¿Podria eixir Jaume I en el Ministerio del Tiempo?

La tornada de El Ministerio del Tiempo a la graella del prime time de la 1 ha tornat a demostrar que es pot combinar la imaginació i una certa didàctica al servei d’una dieta mediàtica nutritiva feta per una televisió pública.

En un món de pantalles individuals pocs programes actualmente permeten compartir pantalla  a persones de diferents edats i perfils. El Ministerio del Tiempo podría ser un bon exemple de buscar la manera de compartir pantalla dins d’una mateixa família perquè les trames estàn ben construïdes i et porten costera avall fàcilment en un parxís narratiu.  


El Ministerio del Tiempo barreja un bon ritme narratiu amb vestuaris i escenaris versemblants, barreja informació històrica amb ficció necessària, barreja contingut i forma amb certa dignitat, modernitat i sarcasme amb classicisme i convencionalismes plens de llocs comuns creats de manera invisible però fàcils de detectar.


Probablement és el programa que tota comunitat humana voldria per reafermar-se. Borgen cohesiona Dinamarca o Aquellos maravillosos años va impulsar una determinada mirada d’Amèrica. El Ministerio del Tiempo suposa una mirada inconscient d’Espanya on l’entreteniment no pot servir d’excusa per soterrar eixa mirada.


Els televidents encara recordaran com en la primera edició de Operación Triunfo es va demanar a una concursant catalana que parlara en castellà amb els seus pares durant la visita a l’acadèmia. Parlar amb els teus pares en una llengua que no és la materna és com a mínim una amputació emocional. El Ministerio del Tiempo assumeix amb extraordinària facilitat que Amelia Folch (la fictícia primera universitària dona a Barcelona) parla en castellà amb la seua família.


Les coses es donen per suposades sense cap problema ni càrrec de consciència. ¿Algú pensa que es podia haver subtitulat l’escena? Probablement no perquè una catalana només és útil narrativament quan no és controvertida i fer-la catalanoparlant haguera sigut un inconvenient narratiu.


No hi ha cap conspiració. Segurament els guionistes simplement fan allò que s’espera d’ells -simplificar el relat- per arribar al màxim de públic però inevitablement van creant una consciència col·lectiva. Inevitablement van creant  un nosaltrisme.  


Les mateixes persones que aplaudeixen El Ministerio del Tiempo poden ser les que denuncien adoctrinament en Catalunya per explicar un altre tipus de “nosaltres”.


En el primer episodi d’esta temporada han assumit sense cap complex que la mort del Cid a València podia ser un argument central d’un episodi. Independetment de la dificultat que vaig tindre per identificar alguns escenaris probablement els guionistes mai arribaran a advertir que en termes històrics la figura de Jaume I és molt més determinants per als espanyols de la mediterrània que no El Cid. Però heus ací la pregunta ¿Podria eixir Jaume I en El Ministerio del Tiempo?

Mentrestant seguim sense televisió valenciana. ¿T’adones company? que fa temps…..

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com