Per què el cartell de la CUP és el pitjor possible?

La CUP ha presentat un cartell per a la votació del dia 1 d'Octubre. Sóc molt aficionat a la iconografia ideològica perquè suposa la millor radiografia del subconscient d'un col·lectiu polític. En els cartells és on es veu ben evident tots els conflictes interns i les ànimes col·lectives, es veuen tots els fantasmes i les pors d'un moviment ideològic. 
Des del País Valencià la CUP és certament un moviment dificil d'entendre però el cartell deixa vore algunes concepcions polítiques que convé analitzar i que tenen a vore amb el present i el futur de l'esquerra política i el comunitarisme progressista. 




La construcció iconogràfica per acudir a les urnes el dia 1 d'Octubre que proposa la CUP està basada en idees certament perilloses per a la convivència política. Suposen una concepció de l'esquerra amb tics totalitzadors (prendre la part pel tot) i personalment crec que han fet les pitjors tries possibles.


El gènere. El cartell pertany al gènere del còmic. El còmic sempre suposa un marc iconogràfic que li resta pes dramàtic al que apareix representat. És el cas de les falles per exemple. El còmic suposa sempre fer referència a un cert humor, ironia, sarcasme o representació caricaturesca i per tant és una proposta que no aprofundeix ni en el rigor ni en la reflexió. El còmic és una reprentació bàsicament emocional i la decisió d'independència ha de tindre més elements de reflexió que d'emoció.

La metàfora visual. El cartell pretén representar una expulsió per neteja. Per tant, té com a punt de partida alguns axiomes certament perillosos. La neteja és un procés de purificació i la purificació sempre és un procés moral molt relliscós. A més, a més, la part més perillosa és que implica una assimetria entre l'expulsador i l'expulsat. És un mal freqüent en l'esquerra latina-mediterrània. L'expulsió com a aniqulicació de l'antagonista. Això insinua que una hipotètica gestió del majoritarisme passa per la desaparició de la dissidència. És una idea molt perillosa perquè suposa despullar de la qualitat d'igual a la persona expulsada. Després en parlarem de quins són els personatges expulsats però en abstracte l'expulsió és un repudi, un aïllament per cauterització. I no sols això, l'agranament com a metàfora visual partix d'una concepció conspiranoïca de la situació política i social. La idea central és que amb l'expulsió tots els problemes estaràn resolts i això no és cert. De fet l'expulsió suposaria només el plantejemant d'un fum de problemes nous. La concepció conspiranoïca en ideologia és un mecanisme de traslació de culpabilitat bàsic. Si focalitzem en un enemic és més fàcil no vore les nostres contradiccions. Concentrar la culpa en un altre lloc és la cortina de fum perfecta per no resoldre altres qüestions. En resum, la metàfora visual de l'agranament no oferix una perspectiva de futur sino de passat i pretèn crear una situació fictícia on la neteja és un punt d'arribada i no un punt de partida.

El casting. Ja és freqüent en el moviment anticapitalista català l'ús del femení com a llenguatge col·lectiu. En els atacs turismofòbics i els articles dels seus integrants ja és nota. Per tant, la protagonista havia de ser una dona però no deixa de ser curiós que siga una dona agranant. Això no passa de l'anècdota de les dificultats de contruir una nova iconografia igualitària. El que sí que hem d'assenyalar és que no és un poble qui agrana, no és un grup, sino una sola persona de gènere femení qui ho fa. El subjecte col·lectiu d'un procés sobiranista apareix simbolitzat per una sola persona. Una metàfora dificil d'entendre si l'eslogan va en primera persona del plural i s'opta per una expulsió que -esta si- es dibuixada en grup i es perfilen ben bé els personatges. Cap d'ells està per casualitat per tant entenem que el subjecte de l'escombrament tampoc ho està. És una persona -una sola- de gènere femení.

