El gènere fusterià

Acabe de terminar de llegir l'últim llibre de la factoria Nexe. És el Pensant el País Valencià: Nació i Identitat on una sèrie d'autors reflexionen sobre diferents aspectes del valencianisme-nacionalisme valencià des del punt de vista lingüístic, sociològic, politològic i històric (per cert que sempre falta el comunicatiu).
Terminat el llibre tinc la sensació que Joan Fuster pot afegir a la seua incomparable capacitat d'influència sobre este País (ha creat un protagonista i un antagonista a partir de les seues idees) la creació d'un gènere: la inexplicació del País.
Efectivament, la finalitat de Fuster -conscient o inconscient- o potser la primera conseqüència immediata -buscada o no buscada- va ser posar damunt la taula un detonant, un revulsiu. I per això va fer servir un gènere. El gènere consisteix a aportar un conjunt de dades que testimonien la inexistència en projecció històrica i actual -d'aquella època- d'un país/nació per a servir de catapulta per crear-lo. En teoria les tesis fusterianes haurien de servir -i serviren- per crear un País que Fuster es va inventar perquè no hi ha cap dada històrica que marque una continuïtat en una hipotètica "nació valenciana". Aquell va ser el regust que em va quedar en llegir la "bíblia valenciana" que és Nosaltres els valencians. Fuster després de demostrar que mai no havia existit es va inventar un país.
I després de llegir Nació i Identitats em queda un regust semblant. El llibre segueix el gènere fusterià de aportar un aclaparador, constant i exhaustiu examen sobre les raons de la inexistència històrica de cap valencianisme sòlid, sobre la preeminència sociològica del antagonista blaverisme, sobre la poca fidelitat lingüística dels valencians i sobre la conflictualització de qualsevol intent de construcció d'una identitat. Comparteixen la benintencionada intenció de servir de revulsiu i de servir de base per a la construcció d'un valencianisme possible "de futur".
El problema és que per a un escèptic patològic com jo pàgina rere pàgina el panorama era desolador. El llibre constitueix una demostració científica de la inexistència de cap País Valencià i l'existència d'una Comunidad Valenciana. La quantitat de dades i perspectives asusta i el conjunt constitueix un ball de disciplines que no et deixa escapatòria. Este país mai no ha sigut un País ni ara ni ahir.
El llibre es bo i me n'alegre d'haver col·laborat en el Verkami. I si el que volem es certificar la mort del valencianisme polític, com jo alguna vegada he argumentat, crec que té sentit. Especialment definitòria és la interacció dels diferents escrits que entren en un tema comú per diferents portes. I és precisament això -el cor de veus- el que més desanima. No hi ha cap perspectiva que done alguna esperança, almenys jo no l'he trobada. Evidentment la finalitat dels estudis universitaris o assajos literaris no és donar esperances però és que tot el cor canta una melodia semblant amb diferents instruments.
Potser Fuster no sabia que inaugurava un estil, un gènere: la demostració d'una inexistència des de tots els punts de vista possible. Este país és així. No arriba a ser ni diferent. És invisible.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com