Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2017

Cuando quedábamos los viernes....

Imatge
Ustedes no lo saben per tras una cortina de micrófonos se esconde un spa del pensamiento. Antes de que la función empezara el telón ya se había subido. Acudía cada semana a beber un poco de conversaciones en las nubes. Abría la puerta con un abracadabra mágico que me identificaba "soy Carles" y sabía que arriba encontraba mi mejor terapia para los locos de la reflexión.

Cada viernes quedábamos. Y la gente no lo sabe pero escondíamos nuestros mejores pensamientos porque no podíamos evitarlo. A veces frente al micro resumiamos las conversaciones de fuera. El tiempo es un límite ilógico. Decidimos que los galgos no eran podencos, que los angeles eran pansexuales y que el mundo tiene remedio pero no lo sabe.

Quedábamos cuando llovía en el corazón de cualquiera de los tres. Quedábamos cuando el pensamiento había pasado por una ola de calor. Quedábamos invitando al viento y a la marea. Siempre quedábamos. Era como el ancla que te permite alejarte de la orilla sin perderte.

En tod…

És més que Catalunya

Imatge
El model autoritari imperant a Espanya intenta visibilitzar la qüestió del referèndum en un marc de qüestió exclusivament legal. Han interpretat possiblement que el final d'ETA es va aconseguir seguint la seua estratègia judicial, penitenciària i policial estricta. Ments curtes però majoritàries. Per a les ments conservadores l'ordre establert és fonamental i la cohesió del grup és primordial perquè són ments poregoses respecte a la disidència i la diversitat. Ser autoritari és la seua manera de superar la por. 


A pesar d'això per a qualsevol ment inquieta, curiosa i oberta és ja evident que estes setmanes no ens estem jugant una mera qüestió de respecte a la llei. Les lleis no són més que convencions que les persones adoptem per ordenar la nostra convivència i usar els diners comuns en benefici de la comunitat. Per tant, les lleis estan al servei de la convivència i només són útils quan ajuden a presevar-la. Usar la llei contra la convivència és una estratègia terrible pe…

Castigar als catalans

Imatge
Ara li diuen catalanofòbia però això ja tenia un nom abans que els de la meseta el descobriren. L'anticatalanisme es va inventar a València. Si algú sap d'això és un valencià o millor tots els valencians. 

Emergeixen entre la boira de la rabiosa actualitat els dos models ideològics en estat pur. El pare estricte, el Deu castigador de l'Antic Testament davant el pare dialogant i el nou Deu del Nou Testament. Esparta i Atenes en una lluita històrica infinita. El pare dialogant vol parlar amb Catalunya però el pare estricte vol fer-li un escarment. No pensa tolerar tanta insolència mentre Catalunya estiga en sa casa. 
Espanya ha de castigar als catalans perquè s'han portat malament, perquè volen trencar el grup, volen eixir-se'n del ramat. La metàfora de l'ovella negra, Caín. Les històries que interioritzem són els ritus amb els quals pensarem. Els catalans han pecat de traició. Volen viure la seua pròpia història. I això no es pot permetre. S'han de quedar. O…

Sempre teua. Anàlisi de la campanya de promoció del valencià de la Generalitat Valencia

Imatge
La Generalitat ha presentat una nova campanya per promocionar l'ús del valencià especialment "entre els valecianocallants". La inversió de diners en eixa campanya ha sigut de 2,3 milions d'euros que no és moco de pavo. 



De moment respecte a eixa campanya tenim tres informacions. El cost, la distribució i el contingut d'un spot publicitari que ja s'ha socialitzat en xarxes. El cost no ha sigut desgranat per tant de moment només podem analitzar l'spot i la actualitzada i sofisticada fòrmula dels influcencers. Com que la comunicacio persuassiva ideològica, en este cas institucional és la meua passió m'he permés fer alguns apunts.

El spot publicitari ens presenta un conjunt de primers plans de cares (fonamentalment) i altres parts del cos de diverses persones. barrejats amb un intermitent pla d'un cor en brut amb un text (no subtítol) que visibilitza les paraules que xixiuegen dos veus en off d'home i dona.

Anem per parts. Primer el que es veu i d…

Boig per tu. La meua història d'amor amb Catalunya.

Imatge
La meua història d'amor amb Catalunya va començar amb el Barça. Odiant al Barça. Tenint l'enveja a un club que era més que un club. Que tenia una escola on els nanos aprenien a jugar al futbol mentre estudiaven. Eixe era el meu somni. Odiar al Barça però estar a La Masia. Així va començar la meua admiració d'amor i odi davant Catalunya enmig d'una Batalla de València. Odiant al Barça per gestionar bé els diners i endur-se a Roberto mentre el meu equip ni tenia escola, ni era més que un club ni gestionava bé els diners. Però era el meu. Vaig triar patir per a sempre.



