Les possibles estratègies de Compromís fins les eleccions

Compromís ha tingut un problema expectatives frustrades que l'ha portat fins la perplexitat. Encara no saben si estar contents pel resultat real o estar tristos pel que esperaven. Ja ho advertia Mònica Oltra en algunes intervencions públiques que hi havia gent repartint-se càrrecs a dintre de la cooperativa política.
Compromís és un drac de dos caps i tres ulls. El nacionalisme, l'esquerra irreverent i l'ecologisme. Tot això vé creuat per un fil transversal que és el valencianisme. Faig la distinció clara entre nacionalisme i valencianisme perquè no són dos nocions equiparables. El nacionalisme és una afirmació política i el valencianisme és una afirmació lingüística, social i cultural.
Ja he llegit algunes interpretacions que condueixen a pensar que allà on el Bloc era més fort i per tant el nacionalisme el resultat ha sigut millor que enllà on havia de "currar" més l'altre geminis de la coalició com ara les zones urbanes i castellanoparlants. És una lectura de zona de confort. És evident que això sempre serà així mentre Compromís tinga com a llengua vehicular el valencià. La barrera és més lingüística que ideològica. La llengua té límit. En comunicació política darrerament l'element diferencial és la identificació. Hi ha una crisi de representativitat molt marcada que el 15M va fixar amb el "no nos representan". De fet, l'èxit de Podemos té a vore amb la representativitat i la identificació i la seua idea força "la casta" també en tant que representa tot el contrari. Compromís això ja ho sabia però no tenia competència. Els numerets de Mònica Oltra o per dir-ho de manera més científica les accions publicity de Mònica Oltra anaven sempre a afavorir la identificació pura: m'agradaria poder fer això que fa Oltra. En eixa identificació trobaven molts elements de bilingüísme passiu (castellanoparlants que entenen el valencià amb actitud positiva). El problema rau quan hi ha competència de mercat. Podemos és molt més irreverent i més hipster que Compromís perquè parla la llengua sense conflicte: el castellà i el valencià és una opció. Compromís sempre tindrà un problema d'identificació global en tant que un valencianoparlant s'identifica amb un discurs públic en castellà però un castellanoparlant no s'identifica amb un discurs pública en valencià. I eixe prejudici lingüístic s'ha de tindre en compte per traçar les estratègies. S'ha d'acceptar el peatge o trencar-lo.
Refugiar-se en la zona de confort (el nacionalisme ens garanteix un llindar de vot dur) és una manera de vore-ho. No és per a mi la millor. En la coalició és evident que Iniciativa lluita per damunt del seu pes i que en la sinèrgia és l'element catapultador perquè permet una enorme coartada de marge de maniobra per a tots els membres de la coalició. Per exemple, lingüísticament. Tornar a la reserva índia és cómode però no és rendible.
Davant aquestes perspectives Compromís té dos riscos bàsics. El primer el refugi de zona de confort que ja hem comentat i l'altre és la seua antitesi, és a dir, intentar el dumping de rebel·lia. Intentar competir amb Podemos i Esquerra Unida a vore qui la diu més grossa i presenta un programa i unes idees força més impactants. Compromís tindria bons elements per lluitar en eixa lliga però no em sembla intel·ligent.
Ara per ara Compromís ha fet una aposta estratègica de tres anys. Canviar d'estratègia quan queda un any seria un error. Per tant, ni dumping de rebel·lia ni zona de confort. Compromís hauria de continuar aprofundint en les seues fortaleses que són la capacitat de relacionar-se, la irreverènciade discurs, el treball-bagatge i l'avanguarda ideològica de pensament. I precisament em sembla que el punt estratègia serà la capacitat per relacionar-se. Ara mateixa és completament indiferent si Compromís trau 6 o 9 diputats. En tots els casos haurà de preparar-se per un govern dificil i molt complicat. Per la situació econòmica de la Generalitat i especialment per la combinatòria. Ara mateixa gestionar la combinatòria és la darrera jugada mestra estratègica de Compromís. Si es concentra en el seu resultat i també ho fan la resta de forces d'esquerra després serà molt dificil igualar tot allò que amb tanta força s'ha intentat diferenciar. Qui millor domine la interacció serà qui guanye a llarg termini.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com