Les línies roges del futur

Vivim una societat "arista", viu en un "ara" permanent, negant la linialitat existent entre el passat, el present i el futur. Fins i tot els psicòlegs ho recomanen: "visca vosté el present" exclamen la major part dels llibres d'autoajuda. El presentisme continu forma part de l'hedonisme d'una societat instal·lada en la comoditat en lloc del benestar. Jo ho considere una posició errònia. I en política ho considere un suicidi.

El 1997 després de dos anys d'ingovernabilitat i paràlisi municipal la Unitat del Poble Valencià es va atrevir a tirar per terra la muralla ideològica de lo local per començar a funcionar com a partit frontissa municipal. El canvi conceptual fou enorme ja que va fer una moció de censura contra el PSOE que va portar a un pacte de govern amb el PP. Les línies roges a partir d'aquell moment es van reduir al mínim històric perquè només afectaven a PP i PSOE, és a dir, només PP i PSOE tenien "prohibit" governar junts. La resta de combinacions es podien donar.

Fruit d'aquell ventall de possibilitats obertes en arribar la legislatura de 2003 a 2007 va governar un pacte d'esquerres entre PSOE, EU i BLOC. Durant esta legislatura es va generar una confrontació inigualable entre el segregacionisme i el valencianisme polític. Tot i que semble que això ha existit sempre; no és cert. El valencianisme de tall saguntinista practicava una excel·lent relació amb el portenquisme que representava el CIPS. Però heus ací que naix una altra línia roja que no existia. Ni PP pot governar amb PSOE, ni SP amb el BLOC.

En la legislatura de 2007 a 2011 es produeix un episodi de govern entre el PP i SP. En este pacte les expectatives excessives i poc realistes dels segregacionistes els condueixen a una frustració que projecten cap a fora en lloc de cap a dins. Però tornen a crear una línia roja: ara el PP tampoc pot governar amb SP.

I arribem al present. No hi ha cap combinació possible per a governar. I tot això s'ha anat forjant al llarg de dos legislatures. Per tant, la única possibilitat de futur és anar deconstruint l'arquitectura de línies roges, almenys atenuar-les i esperar que en el futur siga possible una altra dinàmica.

¿Com viure el present? En l'actual legislatura només serà possible gestionar la misèria. Qui ho faça no rebrà cap premi "electoral" per això. És la legislatura perfecta per establir una transició.
Fa unes setmanes reclamava un recanvi de lideratges. Efectivament en acabar esta legislatura, tots els caps de llista hauran tingut temps en política més que suficient per haver demostrat la seua "aportabilitat de lideratge". Per tant, haurien d'anar presentant les alternatives a sí mateixa. Això no implica que se'n vaja ningú. Significa que condueixca el cotxe polític un altre amb la saviesa del copilot del costat. Crec fermament que noves maneres personals i polítiques de fer les coses poden enderrocar moltes línies roges del nostre Ajuntament.


copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com