La veu pròpia: el monocultiu ideològic del Bloc

Arriba la campanya de les generals. He participat en totes les campanyes de les generals des de l'any 1996 que vaig acabar la carrera. Recorde perfectament quines eren les idees preferents. Des del "Marca-li un gol al centralisme" les he vistes sempre del mateix color.

Vaja per davant que el meu vot anirà per Compromís-Equo com a coalició perquè uneix tots els meus vectors ideològics: identitari, econòmic i ambiental. Però això no vol dir que no puga exercir un vot crític.

He criticat diverses vegades en  Twitter el fet de l'enèssima focalització sobre la "veu pròpia valenciana" al Congrés. I no perquè no siga un argument real i que m'agrade -que ho és- sinó perquè ja no és suficient.
Durant els anys 2005 a 2008 a través de la meua participació en el Bloc de Convergència Valencianista vam reclamar la creació d'un àrea de treball estatal. No reberem ni tan sols una contestació per part de l'Executiva massa enfeinada en pactar amb Esquerra Unida per despactar i pactar Compromís i després tornar a pactar amb Equo.

Reclamaven/reclamava un àrea estatal de treball per una raó molt bàsica: l'agenda política del  Bloc (nacionalisme valencià) era massa curta. Si hom està al Bloc té una agenda molt limitada de temes sobre els qual tindrà opinió. Si vosté pertany a Convergència i Unió tindrà un Duran i Lleida que oferirà opinions sobre tots aquells aspectes importants a nivvell estatal. Si vosté és d'ERC també. No cal dir-ho si és d'Esquerra Unida, PSOE o PP. Però al Bloc no hi  ha cap opinió sobre política interncional, europea, terrorisme o fins i tot macroeconomia (alguna hi ha sobre microeconomia centrada al País Valencià). És una agenda massa limitada i que a mi personalment se me queda curta.

No es va crear àrea estatal de manera que arribem a unes eleccions sense ni una miserable opinió publica o publicada sobre un sols tema estatal de rellevància.

Però no solament això, la focalització en la veu pròpia és una segmentació temàtica del Bloc i no de Compromís-Equo. Si el eslògan "veu pròpia" no ha funcionat en vint anys no veig perquè ha de funcionar ara. És més, la meua impressió és que es no entendre l'èxit de Compromís. Compromís és una sinèrgia que supera els elements que la conformen i és d'origen urbà bàsicament. Sota el meu punt de vista Compromís reb el vot de la "nova esquerra" que fuig d'Esquerra Unida i se suma al tradicional "vot de fé" del valencianisme.
Per això exigeixc un engrandiment de l'agenda temàtica. Perquè entenc que el nou votant de Compromís el necessita. Li importa relativament el tema de la veu pròpia però vol saber exactament què es dirà a Madrid. I Compromís-EQUO té excel·lents idees al magatzem. No entenc perquè s'empenya a posar a l'escaparat sempre la mateixa roba.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com