Tanmateix, el casting de personatges no pot ser més dolent. Es produeix una barreja totalitaritzadora que situa en un tot casos de corrupció, valors morals-polítics (torero i bisbe), valors polítics-institucionals, tot fet amb un canvi de marc territorial que després en parlarem. Es produeix un agranament no sols de personatges espanyols sinó una neteja de catalans. I en este cas aprofiten l'abundant pedrera de corrupció del Pais Valencià al seu favor. D'alguna manera la concrecio de personatges indica una personificació de conceptes massa abstractes per ser concretats en persones. Votar a favor de la independència per segregar un conjunt de persones -mortals com totes les persones - i alguns ja morts com Rita Barberá, no és una proposta de futur i de solució de problemes. Es una simplificació massa perillosa. L'elecció de personatges és clàssica: esgléssia, torero, empresariat, monarquia, oligarquia.



El marc territorial. El procés i el referèndum ha estat reclamat i dissenyat amb un marc territorial concret. Les urnes arribaran a un territori i no a d'altres. Per això, l'aparició del País Valencià en el cartell no és més que el fruit d'una llarga tradició d'instrumentalització política del Principat respecte al País Valencià. En este cas és una cas clar de conveniència. La metàfora visual d'agranar requerix una brutícia de cert nivell i el País Valencià la té (arquebisbes inclosos). Però no hi haurà urnes al País Valencià. Un valencià ara no té dret ni a no tindre dret a votar. Per tant, l'aparició del País Valencià en el cartell és utilitarista, ens utilitzen quan els convé, una tradició certament ben catalana respecte als valencians. I per supost, suposa una apropiació indeguda de gran cal·libre.

Sobre el marc territorial es poden dir més coses. El cartell amaga una qüestió ben important a l'hora de decidir sobre la independència com és la geografia. El cartell situa uns Paisos Catalans inserits al mig del mar (fons blau). Amb això situa el marc cognitiu en el d'una illa però també intenta amagar el fet que Catalunya,l com el País Valencià, es troben dins d'una península i això és un fet determinant a l'hora de les infrastructures i les relacions de comerç i de tot tipus. Catalunya estè dins de la península ibèrica i ho continuarà estant si s'independitza. De fet, per aprofundir-ne en l'amagatall gràfic els personatges són escombrats al mar, més concretament a les Illes. No sé si això els farà gràcia als balears.

La tradició icònica. Que s'haja visibilitzat la inspiració leninista del cartell té bona cosa d'obscenitat. Acudir al comunisme totalitari de principis del segle XX per bastir una oferta de futur resulta dificil d'explicar sense entendre la desorientació ideológica del tardocapitalisme actual. La reminiscència nostàlgica és un recurs bàsic en èpoques de poca creativitat o desorientació. Repetir esquemes intenta descriure la història com un cicle i això requerix de molt matisos. Parlar visualment en termes leninistes pot ser recurrent però no suposa una proposta de futur.

El concepte. Escombrem-los com a finalitat de la votació suposa un concepte de revenja i de buit. De revenja perquè insinua que escombran-los s'acabaran els problemes i de buit perquè no fa cap proposta de futur. Opta pel present com a motiu i impuls per anar a votar. El concepte no pot ser més negatiu. L'esquerra triunfadora històricamente ha sigut sempre l'esquerra propositiva. La dreta viu de la por (al canvi especilament) i l'esquerra viu de l'esperança i la il·lusió d'un futur millor. Obviar el futurn el cartell és una greu errada. De fet, el mapa del PaÏsos Catalans queda com un simple dibuix buit amb un color degradat continu enmig d'un blau del mar o del cel. Un referèndum independentista ha d'estar basat en una proposta de convivència futura, no de revenja o de neteja. Cal oferir un horitzó no una guillotina. Al dia següent d'ajusticiar cal continuar amb la vida i d'això el cartell no diu res.
Respecte a la tipogafia s'ha fet una tria clàssica de handwritting que és molt habitual per oferir sensació de pintada en la paret que és la manera habitual d'expressió dels moviments alternatius.


És cert que un cartell és una part d'una campanya més àmplica. És cert que el cartell no és tota la campanya. És cert que un cartell ha de ser engrescador i motivador per anar a votar i això obliga a despertar emocions. És cert que ha de ser cridaner per a ser conegut. Perquè ningú no fa res per allò desconegut. Però res d'això justifica totes les tries que ha fet la CUP per decidir-se per eixe cartell. Res no ho justifica.





copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com