És Compromís el final del valencianisme políltic?

La meua impressió és que té totes les possibilitats de ser-ho. En un altre post contemplava les possibilitats que existien en el disseny de la coalició. S'ha optat per la sinèrgia pura de manera que les parts que interaccionen acabaran per diluir-se. Crec això per diverses raons. La primera és la dificultat conceptual d'entendre les parts i el tot. Resulta dificil d'explicar la possibilitat d'afiliar-se a Iniciativa, al Bloc o adherir-se a Compromís. La pràctica totalitat de la gent triarà la més senzilla, l'adhesió a Compromís. La segona és la dificultat organitzativa. L'acord preveu una triple estructura organitzativa i de finances. Resulta evident que és una estructura completament ineficient. Portar les finances i òrgans d'Iniciativa, del Bloc i de Compromís i que això no genere disfuncions és pràcticament impossible. La tercera raó és de caràcter ideològic. Resulta fàcil d'esbrinar que Compromís ha atret a un target urbà, ilustrat i d'orientació esquerrana europea i moderna. El vector identitari que representava el Bloc ha perdut atractiu si alguna vegada l'ha tingut. L'economicisme s'ho menja tot i també ho fa amb les identitats. Ara lo prioritari és lo prioritari i ho serà durant molt de temps. Un producte que estava a l'escaparat (valencianisme identitari) passa al magatzem i això fa sempre baixar les vendes. Crec que es podria haver optat per una consolidació de la coalició que potenciara les parts. Però no s'ha fet. De tota manera resultava previsible. Les passes donades des del 2004 per l'equip de Morera han anat sempre en la mateixa direcció. Més influència a canvi de menys ideologia. I s'ha demostrat que és un camí electoralment exitós tot i que probablement siga conceptualment dubtós. Però en qüestions de pensament sempre es pot tornar al valencianisme clàssic representat en cultura i llengua per Acció cultural i en altres temes per diverses fundacions. Segurament el Tirant ara té un gran treball a fer ja que no crec que la Fundació Valencianista i Demòcrata tinga maassa interés o recursos ara per tirar endavant. En fi, la vida contínua, la realitat es fa un poc més lleja però probablement la bellesa és cosa de utòpics. Però és que els pragmàtics són tan avorrits.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com