Lucha por su futuro, lluita pel teu futur

Xoancar recuerda su profesor de historia porque le enseñó a no repetir cosas de memoria sino a tener espíritú crítico y pensar por sí mismo. Algo que practica en su día a día y formó su personalidad.
Se llamaba Don Lorenzo y Palmira recuerda aquella primera, innovadora y tibia clase de educación sexual que en el año 1980 constituía un ejercicio de vanguardia educativa.
Cristina es ahora profesora de secundaria e intenta ser capaz de contagiar a sus almnos la misma energía y fuerza que le contagió su profesor de Educación Física Santiago.
A Sara le encanta viajar porque quizá un día un profesor de historia del arte le descubrió que le mejor manera de aprender era respirar la belleza en el mismo lugar en que existe.
Virginia recuerda un momento fijado para siempre, un consejo petrificado de Don Amadeo y Jesús recuerda una poesia que sigue buscando desde entonces.


Paqui recorda una profe d'Història de COU perquè va recordar a totes les xiques de classe que la seua expectativa de futur no podia ser trobar un xic de bona familia que les retirara.
Ximo recorda a Victor, el seu tutor durante tres anys, perquè havia nascut per ensenyar. Una persona dificil d'oblidar.
José Maria conta històries d'un pati on Rafael, el professor es deixava pegar patades jugant a futbol pels qui havía suspés.

I ara quede jo. Josep Lluís era el meu professor de valencià en un institut d'un poble castellanoparlant. Teníem classe en ell divendres a última hora. Ell es preparava especialment aquella classe perquè sabia que era dificil mantindre l'atenció d'uns adolescents un divendres a la una i mitja. Jo em quedava sempre i m'ho estudiava tot. Un divendres només ens quedàrem quatre persones. Ell havia preparat cançons de grups en català. Entre ells Sau. Un any després em vaig matricular en la Facultat de Dret en la línia en valencià per ell. Quatre anys despŕes un xiquet que havia entrat parlant només en castellà va acabar completament bilingüe. I en homenatge a aquella història em vaig traduir el nom.

Tots tenim una història d'algún professor que ens format la nostra personalitat, la nostra manera de vore el món. Saben vostés que m'agrada més parlar de la "common people" de la gent comú però segurament també Rafa Nadal va tindre un professor que li va dir que provarà amb una raqueta. I Antonio Banderas va tindre un professor de literatura que li va dir que s'apuntara a teatre. No ho sé. Només sé que jo vull tindre professors motivats, contents i orgullosos perquè així assegure el futur dels fills dels meus amics, del meu nebot.


Per això vos demane que participeu en les mobilitzacions i les lluites contra les retallades. Perquè no ens retallen un pressupost. Ens estan retallant el futur.





copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com