somriure ocult
saltar per la finestra
volar darrere de tu
mirant un joc de màgia
i no saber-ne el truc
girar-se a l'esquena i no trobar-te a tu
projectes que la història va deixant per al futur
camines tan de pressa que et veig sempre de lluny


copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com