Cartes de Carles


Estimat amic:
Enguany m'he retrobat amb la teua música. Continue la meua recerca. La que tu deixares incompleta. Supose que estaré sempre així, cercant alguna cosa i mentrestant va passant la vida. Qui m'anava a dir que jo també cantaria damunt d'un escenari. Vaig deixar caura alguna llàgrima recordant aquell xic que no vas conèixer, el que perdia oportunitats, el que no s'atrevia a viure, el que imaginava una vida diferente, el que estava baix immers en una multitud. He canviat molt. Ara sóc una altra persona però no deixe de ser aquell xic que sentia les teues lletres com si foren la seua vida. Amb tu vaig aprendre a estimar una llengua i una manera de ser i expressar-se. I no saps els peatges que em toca pagar avui però són tan menudes comparades amb les dreceres que he visitat gràcies a Sau. Amb tú vaig fer de la tendresa el meu compromís. Escoltant les teues cançons ara he descobert perquè sóc com sóc i perquè era com era. Em vau fer a la vostra imatge i semblança. Exageradament romàntic, idealista, amant furtiu, luxuriós, observador i patriota d'una terra que no existeix. Ara m'entenc tot i que no em comprenc. Estic intentant cantar-te. Algun día ho aconseguiré i tancarem el cercle de la nostra relació. Les angoixes tornaran amb totes les seues pors però potser en algún tros de mi podré reconéixer el teu nom.
Han fet un musical amb les teues cançons. No crec que t'agradara. Potser sí. Mai no ens hem conegut més que entre les línes de les teues lletres. Hem canviat molt. Ens hem fet grans i  tu ja saps que ens vam donar els millors anys que són sempre els presents. Tu allà on estàs, en el record de tantíssima gent i jo ací vivint la vida que puc viure. Del teu poble de teulades i coloms arriben cartes de Perestroika que diuen que voleu ser un país. El meu país es tan menut que ningú no el veu. I jo ara vull viure un amor a fons perdut.
Fes el favor, envia'm un angel que sigui com tú, que em faça volar amb la imaginació. Que ja saps que alló de les ampolles que vaig buidar ja no és un desig.
Tot va començar amb la teua mort. Em sap greu dir-t'ho però la teua mort va ser el meu naixement. De Carles a Carles. Aixeco el cap al cel i et trobe a faltar. Estic desorientat però viu. La noia de l'altre cantó del bar sempre acaba per marxar a casa sola o amb un altre. I el món està per arreglar. De vegades pense que això no es pot salvar. I ja només vull quatre barres però de bar. Se m'acaben les il·lusions i la possibilitat d'estar junts de nou per primer cop. Només em queda dir-li a ella que encara m'escolta callada en silenci que només ho faig per tu. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com