Viatges a l'horror: El Valle de los caidos

Des que era ben menut he tingut una certa curiositat filofeixista. Que ningú s'enganye, em semblen ideologies odioses però em pregunte com sent tan poc el·laborades i tan perilloses han trobat tant de ressó al llarg de la història. Crec que una de les parts més importants dels moviments feixistes ha sigut la comunicació. I és la part que  més m'interessa. Per això he començat un conjunt de viatges a l'horror. El primer i el més senzill era el Valle de los Caidos.
La veritat és que m'ha decebut. El Valle és una construcció buida i sense pes emocional. Només participa d'algunes elements del feixisme comunicatiu arquitectònic clàssic. L'alçada de les seues parts per convertir en insignificant a l'individu i aconseguir integrar-lo dins de la massa en  un espai obert frontal.
La distribució en forma d'altar recorda un dels majors errors del feixisme espanyol històric i actual, la seua vinculació amb el catolicisme. Si la ultradreta vol ser alguna cosa a Espanya s'haurà de desfer de la motxilla del catolicisme.
L'austeritat de la construcció fa l'efecte d'un pis buit i sense vida. No hi ha elements estructurals com ara estàtues. Els elements decoratius de bona grandària també fan de redimensionador de l'individu que en comparar-se amb formes humanes tan grans accepta la superioritat d'uns homes sobre uns altres amb més facilitat. A l'exterior no hi ha cap i a l'interior l'efecte hipnòtic habitual de llum + silenci + olor suavitza les formes dels guerrers de la fe.
L'espai assimètric de les dues ales no rodeja la massa generant per tant una sensació de certa llibertat i dificultat d'opressió. Em sembla un error arquitectònic si es volia impressionar.
L'espai interior és també decebedor tot i que té més càrrega simbólica. La barreja entre les armes i la fe, la lluita catòlica, la vigilància impenitent és el motiu més habitual dins. Els soldats de la fé intenten impressionar des de l'entrada mentre àngels sense cara intenten generar la sensació de vigilància des de l'anonimat que tot règim feixista practica.
La bòveda és probablemente l'espai més interessant des del punt de vista comunicatiu ja que fa sensació de moviment i acompanya l'observador.
Crida l'atenció l'austeritat de l'espai, tan apenes dos escuts amb dues àguiles imperials que s'integren perfectament en la preciosa gama de grisos de la pedra amb la qual s'ha fet tot l'entorn.
La reconversió de l'espai serà senzilla perquè no té pes emocional com a edifici. Sense oblidar evidentment els horrors que es van practicar allí i que han d'ocupar un segment important de la seua comunicació futura com a edifici. El trasllat de les tumbes de José Antonio y Franco és imprescindible per qüestions de memòria històrica i amb això i el canvi de nom poca cosa més perquè la construcció no parla. No diu pràcticament res.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com