Les portes del camp mediàtic

Com defensar-nos de la industrialització de la informació i la factoria de l’entreteniment. 

 Quan els profetes de la globalització van començar a evangelitzar la bona nova ja hi havia dues matèries primeres més fàcils de globalitzar que cap altra: els diners i la informació. La globalització va convertir en indústria el sector informatiu amb la inversió de nouvinguts del món de les corporacions atrets per una bambola informativa sense vocació de producte final La industrialització va comportar l’establiment de regles de joc industrials que mai no havien regnat dins del món de la informació. Tal i com explica Rysard Kapuscinski - polonés. polític, professor i periodista, corresponsal i ampli coneixedor de la situació a Àfrica- durant els seixantes es va produir l’última trobada de periodistes de raça. La industrialització informativa va comportar la nova consideració de la informació com una matèria primera a reduir costos. Les possibilitats de la reducció de costos passaven per la robotització del procés. Milers d’estudiants de periodisme poblaven les facultats aprenent la tècnica de la comunicació i oblidant el context, l’actitud i la voluntat d’afirmació periodística: el coneixement integral de la realitat. És el moment d’entrada de tots els conceptes de rendibilitat directe i simplificació comptable que en periodisme com en qualsevol activitat humana han aconseguit desvincular l’exercici professional de la funció social realitzada. La industrialització continua ara el seu camí globalitzat i un grup reduït de grups de comunicació aprofiten les economies d’escala per produir una informació amb mínims costos. El periodisme deixa de ser un contrapoder per convertir-se en un poder més. El relativisme filosòfic postmodern farà la resta. Totes les opinions són igualmente respectables sense distinció d’autoritat temàtica -naix la tertuliocràcia- El món es farà ràpid i naixerà la societat dels titulars, la societat alarmada. Convertir-se en un poder genera interessos propis i la creació d’un entramat d’empreses interesades a generar una determinada mirada, un espill deformant que justifique la seua supervivència i creixement. Quan el producte amb minimització de costos ja no té marge de reducció es crearà un producte narrativitzat i pseudoficcionat, més atractiu i fins i tot més barat, un producte dissenyat per agradar més que desembocarà fins i tot en els pitjors casos en la prevaricació informativa. Al camp mediàtic no hi havia portes. Probablement perquè mai no havia sigut un camp. Ignacio Ramonet precursor d’ATTAC, ex director de Le monde Diplomatic i impulsor del Foro Social de Portoalegre ens ajuda a trobar els mecanismes de legítima defensa als que tenim drets els ciutadans. El primer, la creació d’un quint poder que actue de contrapoder. Un mecanisme de defensa col·lectiva institucionalitzada com ara l’Observatori Internacional de Mitjans de Comunicació. Però també mecanismes de defensa individual organitzada i conscient com ara la presència activa a les xarxes socials aportant punts de vista. Ens cal la reintroducció de criteris fora de mercat. Al món industrial informatiu hi ha espais de mercat que generen més benefici que d’altres. Si abandonem la “jauria” (producte de moda) i deixem el negoci en la factoria de l’entreteniment podrem mantindre les altres àrees aïllades del virus industrial pur. Per a descontaminar la industrialització global hem de retrobar la funció social del mitjancer comunicatiu: la homogeneització i cohesió dels col·lectius humans, la contribució a la convivència. El pastís de convergència de formats i continguts es pot repartir separant el negoci que està molt més present a l’entreteniment de la resta de formats que no generen tant de negoci i es poden descontaminar amb periodisme “bio” conreat amb criteris ecológics i repectuosos amb el context. En esta descontaminació industrial han de tindre un paper rellevant les corporacions comunicatives públiques generant una horitzontalització i dispersió de continguts en base a audiències minoritàries qualificades i la reconversió de la competició en col·laboració amb altres públiques però també amb els propis ciutadans. El ciutadà té dret a defensar-se, a no ser contaminat de manera conscient, té dret a denunciar la prevaricació informativa. Les portes del camp mediàtic encara són possibles si s’abandona el majoritarisme quantitatiu absolut i acceptem la comprensió de les minories com a gestores del canvi. La factoria de l’entreteniment té marge de negoci suficient per mantindre el respecte a la resta de companys de viatge.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com