Les alternatives de govern a Sagunt

El resultat de les eleccions ha sigut PP 9 regidors, PSOE 5 regidors Bloc 4 regidors SP 4 regidors i Esquerra Unida 3 regidors. Amb eixa aritmètica sorgeixen moltes reflexions però en este post me n'ocuparé només de les sumes i les restes.

La primera reflexió és que l'esquerra política obté 12 regidors i 14.000 vots i no pot governar. Els mecanismes d'eleccio de l'alcaldia ho impedeixen. En primera votació cal obtindre majoria absoluta i no la tenen i en segona votació ha de ser la llista més votada. Les regles són perverses. La finalitat inicial de potenciar l'estabilitat de les institucions en este cas no té cap sentit. És més estable un govern de 12 que un govern de 9.

Per tant, hem de considerar que els electors han volgut que el PP ostente una posició de lideratge. Per tant, és Alfredo Castelló (al PP no hi ha ningú més amb iniciativa) qui ha de prendre la iniciativa. Sobre la seua taula té les següents possibilitats:

Escenari 1. Pacte de Concertació. Castelló ja ho va intentar en una altra legislatura. Siga una pose o siga de veritat és una de les jugades possibles. Qui intenta esta jugada queda en una posició de certa credibilitat per després prendre altres posicions estratègiques si ho fa bé. El PP s'adreça en general per fer un govern de concentració. L'argument és fàcil i divers: crisi econòmica, dificultat, arrimar el muscle. En esta primera jugada Esquerra Unida es desmarcaria immediatament, Segregación i Bloc s'exclourien mútuament i el PSOE després de flirtejar i dubtar sabria que no li aprovarien l'operació a Blanqueries.

Escenari 2. Pacte de Ciutat Global. Castelló pot optar per demanar la unió de totes les forces que tenen un denominador comú com és el model de ciutat única. Esquerra Unida cauria immediatament per exclusió amb el PP, PSOE també i al Bloc el posaria en una situació dificil perquè ha defensat l'estabilitat i la institucionalitat.

Escenari 3. Pacte a la basca. Castelló pot optar (sembla que ja ho ha fet) per intentar abraçar un PSOE dividit, feble i sense lideratge. Davant un monstre dialèctic com Castelló el PSOE seria un ninot en les seues mans. Tot i que sembla pràcticament impossible que Alarte donara el vist-i-plau a una operació així. Castelló -crec- tindria suficient pes a València per reafermar un pacte d'estes cartacterístiques de “salvació municipal per evitar el conflicte”.

Escenari 4. Cara o creu. Castelló podria optar entre adreçar-se a SP o al Bloc. En ambdós casos no ho fa amb caràcter ideològic sinó territorial. Des de la seua mirada central el PP considera que té un a cada costat. Decidir quin electorat li castigaria més no és fàcil. El nucli històric li ha pegat un toc d'atenció considerable. Del Port encara no se sap perquè mai ha castigat al PP. Ara bé, les dues forces polítiques han fet de l'atac al PP un eix de campanya i la muralla dialèctica construïda entre Quico i Alfredo és massa alta.

Escenari 5. Governar en solitari i buscar el suport puntual. És l'opció més probable. Com a avantatge comptaria amb el govern de la Generalitat però la situacío de l'Ajuntament, l'econòmica general i la política de Sagunt en particular fan que la pròxima legislatura siga més pròxima a gestionar la misèria que la abundància. Gestionar el gasto és sempre més fàcil que gestionar l'ingrés. I la pròxima legislatura ha de ser d'intentar generar ingressos. Hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. En este escenari és molt probable que l'oposició faça un joc de tensió-alliberament. Tensió i ofegar en els punts forts i obrir i respirar en coses menudes del dia a dia.

En tota esta història hi ha una altra variable. Castelló és diputat a Les Corts Valencianes. Un lloc tranquil i molt lluidor per a un politic d'excel·lent base dialèctica. Eixe comodí està ahí. I tots els escenaris baixarien el teló.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com