Mitja legislatura

A estes alçades de legislatura trobe a faltar les reflexions dels diversos partits polítics sobre la situació, avanços i expectatives d'una legislatura poc fructífera. La mitja legislatura és un moment molt adequat per conèixer les opinions i responsabilitats de cadascú. En general el curt termini se'ns ha apropiat de tot i les reflexions a llarg termini no estan de moda. És un altre efecte conceptual d'una crisi com aquesta.
Com que jo encara tracte de mantindre una mirada llarga crec que convindria analitzar els vectors més importants de la política municipal que part per part podrien ser:


  • El PP és -com sempre- qui porta la iniciativa en este municipi i domina l'agenda tant per a bé com per a mal. Castelló ha fet el moviment de determinar la seua succesió. Ho ha fet al seu estil -a dit- però ja ha marcat un primer moviment que determina tot el tauler. Si l'oposició no canvia el xip i continua obessionada amb Castelló haurà fet l'escacs del pastor, una de les jugades més antigues d'estratègia: acumular el desgast en un element que queda fora i assumir el rol positiu en el candidat. Siga com siga, Muniesa ho té complicat perquè la marca pesa i en estos moments el Partit Popular és un marca associada al suborn, el robatori, el malbaratament i la mentida. I encara hi ha gent que vota sigles per molt que siguen les locals. D'altra banda el PP de Sagunt continua amb la seua estratègia de sempre que els ha donat històricament grans resultats: no cometre errades no forçades. No destaca per res en negatiu de tots els tics de la dreta valenciana. Ni és especialment blaver, ni és especialment privatitzador, ni és especialment liberal, ni és especialment de dretes. És l'estil Castelló que venint del Port va interpretar allà pels noranta la única manera de construir una alternativa de dretes en este poble. Fer-li creure als votants que eren nous rics (guarderies en anglés, promoció urbanística per fer-se la vivenda desitjada, inversió i sensació de prosperitat). Tot escrit amb lletra d'una capacitat dialèctica que quasi frega la prosa ideològica. Una fòrmula d'èxit que Barcenas -que mai ha estat en Sagunt- farà caure. 
  • El PSOE no té protagonisme, no té solidesa, no té capil·laritat ni penetració en els barris. No sabria ben bé que té el PSOE. Reconec un cert biaix històric (sempre he tingut la sensació que el PSOE era ni xixa ni llimonà) però crec que no hi ha cap dada objectiva que hem demostre el contrari. Si algú me posa davant dades les analitzaré. És una sensació de deriva ideològica constant portat per les ones de govern i oposició. Si a més afegim la històrica falta de lideratge i la història força centrípeta i endogàmica genera un panorama complicat. No se sap ben bé quin bagatge podria fer el PSOE d'estos dos anys. Jo no el sé. 
  • Compromís está tardant en reaccionar i fer els girs. El primer gir es deixar de ser el Bloc i passar a ser Compromís. Això no és un simple logo. Compromís té molts elements diferencials respecte al Bloc que afecten al centre neuràlgic de la seua política. Per veure quins són eixos elements per a mi pots llegir este article sobre la fòrmula màgica de Compromís. Per adquirir eixos elements cal canviar inèrcies i diria que cal afegir lideratges. Eixa primer canvi s'hauria de consolidar prompte. El segon gir és canviar el xip -ho hauria de fer tot Compromís i no sols el de Sagunt- de passar de l'esquerra "mosca cojonera" a l'esquerra alternativa de govern. El votant de Compromís ha de ser reeducat no per a votar a qui més mal li fa al PP sinó a qui més bé li pot fer a la gent. El tercer gir és una qüestió de diana. Continuar disparant contra Castelló però especialment continuar disparant sense treva contra el PP en general és energia malbaratada. El PP és un partit mort per als no fanàtics. Evidentment té un electorat fanàtic que el votarà facen el que facen. Però el votant racional -no fanatitzat per unes sigles- no votarà PP. I probablement tampoc PSOE. 
  • UPyD. Per primera vegada incloc a UPyD en una anàlisi. La raó és que perquè crec que la invisibilitat és la clau del seu èxit. Ningú no té en compte a UPyD per a res però van fent camí. Sense nivell de rebuig i amb el lideratge més valorat (Rosa Díez) d'Espanya poden ser el "gran mirlo blanco" de les pròximes eleccions. És una marca blanca, elàstica que pot arribar des de l'extrema dreta a l'extrema esquerra amagat darrere de posicions reformistes i canalitza molt bé la fartera de la classe política i de la política en general. És una gran alternativa per al vot irreflexiu i emocional (que és el més habitual). Si continua així -passant desapercebuda- pot ser la sorpresa de les pròximes eleccions perquè va fent feina soterrània. 
  • Esquerra Unida treballa en un model continuista ideològic que gira al voltant del Partit Comunista però aporta novetats. La primera es haver trencat l'estancament generacional. Ja té gent jove treballant i han aconseguit superar la crisi de l'eixida de la generació de la Gerència. Evidentment l'esquerra indignada i anti no ha sigut mai el meu model de referència però EU ha avançat també en capil·laritat (amb els moviments socials i la gent dels barris) i en el treball local (ja van algunes iniciatives estrictament municipals com ara rebuig al catastrazo). Si aconsegueix superar el cainisme i conspiranoia habituals del comunisme espanyol tindrà més èxit que si no ho fa però evidentment la marca estatal també pesa i per tant la seua tendència serà prou a l'alça. 
  • Segregación Porteña ho té complicat. El canvi legislatiu ha provocat que la segregació siga totalment impossible legalment. Ja era impossible però ara és totalment impossible perquè es fomenta l'agregació i no la segregació de municipis. Per tant, han de mutar a una espècie de Llliga Nord italiana (Roma ladrona) i intentar mantindre un permanent greuge comparatiu. La única manera de mantindre una cosa així no pot ser identitària (Yo soy Porteño ¿y tu?) sinó materalista (gestió de l'escassesa inversora). Pel que es veu als actes públics han perdut molt espenta. Este moviment sempre ha sigut una incògnita electoral per a mi. Mai no he encertat el meu pronòstic a pesar de viure al Port. Probablement perquè forme part d'un altre tipus de portenquisme. No sé quina quanitat de segregacionisme residual pot quedar una vegada descomptat la baixada de qualitat dels lideratges i la conflictivitat recentment estrenada (barallar-se amb la Comssió de Festes i reclamar un "porteñismo verdadero"). Están en un període de transició sense saber molt bé on poden acabar. El marc identitari en èpoques de crisi ha de mutar (cas català i escocés) cap a un model social o fracassarà. 

