Els peatges de Compromís

Els resultats de Compromís han sigut molt bons però em fa l'efecte que no s'està interpretant amb una visió panoràmica ni la seua fòrmula d'èxit ni especialment els seus peatges.
L'any 2003 el Bloc aconsegueix el seu millor èxit electoral però es queda a un 0,1% d'entrar en Les Corts Valencianes. L'estratègia de creació d'un tercer espai taronja equidistant però de denominador comú progressista i sense hipoteques ideològiques cau amb el resultat electoral. La nova direcció que guanya el Congrés per 2  vots impedeix l'accés al poder d'una nova generació de polítics (Bloc de Futur) formats durant els 90 i que trenquen tots els tabús habituals del valencianisme. Baix el meu punt de vista es va perdre una gran oportunitat però mai no sabrem que haguera passat.

La nova direcció naix amb el partit dividit en dos i troba un far de guia molt clar: l'únic corrent d'opinió organitzat,el Bloc d'Esquerres i Sobiranista. Quan no se sap molt bé on anar es pot acabar en qualsevol lloc. La nova direcció dedica tot el seu esforç a dos qüestions; la primera dormir l'organtizació i la segona obtindre representació al preu que siga. Així naixen les converses amb Esquerra Unida per formar una UTE tan temporal que no va donar ni dos mesos. Però d'eixa UTE naixerà la llavor de l'èxit.

Aquella UTE va generar el primer peatge a pagar pel valencianisme. El pacte amb Esquerra Unida elimina qualsevol possibilitat de lluita pel lideratge del tercer espai que un altre temps era possible. Davant un repte sempre hi ha dos opcions: lluitar o fugir. En este cas es va fugir. El segon gran peatge va ser la dilució-desaparició de marca. El Bloc per primera vegada no es presentava a les eleccions. Ho feia Compromís. A pesar de no ser capaços de fidelitzar el seu electoral el resultat va donar el que s'esperava: representació a Les Corts a preu baix. El preu que es podia assumir amb una organització dormida i amb grans pèrdues de qualitat i talent. I un negat domini per al know-how polític.

L'entrada en escena d'Iniciativa canvia tot el panorama. Iniciativa és exactament el complement ideal del  Bloc. El Bloc té implantació comarcal i Iniciativa resulta útil en entorns urbans. Iniciativa té carisma i telegènia mentre el  Bloc té treball i sacrifici. Iniciativa representa la modernitat i el Bloc la tradició. Són la coalició perfecta. A més Iniciativa permet subcontractar algunes qüestions essencialistes com ara parlar castellà o no traure constantment senyeres a totes bandes (mireu el video de l'últim acte de Compromís per comprovar-ho).

Però l'èixt té peatges. El Bloc consolida la seua desaparició de marca. El valencianisme acudeix a les primeres eleccions amb un partit estatal. Una qüestió de concepte que en altres moments era completament insalvable.
El valencianisme del Bloc està content perquè el diputat és un afiliat seu però els peatges de l'autovia de Madrid són clars: El valencianisme identitari (nacionalisme valencià) no és suficient per obtindre quotes de representació, necessita del complement nutritiu: Vitamina Compromís que té un clar esquema: un discurs de ninxol de mercat esquerrà que té en la denúncia el seu valor afegit.  I com tots els ninxols de mercat té límit. Un límit exitós això sí.



copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com