Catalunya entrava a casa per TV3. El model de televisió que jo desitjava per al nou Canal 9 del meu COU. Mirava cada dijous el Mikimoto com qui mira un sermó setmanal a mig camí entre el sarcasme i l'absurd. Allí vaig conèixer Quim Monzó, l'escriptor que em va ajudar a recuperar l'amor per la lectura amb contes curts de nivell superior. Va ser l'any que vaig tornar a llegir.

Internet va apar…

¿Per què el Port de Sagunt té dret a decidir?

Imatge
El Port de Sagunt ha tingut al llarg de la història diversos intents de segregació respecte al municipi de Sagunt. Els últims dos -ja en democràcia- han aconseguit mobilitzar milers de persones a favor de constituir un municipi propi. 




A pesar que el tema de la segregació em produeix ja una considerable fatiga intel·lectual crec que és molt interessant contraposar-lo amb el tema de Catalunya. ¿Quan un col·lectiu de persones té dret a decidir sobre la seua organització administrativa?

Resulta molt curiós observar les reaccions d'uns i altres respecte als dos temes. Hi ha saguntins partidaris del dret d'autodeterminació del País Valencià i Catalunya que voten i argumenten en contra de la segregació del Port de Sagunt però també hi ha segregacionistes fanàtics que estàn completament en contra del referèndum català. Jo ja avance la meua posició: estic a favor de les dos consultes.

Un poc d'història.

Fer una reflexió sobre les bases del present ens obliga a anar cap al passat. A…

¿Per a què servirà la rebel·lió catalana?

Imatge
El llibre d'Antonio Baños La rebelión catalana està basat a la idea de que la qüestió catalana ha sigut sempre útil per a Espanya perquè l'ha fet evolucionar i modernitzar-se. Mentrestant, a la meseta consideren "el problema catalán" como un problema que s'ha de solucionar d'una vegada per totes, un problema amb una solució concreta i definitiva. La mentalitat conservadora necessita una certa estabilitat perquè li resulta molt complicat treballar en entorns inestables o imprevisibles. 




Hi haurà un 2-O. La vida seguirà i ni la qüestió catalana estarà resolta ni hi haurà independència. El dia 1-O hi haurà algunes paperetes, algunes urnes, alguns vots però cap partidari del dret d'autodeterminació convindrà en què això siga un referèndum vàlid i amb garànties. La Llei de Transitorietat és paper banyat.

Per això, un exercici important seria saber quin serà el resultat de l'1-O no en termes quantitatius sinó en termes qualitatius. Quantitativament guanyarà…

Pantallas individuales e hijos terroristas

Imatge
Parece que la sorpresa ha sido la nota predominante respecto a los autores del atentado de Barcelona. Los vecinos hablan de jóvenes plenamente integrados e incluso sus familias no podían imaginar que eso fuera posible. En ese momento me surgió una pregunta ¿puede un padre no enterarse de que su hijo es terrorista? ¿Por qué? ¿Cómo?  


Es indudable que las tendencias ideológicas de los hijos trasciende la mera herencia política o religiosa pero la situación requiere un análisis más allá de la sorpresa. 
La distancia generacional ha existido siempre. El fenómeno adyacente a la modernidad líquida es la segregación generacional e incluso la fractura generacional. En esta fractura generacional influye mucho la fractura digital y para mi un fenómeno que está pasando desapercibido: el paso de la pantalla compartida a la pantalla individual. 
En mi infancia y en mi casa había una sola pantalla. Era una pantalla compartida. A veces se distribuía en usos según los tramos horarios. Así los dibujos…

¿És ético llevar a una persona enferma a un programa de televisión para divertirse?

Imatge
Anoche en First Dates participó una persona que revestía un conjunto de características que la podrían ubicar en alguno de los trastornos de la mente. El espectáculo fue lógicamente mayor al comprobar los cambios de opinión e incluso de estado de ánimo que se producían durante el programa. Su comportamiento distaba mucho del de un concursante de First Dates y el programa era consciente de que desde el primer momento había elementos para pensar que faltaban dosis de equilibrio en el comportamiento de esa persona. 


El éxito de los realities se basa en el casting como el de cualquier narración. Los personajes lo son todo. La guionización de los realities se está sofisticando. El primero en caer fue el pionero,  Gran Hermano, donde se pudo empezar a experimentar con perfiles psicológicos extremos al saber cuáles eran los que daban más juego (son sobre todo l@s dependientes emocionales y l@s narcisistas). Después vinieron los demás. Unos pensarán que es una manera de mejorar el "forma…