La moció de censura del 97 a Sagunt o tot el que Paco Agües ens va ensenyar.

Hui dia 9 d'abril fa vint anys de la moció de censura que la Unitat del Poble Valencià de Sagunt va propiciar amb un pacte amb Partit Popular, CIPS i CDS per fer fora del govern a un minoritari PSOE que no havia aconseguit cap pacte de govern progressista davant el bloqueig de Izquierda Unida. 





Per al valencianisme polític va suposar un sacseig ideològic considerable. Havia de prendre una decisió de maduració política que després va obrir el camí per al valencianisme taronja de les primeries del segle XXI. Havia de decidir si volia ser una crossa del PSOE o era un partit autònom. I a més a més, assumia el risc de resituar-se ideológicament en un procés d'evolució ideològica cap a la centralitat.

Aquella moció de censura no va ser fàcil. La solitud de Paco Agües dins de l'Ajuntament (la Unitat del Poble Valencià només tenia un regidor) feia caure molt de pes emocional i polític sobre la decisió. Van fer falta dos assemblees per prendre la decisió final. Però el bloqueig polític de l'Ajuntament després de sis mesos de negociacions amb PSOE i Izquierda Unida que no arribaren a cap conclusió va fer imprescindible afrontar la qüestió.

En aquell moment jo era un jove que estava iniciant-se en la política i d'aquell procés vaig aprendre moltíssim amb el mestre Agües. Només vaig passar uns mesos al seu costat però crec que han sigut definitius per a configurar una espècie de prepolítica, un conjunt de valors que són previs a la ideológia i que marquen la manera d'actuar d'un polític que vol ser honest.

Les argumentacions de Paco eren de llarg recorregut davant les maniobres del PSOE per establir un xantatge emocional constant a les bases de la UPV. Només la seua valentia va contagiar altres persones de la Unitat del Poble Valencià de fer un exercici d'autoestima col·lectiva.

Agües va sentar les bases del meu pensament polític en unes poques assemblees. Escoltar-lo era aprendre per a tota la vida. Les seues línies de pensament d'aquells dies s'han quedat tatuades a la meua pell política.

  • La responsabilitat de qui és triat per oferir solucions i no crear problemes. 
  • La generositat de qui és triat per tragar-se alguns plantejaments si això beneficia al poble. 
  • El càlcul de solucions per al poble davant el càlcul de vots en les eleccions. 
  • La inutilitat de la contraposició entre el que afavoreix al partit i el que afavoreix al poble quan en realitat el que afavoreix al poble sempre afavoreix al partit que no és més que poble. 
  • La autoestima de saber que pactar amb altra força política no te resta credibilitat ni te fa marques, ni cicatrius incurables. Tú continues sent tú mateixa i si t'ho creus pots agenollar un gegant si jugues bé les cartes. Pactar amb la dreta no te fa de dretes ni pactar amb l'esquerra te fa ser d'esquerres. Després els fets seràn els que te definisquen. 
  • La jerarquia possiblista, sembrant on hi ha adob, regar on poden crèixer les flors. 
  • La lleialtat com a estratègia de treball conjunt fins i tot des de la discrepància extrema. 
  • La necessitat del treball i del trellat. La gestió ha de ser una ona imparable en l'àmbit local però també en qualsevol àmbit. Para una institució és para un poble i un poble sempre ha d'estar en moviment per tindre força. 
  • La pactabilitat com una habilitat necessària en una ciutat sense majories absolutes. 
  • La perdua de la por al canvi i l'evolució, la resiliència als nous espais polítics i la permeabilitat per una popularització dels missatges sense la pèrdua del rigor. 
  • La mirada permanent a l'horitzó mentre es continua treballant en el dia a dia. 


Crec que s'ha escrit poca cosa sobre tot allò que Paco Agües va aportar. Agües i aquella decisió tan important van marcar un estil de fer política que després tot el món volia imitar en la política saguntina per ocupar els espais de decisió, els espais de poder. El poder com a responsabilitat, com a jerarquia de l'escassesa, com a gestió dels damnificats. No com un lloc de bana glòria o un espill de vanitat.

Ara que l'esquerra ha descobert que les coses es canvien amb poder i des del poder refrescar el pensament d'Agües és més important que mai. Perquè tal dia com hui Paco ens va fer majors.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com