Presentació Programa Bloc

Quan Tere es va girar i em va dir ¿Per què no presentes tu l'acte de dimecres? Jo vaig pensar.. buf... Jo fa molt de temps que no estic entrenat en això dels discursos polítics. Ja fa un temps que no estic en primera línia. Jo ara faig més... jo que sé... ràdioblogs, articles, cantar amb el grup de música o fins i tot algun monòlegs. En eixe moment, vaig decidir que potser lo millor fora fer allò que més m'agrada fer...

Per això començarem com comence tot útlimament: Buenos días a todos y a todas, buenos días Palmira. El ràdioblog de hui l'hem titulat "Idees, Valors i treball".
Quico volia presentar el programa. Jo li vaig dir que presentar programes polítics ja no està moda. Ara mola més presentar jo que sé... aereoports sense avions per a que els visiten les famílies. A este pas inagurarem zoos sense animals, biblioteques sense llibres. I el cas és que ací en Sagunt teníem moltes possibilitats. Podríem inaugurar un parc empresarial sense empreses. Vinga a portar autobusos de gent al Grau Vell, les families opinant, una senyora que diu "Ahora ya tenemos lo principal, solo falta que vengan las empresas". Fins i tot podríem presentar un teatre romà que no es romà.
Però Quico insistia en presentar el programa i les idees. Cosa que ja interesa a poca gent. En el meu últim intent per fer-li canviar d'opinió li vaig preguntar ¿Quico, tenim algun imputat per presentar en les llistes?. I em va dir que no. Quin desastre. Total, que al final no tenim ni un imputat que portar-nos a la boca per presentar una llista i estar en la portada de tots els diaris. I al final ací estem presentant un programa com a última opció. L'opció clàssica de tota la vida.
Idees, valors i treball. M'agrada l'eslògan del Bloc de Sagunt. Bàsicament perquè per eixes tres raons un jovenet llicenciat en dret de 22 anys es va afiliar a la Unitat del Poble Valencià. Les idees són per a idealistes. Fer un programa és imaginar una ciutat, somniar-la. I de somniadors i idealistes no anem sobrats. Per això, presentar un programa polític, presentar idees davant de vostés és un exercici de romanticisme polític de valor incalculable que segur sabran vostés valorar.
De la part de les idees se n'encarregarà de l'explicació Cristina.
(Idees)

Ja els he explicat perquè em vaig afiliar al Bloc. Sobre el nacionalisme hi ha un fum de mites. Per exemple, això de ser nacionalista no consisteix a pensar que el teu país és el millor del món. Si jo vulguera ser del millor país del món ara seria islandés i me negaria a pagar el deute que han creat els bancs.

No està de moda parlar de projectes. Està més de moda parlar de moda, en concret de tratges. No sé si ho sabeu però Castelló anirá en la llista autonòmica. Crec que l'hem de felicitar perquè anar en la llista autonòmica del PP sense estar imputat és igual de complicat que eixir en el Interviu vestit. Però ens hauríem de preguntar si anem a tindre un alcalde a ratos o si pensa volar si la cosa es posa xunga i passem de 7.000 desocupats en esta ciutat.
Com a curiositat ahir va desdejunar amb quatre veïns. Quatre. Ho diu la premsa en serio. Quatre veïns i Alfredo. Cinc persones desdejunant en la Glorieta. ¿Qué quieres que haga Quico? Li va dir en resposta a la situació complicada en què està el municipi. Desdejunar. Està clar. Perquè fan política de All bran.

La part de projectes l'explicarà Tere. Els he de confessar que si un dia me compre una ciutat. A vore, no una ciutat completa, però no sé.. un terrenet per anar fent-me la meua ciutat... jo que sé.. una cosa així com Marina d'Or. Li encarregaré el projecte a Tere. A través dels seus ulls Sagunt llueix més bonica que mai, a través de les seues ulleres la ciutat és més neta que mai i a través dels seus somnis la ciutat és més valenciana que mai.
(Projectes).

Com heu vist hui presentem idees. No he presentat a cap de les persones que han intervingut. Ja els he explicat que m'agrada l'eslògan. En la fase que estem ara alguns estem intentant convèncer Quico perquè en els cartells i tot això pose només això "Quico", en lloc de Francesc Fernández. Poses Francesc Fernàndez en el cartell i la gent te pregunta.. però no es presentava Quico? Ara volem que no pose ni tan sols Quico Fernàndez. Només "Quico"I per què? Perquè el capità de l'equip del Bloc és tan conegut que no necessita ni presentació ni cognom mal que li pese a sa mare. Penseu per un moment quin altre candidat es pot permetre eixe luxe. Tu dius... Fernando, candidato a la alcaldia. A lo màxim que te sona Fernando és al tercer de la cançó de Lady Gaga. Alejandro, Roberto, i... Fernando. O... el dia que s'aclarisquen en el PSOE i puguem saber qui se presenta de candidat a alguna cosa.. encara qeu siga la comunitat de propietaris. Jose Luis? Manolo? . Només Quico té eixa força, eixa energia que li permet presentar-se tal qual, natural como la vida misma. Quico. I punt. A què sí?

Bé, doncs Quico és qui s'encarregarà de mostrar els valors del Bloc de Sagunto.
En una època de dificultat necessitem valor i valors. Necessitem valor afegit. Necessitem valor per dur endavant apostes arriscades. Necessitem nous valors polítics que ostenen lideratges valents i imaginatius. Necessitem posar en valor el nostre valors i els nostres valors. Necessitem gent que crega en la integritat i en la austeritat, que crega en la dignitat i en la igualtat. Quan la tempesta és més forta és l'hora dels grans capitans.
(Valors).

Fins ací hem arribat en esta espècie de presentació d'Idees, Valors i Treball, tacada de ràdioblog, de monòleg i de comèdia. Parlant de comèdia. És  un secret, no sé si ho sabeu però el PP ha canviat el cicle de Cinema i política del Casal Jove pel de Comèdia Europea. Hem passat de City Hall a Bienvenidos al norte. I  No me digueu que no és la genialitat. L'especialitat del PP és canvia la política per la comèdia. Convertir la politica en fer-nos el hazmereir de tota Espanya. Quina manera de patir. Però en fi..com diuen en Canet.. pa tir pa tir.. el que li pegaren a Kennedy.

I vostés diràn, si ja ha començat com un ràdioblog, si ja ha fet un mig monòleg.... només li falta cantar de tot lo que ha dit que fa ara.

Cantar, no cantaré. Però sí que vos repassaré les lletres que m'aproximaren a la política. Perquè jo encara vull quatre barres encara que siguen de bar. Perquè temps era temps, quan jo era un xiquet, i el pare em va ensenyar d'on sóc. Ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindrè sempre a dins del meu cor. Perquè això es pot salvar,  per poder viure a prop d'aquest camí, poder beure l'aigua d'aquest riu, sentir la pluja com cau i ens mulla.. Perquè al meu poble si no vas molt de presa, veuràs portes obertes que conviden a passar, que fan soroll els finestrons i si vas prop del mar, veuràs a la meua gent.
Perquè hem estat a dalt de tot i hem tornat a baixar. Perquè des del primer dia hem rigut i hem plorat. Tot el que hem fet mai caurà en l'oblit perquè per més que ho intenten, ningú ens mourà d'aquí.

Moltes gràcies per haver vingut. Caminarem junts entre dreceres d'idees, valors i treball.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com