Els núvols de Carles

Des que vaig perdre a Carles vaig buscant Carles. De vegades aixeco el cap al cel i el trobo a faltar. De vegades parle amb la noia de l'altre cantó del bar i li dic que de vegades i en silenci he llegit les cartes que jo mai li vaig enviar. Sempre pensa que això es pot salvar i somnia amb quatre barres que acaben per ser les d'un bar. Un dia el trobaré i podré encendre el teu foc. Sé que ell estarà esperant-me convertit en el més gran dels pecadors, dient -te que vingues a veure'm i que facis l'amor amb mi. 

Tu que m'has vist caure a terra sabràs on són els ocells i caminar per carrers blancs que fan olor a mar. I ens donarem els millors anys i un dia mirarem cap al cel i el trobarem a faltar perquè ja l'haurem trobat. Eixe dia hauré buidat cent ampolles però avui estaré aquí i ho faré sempre per tu...