La cara B de les falles

Esta mateixa setmana vaig descobrir que m'havia fet tan major que sé traduir d'euros a pessetes i fins i tot parle de la cara B d'un disc. La Cara B no era mai tan coneguda com la cara A dels vinils, tot i que sempre hi havia alguna bona cançó per als amants de les cançons amagades de cada grup.
Una cosa semblant em passa a mi amb les falles. Sóc fill de fundador de falla i germà de Fallera Major Infantil d'una altra època. Les he viscudes intensament en casa en un altre moment de la meua vida. I conec bé la cara A, la cara dels vestits, de les poesies, de l'emoció, de la diversió, de la música. Conec bé eixa part i l'entenc com entenc qualsevol altra activitat lúdica culturalment sostinguda en la tradició. La festa és bona.
Tanmateix, enguany un amic i president de la Falla La Vila em va demanar que col·laborarà en el seu llibret. Ja he col·laborat en altres ocasions amb altres falles. Sempre ho havia fet des de la cara A, amb algún escrit més o menys clàssic faller. Però esta vegada vaig trobar el camí de tornar a estar en contacte amb la cara B de les falles.
La cara B també estava a casa sempre. És una cara de compromís social amb el barri, amb la gent, amb valors col·lectius, amb la llengua. Està darrere de la cara A però no està amagada simplement està darrere ben visible si traspasses la cortina.
Li vaig proposar a Francesc fer un videollibret. Una traducció visualdocumental del que significa un llibret. Amb eixa coartada vaig tornar a respirar l'ambient de les "meues falles". Són falles més especials que d'especial. Són falles humils i joves, treballadores i amb valor. Encara recorden el caràcter bàsicament acrata, irònic, satíric de qualsevol realitat que els és comuna. Són valentes a l'hora d'afrontar la realitat.
Francesc és el president d'una falla especial. Ell ho sap. Especial perquè faran una mascletà de reivindicació serena de dignitat per a la festa i per al barri. I el dia 19 cremaran il·lusions, treball, paciència, equip, idees, imaginació... tot això no es vorà cremar.. però formarà part de la cendra.
La cendra és allò que queda quan la falla ha cremat. I fa olor a barri, a sinèrgia, a pòlvora de esperit crític, a foc purificador, a terra i música.
Perquè com em va dir Francesc en l'entrevista que forma part del llibret, la meua pàtria al final no és un paisatge.. és la meua gent.
Que passen vostés unes bones falles!!!

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com