El meninfotisme és un mite

Revisant a Fuster. 



El nacionalisme valencià d'arrel fusteriana es va inventar un país que mai no va existir ni existeix. A tal efecte també va crear els seus personatges "ficticis". Convindria revisar les tesis fusterianes des del punt de vista ideológic perquè hi ha noves premises. És una zona cega que no convé mirar però està ahí. Viva. Evident. 

És dificil constituir un país sense precedents. Les doctrines nacionalistes tendeixen a exarcebar fets identitaris col·lectius preexistent i idealitzar-los en base a elements nostàlgics. Ho han fet tots els nacionalismes i la major part d'ells amb raó. La dificultat del nacionalisme valencià sempre ha sigut la impossibilitat de exacerbar res o poca cosa preexistent. Per això Fuster es va inventar un país nou amb premises noves i per això el valencianisme té dificultats d'arrelament. Perquè ha de vore's en un espill que no el reflecteix sinó que és una finestra al futur que mira al nord. 

Entre els personatges de l'obra de "ficció" de Fuster hi havia el "meninfot". El meninfot és un personatge valencià al qui li dona tot un poc igual sempre que tinga la panxa plena. Tanmateix les últimes realitats desmenteixen l'existència predominant o paradigmàtica sociològicament parlant d'este personatge. És evident que el paradigma valencià més preeminent l'ha descobert Xavi Castillo: el capità moro. 

El meninfotisme és un mite. No dic que no hi haja passivitat social valenciana. Dic que no hi ha més que a d'altres llocs. El que sí que hi ha més que en altres llocs és "capitans moros". Eixa persona falsa, hipòcrita, amant de l'ostentació, nou ric indiscret, pervers, individualista, egoista, criticón, de visió curta, materialista, covard i interesat. D'eixos en tenim un fum. I tots agrupats al mateix partit. 

Cada escàndol de corrupció té una vessant valenciana. Els valencians han perfeccionat la corrupció per convertir-la en un art, en un sistema de govern, el favoritisme és una regla general comunment acceptada, el nepotisme. Evidentment esta sintomatologia no és unànim. Hi ha un fum de gent honrada, honesta, austera, salubre, crítica, creativa... Però no han aconseguit dominar el paradigma ideològic i cultural en sentit sociològic. 

El meninfotisme és un mite. Ací la gent no passa del tema. Ací la gent se n'aprofita del tema tant com pot, a les fosques, per darrere, alimentant caciquismes. Eixe ha sigut el personatge valencià més indígena, endèmic, autèntic, genuí. Ha sigut la nostra forma d'oferir noves glòries a una Espanya del mateix nivell. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com