Podemos i el final del nacionalisme valencià

Les expecatatives de vot de Podemos al País Valencià han deixat amb cara de sorpresa els membres de Compromís. Compromís ja tenia escrit el conte de la lletera del sorpasso valencià al més pur estil BNG quan el xic de la "coleta" ha banyat totes les cartes escrites. 

¿I que té Podemos que no tinga Compromís? És dificil de precisar conceptualment perquè Compromís ja havia donat el pas de trencar l'esquema de partit tradicional per deixar pas a una fòrmula mixta. Tan mixta que és molt complexa de gestionar però en tot cas molt indie i alternativa: la cooperativa política d'afiliats de partits i militants d'idees. L'oratòria monologuista de Oltra havia aconseguit fins i tot superar els límits de l'esquerra per endinsar-se en la irreverència transversal. I el laboratori d'idees de Compromís continua en forma i situant-se en l'avantguarda ideològica. Per tant, és quasi impossible que la diferència siga de base exclusivament indeològica a pesar de la importància del nou relat polític de Podemos.

¿Què passa doncs amb Compromís que no arriba on arriba Podemos? Bàsicament són les barreres d'entrada lingüístiques baix el meu punt de vista. Quan el Bloc Nacionalista Valencià va començar la seua traició de Wendy de fer-se major adulterant alguns ideals no podia imaginar que eixe abandó tinguera el trajecte que encara té. Pel que puc observar en gent próxima hi ha un col·lectiu ampli de persones que encara pensen que el valencianisme polític/nacionalisme valencià contínua viu encara que emmascarat. Crec que estan molt equivocats. Des de fa temps el vector principal de Compromís no és el nacionalisme i el valor afegit de Compromís no és identitari. A pesar d'això encara rau a la base de Compromís una idea de no sucursalisme polític de Madrid que li resulta suficient. Bé, això i un monolingüisme que és la seua barrera d'entrada més forta i serà la base del regal d'electorat a Podemos.
El major valor afegit de Podemos és la identificació. Fent ús d'instruments de comunicació potents com ara la telegenia i la construcció d'un nou relat comunican en la llengua no conflictual: el castellà. La identificació valenciana continua sent diglòssica. Els valencianoparlant s'identifiquen pacíficament amb el castellà però els castellanoparlants no tenen la mateixa sensació.Davant dos missatges semblants hi ha més identificació amb el missatger no conflictualitzat.
Resulta, per tant, que el final del nacionalisme valencià serà invisible i fruit del dumping amb Podemos. Si Compromís vol competir amb Podemos pel "segon espai" haurà de fer-ho amb armes més potents. I el canal lingüístic ho és. Aleshores la proposta política de Compromís ja no tindrà ni vestigis de valencianisme polític. L'entrisme tan criticat d'altres èpoques es predicava del peix gran (entrar en el PSOE) i no del menut (entrar en Iniciativa). Ara per ara hem tornat al model de valencianisme cultural i lingüístic que circula paral·lel a la política. Segurament és suficient per a un país que no és una pàtria.
El camí de formar Compromís va fer amagar el vector identitari del valencianisme taronja transversals de principis de segle XXI per deixar-lo al magatzem i posar uns altres valors en l'escaparat. El problema del futur serà si algú serà capaç de comprar una cosa que no veu. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com