Manifest antinacionalista

El nacionalisme és una exageració excelsa de les virtuts d'un determinat col·lectiu humà. És un relat per tant. Serà tan perillós com allunyat estiga eixe relat de la realitat històrica vista des d'una perspectiva desapassionada. Els intents de descriure les característiques d'una nació son històrica i filosòficament massa importants com per afegir res però bàsicament es basen en una sèrie de trets objectius diferenciats i un fet subjectiu: la consciència de pertinença.

La pertinença i la adhesió identitària nacional seràn tan fortes com ben definides estiguen eixes característiques i com més estesa estiga la consciència de formar part d'alguna cosa. Territori, llengua, tradicions son fets importants però no decisius. Per a mi allò decisiu és una massa crítica suficient per determinar que hi ha gent que se sent part d'una nació.

En tot cas, aquesta introducció serveix de base per a dir que és impossible construir cap nacionalisme contra les persones que el podrien formar. I al revés és impossible també construir un nacionalisme sobre un poble sense virtuts que es puguen exagerar.

Este és el cas valencià. Al llarg de la meua vida he llegit suficient literatura nacionalista valenciana com per a saber que no existeix cap nació valenciana. És un invent, un somni, una il·lusió. Els nacionalistes valencians de totes les èpoques han construït un desig, una protonació o millor dit una antinació. Per a ser nacionalista valencià cal ser tot el contrari del que és un valencià mitjà. I així és ben dificil buscar la identificació.

Per això la única manera de mantindre la dignitat valenciana es ser antinacionalista. Defensar la antinació valenciana. El poble valencià ha donat suficients mostres al llarg de la història de pobresa moral, intel·lectual i social. Mai no ha tingut consciència de ser poble més enllà d'una visió superficial i poc lúcida. La major part dels llibres que he pogut llegir fan una recerca de fils conductors al llarg de la història de minories ilustrades que servien de transmissors d'una herència que mai va arribar a ser ni popular ni populista.

Per això Fuster s'inventa una nació. Perquè sap que no ha existit mai. Per això s'afegeix com a part d'una altra nació, perquè els valencians som una antinació. Tot el contrari del que hauria de ser una nació. Tenim llengua pròpia i no l'estimem, tenim territori, tradicions, economia i no ens l'estimem. Dimitim del nostre futur, ens agrada la deriva, ens adherim constantment a paradigmes culturals aliens. És dificil exagerar les virtuts dels valencians perquè primer caldria trobar-les.

Mentrestant alguns encara considerem que la millor manera de buscar una certa diginitat és fer una antinació. Si eres molt valencià no pots ser nacionalista perquè és contradictori. Els valencians som una antinació. Si algú vol formar una nació a partir d'arrels valencianes se l'haurà d'inventar perquè mai no ha existit.
I no és un mal projecte de vida. Perseguir un somni col·lectiu minoritari. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com