Primàries en Compromís: les regles eren les trampes

Els experiments de primàries continuen. Probablement l'experiment de Compromís siga el més atractiu des del punt de vista de l'assaig polític per diverses raons. La primera per afectar a tots les candidatures de la coalició cosa que no ha fet ningú més. La segona per tindre una part virtual tan senyalada. I la tercera per la seua complexitat de comprensió general com pràcticament tot el que fa Compromís.

Les primàries de Compromís tenien moltes expectatives per la gran quantitat d'adjectius que gastava la coalició, especialment la part de la seua obertura a la societat. L'experiment ha acabat amb igual pena que glòria, un procés ambivalent que ha deixat tantes debilitats i amenaces com fortaleses i oportunitats.

Analitzant el propi procés de primàries caldria remarcar quatre aspectes:


  1. El reglament era la trampa. Una de les decepcions més importants dels participants en les primàries ha sigut que en realitat no sabien què estaven triant ja que era el reglament el que determinava una vegada produïdes les votacions on anava cada ú. Així ho han reflectit els candidats més votats que han acabat en llocs secundaris. No saber què es vota sempre és un problema per a una votació i per motivar al votant. Les primàries són un escalfament de precampanya i una xicoteta decepció no és la millor manera, especialment quan hi ha altres opcions que només venen això: il·lusió. 
  2. Primàries cuinades. Realment eren una primàries trucades perquè la candidatura a la presidència estava arreglada per l'aparell, el número dos també i a les alcaldies de les primeres ciutats valencianes tampoc hi havia competència real. Per tant, les primàries semblaven més refrendaries que electives. 
  3. Primàries virtualitzades. Compromís no té lideratges assentats més enllà dels actuals diputats a Corts. Per tant, haver de triar entre desconeguts (per als simpatitzants ho són la majoria dels noms) establia un clar biaix de notorietat. Ser conegut és més determinant que ser intel·ligent per exemple. És evident que és més fàcil triar a un "malo conocido que a un bueno por conocer". En este cas i en absència de televisió les xarxes socials han jugat un paper fonamental. Això podrà considerar-se positiu o negatiu però és una barrera d'entrada i un peatge generacional i de molts altres tipus (per exemple de disponibilitat horària). 
  4. Fontaneria teixida. El fet d'haver de triar fins a set candidats amb paritat de gènere obligava a votar desconeguts i desconegudes i això facilita el gregarisme o funcionament en "ramat". És a dir, consultar altres persones a qui votar. En termes de candidatura això s'ha traduït en "packs" de vots i pactes de suport entre candidatures. I això resta puresa a qualsevol votació. 

El resultat final és una estructura de candidatura on els llocs determinants han sigut triats com sempre per part de l'aparell. Les primàries han sigut una lluita pels papers secundaris que han descobert tota una nova generació de polítics que venen bregant en els municipis i que ja están preparats per donar el salt a la primera línia. Davant de tanta testosterona en les noves propostes polítiques com ara Podemos Compromís ofereix una feminitat rebel però assenyada que resulta tremendament atractiva des del punt de vista polític. Una llàstima que Compromís no tinga una televisió al seu servei com altres. En la part negativa queda el disseny d'equips de treball en les candidatures. Un procés de primàries com aquest genera un patchwork que després el candidat/a ha de alinear sense haver intervingut en el fitxatge. Això dificultarà els consensos i la cohesió quan més falta faça que serà governant un país sense diners. 

Compromís hauria de revisar la seua teoria de les expectatives. El procés de primàries hauria d'haver servit per visibilitzar lideratges de diversa categoria. La negociació del reglament només va servir per demostrar la supremacia d'Oltra, un ego que caldrà controlar a partir d'ara perquè és un arbre molt alt sense arrels i el vent bufarà molt fort en un pacte de govern. I les votacions de primàries no han estat a l'alçada de les expectatives d'un procés tan obert com s'anunciava. La gent ha votat però després el seu vot ha sigut "depurat". El problema clàssic de l'esquerra és el binomi il·lusió-decepció. Calcular el pes de cada cosa és el secret millor guardat. 


copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com