En definitiva, per a terminar, també convé analitzar la interacció dels diferents grups. I la conclusió és que no hi ha cap interacció a pesar que hauria d'haver-ne. Els tres grups d'esquerra haurien d'establir ja un marc de referència. Una espècie d'autopista per on anar cada ú pel seu carril i a la seua velocitat. Tenen un repte davant massa important com per anar amb essències. La gent està patint i el món està amenaçat per un model econòmic insostenible. Les picabaralles d'un municipi resulten completament absurdes davant un canvi de model social i econòmic. 
D'altra banda reitere la necessitat d'establir millors consensos i canals de diàleg entre tots en la segona part de la legislatura. La meua impressió és que al PP ja no el salva ningú, per tant afluixar el nivell de contradicció des de l'oposició té sentit. I refer els ponts de diàleg que durant la "dècada prodigiosa" van donar excel·lents fruits a este municipi seria positiu. El primer pas el va donar Castellò canviant al primer interlocutor i els altres passos s'haurien de donar ja per arribar a unes eleccions on hi haja algun tipus d'elegància dialèctica i allò important siga la gent i el futur. 

Amb este article intente complir amb el compromís que té una persona que s'ha quedat dues vegades a menys de 100 vots de ser regidor, amb el record de tot el temps que li vaig dedicar a este poble en una altra etapa de la meua vida i amb la il·lusió d'algun dia en un futur incert poder servir-lo. 


copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com