La tortuga sàbia

Pau s'havia perdut. No sabia ben bé on estava però no coneixia res del que hi havia al seu voltant. No hi havia ningú en aquell lloc. Pau va començar a còrrer cap a un costat fins que va arribar al mar. Després va còrrer cap a l'altre costat molt ràpid. Tant com va poder. I també va trobar el mar. No trobava cap persona per preguntar. Estava a soles i es feia de nit. Pau no deixava de còrrer perquè tenia molta por que es fera de nit a un lloc on no coneixia res.
Quan ja no podia més, es va seure i es va posar a plorar. Aleshores va aparèixer una tortuga molt lentament. Anava passant per davant de Pau i Pau la mirava i pensava que no arribaria enlloc a eixa velocitat. La tortuga es va girar un moment i va veure Pau plorant. Li va preguntar què li passava. Pau li ho va contar. Que se sentia perdut i que tenia por que es fera de nit.
La tortuga li va dir que la millor manera d'arreglar-ho era encendre un foc. D'aquesta manera quan arribara la nit tindria llum i calor. I quan arribara el dia algú voria el fum i de segur que l'ajudaria.
Pau va fer cas a la tortuga. Estava molt cansat i ja no podia continuar corrent. Va encendre una foguera i es va gitar a dormir un poquet.
Al matí següent es va alçar per aconseguir més branques per a la foguera. Aleshores va passar un falcó i amb la seua vista de lluny el va vore i li va deixar caure una tela blanca que va trobar a dalt de la muntanya d'uns escaladors que s'havin deixat una tenda de campanya abandonada. Després va vore el fum un os pelut. L'os pelut no parlava massa bé. No se li entenia res però Pau va entendre que el seguira. Aleshores l'os pelut va tirar un arbre a terra amb la seua força i el va portar prop de la foguera. Pau va entendre que amb el tronc podia fer més llenya per aguantar més temps. No li feia goig quedar-se allí més temps però agraïa que l'os l'haguera ajudat a tindre un tronc tan sòlid. Faria bones brases.
Quan començava a estirar les branques de l'arbre va aparèixer un mono molt espabilat que sense parlar va nugar dos branques. Clar, Pau podia enllaçar les branques i construir un xicotet vaixell i gastar la tela com a vela.
Aquella nit Pau va pensar que quina sort haver-se trobat una tòrtuga. I va recordar que mai de la vida se li haguera ocurrit preguntar-li a una tortuga com trobar una solució tan ràpida. Tan de bo hi haguera més tòrtugues. I totes foren tan sàbies. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com