Per què el Bloc de Convergència Valencianista tenia raó en -quasi- tot

La meua última etapa política es va moure dins de la crisi d'identitat del Bloc. Després del fracàs de les eleccions de 2003 on el valencianisme polític es va quedar fora per poques dècimes -com ara Esquerra Unida- el Bloc comença una etapa de discernir cap a on volia anar abandonant la fòrmula de valencianisme transversal que intentava impulsar la línia taronja del Bloc.

Eixa crisi identitària de saber qui som o qui èrem va donar lloc a l'aparició de diferents corrents d'opinió dins del Bloc que volien impulsar nous camins. La meua elecció va ser el Bloc de Convergència Valencianista del qual vaig ser impulsor, promotor i redactor de molts dels seus documents. El BdC era un grup probablement massa romàntic i idealista de joves massa madurs políticament. Una de les anècdotes més freqüents de les nostres reunions era dir que no enteníem perquè la resta del Bloc no veia que teníem raó.



Una dècada després puc afirmar rotundament que el Bloc de Convergència Valencianista tenia raó en quasi tot. Compromís ha demostrat que la major part de les propostes de model de partit del BdC eren els camins de l'èxit electoral.


  • El BdC proposava una atenuació del vector identitari. Nosaltres explicàvem que la barrera d'entrada de considerar-se nacionalista era massa alta i n'hauria de ser suficient amb considerar-se valencianista. En el fons era una reducció de peatge d'identificació on tinga cabuda més gent. 
  • El BdC proposava una ampliació d'agenda especialment cap a l'economia. Volíem parlar menys de llengua i identitat i més de finançament, urbanisme, sanitat i educació. 
  • El BdC proposava una estratègia d'entrada en els nuclis urbans. L'anomenàrem "valencianisme de vaquers" i era exactament el que ha fet Ribó a la ciutat de València. Un projecte polític permeable i centrat en les preocupacions comunes a les classes mitjanes. 
  • El BdC proposava un ús natural del bilingüisme valencià. Proposàvem un ús més intens del bilingüisme passiu, un ús instrumental de les dos llengües oficials abandonant el monolingüisme ressistencialista habitual del Bloc. Bàsicament és el que ara fa Compromís. 
  • El BdC proposava una acceptació de la diversitat simbòlica, una pacificació de símbols, és a dir, consolidar l'acceptació dels símbols oficials i fer-los conviure a les tradicions polítiques i personals de cadascú.Per exemple, defensàvem l'ús de la bandera de partit i fugir de l'aparició intensiva de senyeres diverses. Bàsicament és el que ara diu Oltra. 

No teníem raó en no identificar que el tardocapitalisme no permetia la equidistància liberal o sócioliberal en un procés de creixement de la desigualtat com el que va desencadenar una crisi econòmica que cap de nosaltres va saber identificar. I en el meu cas no tenia raó a pensar que la serietat i el rigor provenien de la meua admiració pel model de partit de Convergència Democràtica de Catalnuya perque això també es pot fer des de posicions d'esquerra com ha demostrat especialment la gent d'Iniciativa pel Poble Valencià dins de Compromís. En això no teníem raó. Però en la resta sí. 

Un abraç als meus companys de viatge en aquellà època tan digna i tan il·lusionant. Amics, teníem raó en -quasi-tot. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com