Llàgrimes dolces

Assegut a l'altre cantó del bar. Mirant la vida passar assegut a una l'última butaca d'un cinema ple amb una fila buida. Ajupit per un vent fred vingut d'Escócia. Cent ampolles vaig buidar però ara estic aquí. Tan boig per tu com sempre. Contant percentatges de vida que em queden per viure. Cantant amb els ulls tancats. Com tu.

Si un dia he de tornar no espereu res de mi. Cansat d'esperar perquè hi ha dies que sembla inútil continuar. Jo vull escriure cançons com tu. Escriure cartes a l'infinit. Ser pirata com tu. Morir de vida com tu. Ara ja sé que no he nascut per ser militar. Massa tard per no anar a la guerra. Ara visc amagat a les dreceres. Esperant que ningú recorde el meu passat. No desitjo una altra cosa. El meu món i els meus amics. Buscant portes obertes que em conviden a passar. Amb la sensació d'haver-nos donat ja els millors anys. Tard o d'hora el foc s'apaga. I tot queda fumejant.
Necessite  que tu encengues el meu foc. Necessite pujar altre cop al tren de mitjanit. Abans que la flama es quede sense aire. Vull trobar-te un dia i dir-te que sí, que ara els dies passen, que deu mil anys un dia i sempre esperaré poder trobar-nos al laberint del nostre cap. Sé que volies deixar d'escoltar les melodies del teu cap perquè ara sonen al meu. Que un boig és algú que es mira des de fora. Que la lluna mai no deixa de brillar. Que hem estat a dalt de tot, i hem tornat a baixar. Que des del primer dia hem rigut i hem plorat. Que tot el que hem fet mai caurà en l'oblit. I que per més que intentin. Ningú ens mourà d'aquí.



copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com