Un any de Àpunt. Queda molt per millorar.

Ja ha passat un anys des de l'aparició en els nostres televisors de la nova televisió valenciana Àpunt i per tant tenim ja un marge per fer valoracions.




L’ENTORN DE REAPARICIÓ
No ho tenia fàcil. El rastre de la polèmica pel tancament de Canal 9 deixava una part de la classe política fóra del consens. Aixó ha tingut moltes repercussions en diverses decisions estratègiques. Desvincular Àpunt de Canal 9 ha sigut un objectiu jurídic, de continguts, de marqueting i polític.

  • Jurídicament es volia evitar qualsevol interpretació jurídica de continuïtat empresarial per evitar continuïsme jurídic i de responsabilitat jurídica. Evitar assumir plantilles, deutes econòmics, deutes morals i altres herències de tipus legals. 
  • De continguts pel desprestigi informatiu que va arribar a tindre Canal 9 hipercontrolada i manipulada fins a nivells extrems. 
  • De màrqueting perquè la marca Canal 9 estava unida a un fracàs i manipulació. 
  • Polític perquè la decisió de tancament deixava el País Valencià sense televisió autonòmica per una decisió política del Partit Popular. Això va generar un moviment de recuperació de l'espai de comunicació per part dels partits progressistes. L'enfrontament polític ha tingut moltes conseqüències en decisions estratègiques i fins tot de graella i continguts. Per exemple, la desconnexió parcial amb la població valenciana conservadora. 
En aquest cas, servisca com a exemple el de 'L'Alqueria Blanca' que va superar el 20% quan Canal 9 ja s'afonava en audiències. Després de rebutjar À Punt la recuperació d'aquesta mítica sèrie, les seues paupèrrimes audiències el van obligar a tirar mà de reposicions en la franja de les 16 hores. A la fi de gener aqueixa franja es movia entre un ridícul 0'4 i 0'6% de quota amb el debat polític del magazine 'À Punt Directe', amb només 6.000 espectadors. 'L'Alqueria Blanca', malgrat la seua quarta emissió, ha llançat la franja fins als 65.000 espectadors de mitjana i un 5% de quota després de 75 capítols emesos. À Punt es mou ara en una quota mitjana diària del 1'8% -si no hi ha Falles o una catàstrofe meteorològica-. Sense 'L'Alqueria Blanca' la quota mitjana diària seria del 1'2%. Dit d'una altra manera, la sèrie més vista de la història de Canal 9 atorga el 25% del total de l'audiència diària a la seua successora.


L'entorn mediàtic tampoc era favorable perquè Àpunt Mèdia ja no naix en un entorn clàssic de competència mediàtica. El consum per Internet acapara una generació completa que ho bé usa plataformes a demanda o bé directament usa Youtube. La crisi de la televisió convencional de graella contínua s'agreuja amb l'aparició dels canals de ninxol-segment com ara Neox o Divinity i a més les TDT locals oferixen ja un arrelament directe al territori si més no en l'aspecte de l'opinió periodística i les tertúlies que semblen el format televisiu imperant.
Apunt naix de manera extemporània en una època que no és la seua (totes les autonòmiques naixen a finals dels 80 i principis del 90). En un moment on fins i tot la sintonització de canals és més complexa tècnicament. I a més, naix amb vocació d'ús exlusiu del valencià que limita un poc més els llindars d'audiència. El repte era ben complicat si finalment unim unes expectatives desmesurades per part de tots els agents implicats: audiència, productores, política i espai informatiu valencià.


La gestió econòmica. 

L'informe de comptes del primer any de funcionament de la televisió pública valenciana ha llançat unes pèrdues de 48 milions d'euros, amb una aportació de diners públics que frega els 60 milions. Això suposa que el programa amb major audiència de la televisió autonòmica (50.000 persones, segons les mides de desembre de 2018) té un cost de 960 euros per espectador.


La situació s'agreuja amb la poca capacitat per a captar ingressos. En el mateix període de funcionament només s'han 800.000 euros. Hem de recordar que Canal 9 es va tancar amb un dèficit de 1.300 milions. La poca capacitat de generar ingressos resta molta credibilitat a l'hora de demanar més pressupost i també a l'hora de tindre ambició en alguns projectes.

El pressupost.

Gastos. 
Un any després d'ostentar el càrrec, els 55 milions d'euros del pressupost establit legalment no ha sigut suficient i la directora general va demanar augmentar-lo, argumentant que altres televisions públiques autonòmiques compten amb més recursos públics. D'aqueixa quantitat, en aquests moments la plantilla sobre unes 500 persones es porta en despeses de personal uns 24 milions d'euros, la qual cosa representaria un 44% del pressupost mentre que la llei de creació estableix un 33%.

Ingressos. 
En el projecte de Marco s’assenyalava en l'apartat de 'Publicitat i comercialització' que ''en un escenari conservador, podríem situar els ingressos en publicitat per al primer any entre 3 i 4 milions, amb el marge de creixement afegit que permet la plataforma multimèdia''. En un moment en què la crisi publicitària està superada en el sector audiovisual espanyol, en 2018 À Punt va facturar 800.000 euros, amb d'una audiència oscil·lant entre el 1'8 i el 2'2% de mitjana. El projecte de Marco també tenia clar que el finançament públic de la Corporació i la Societat es completaria ''a través dels ingressos publicitaris i de la venda de productes propis''.



El procés de creació. 

Objectius de l'aparició d'Apunt Mèdia: 


  • En l'apartat 'Principis, valors i aliances' la promesa de ''connectar amb la audiència per a animar-la a participar i interpel·lar als poders públics''. Es pot considerar incomplert de manera general excepte alguns pics d'interés informatiu. 
  • Col·laborar i intercanviar continguts amb la xarxa de ràdios i televisions locals i comarcals. Objectiu incomplert. 
  • Desenvolupament de les indústries culturals i audiovisuals valencianes'. En aquest últim sentit cinc de les sis productores que més han facturat en 2018 no són valencianes i fins i tot s'incompleix la llei 6/2016, de 15 de juliol, l'article del qual 29 recull que les ''productores valencianes independents haurien de realitzar no menys del 35% de la graella anual''. En 2018 el percentatge va ser d'un raquític 11'61%, per la qual cosa una de les principals raons de ser d'una radiotelevisió pública, la de promoure el sector audiovisual autòcton, s'incompleix. La llei clar que un dels objectius prioritaris és, justament, ser la palanca idònia per a generar un sector audiovisual valencià fort i de prestigi, capaç de generar continguts atractius i exportables.Les esquerres, a més de censurar la decisió del tancament del servei públic, van emfatitzar la idea de donar oxigen a aqueix sector audiovisual, “revitalitzar-lo” deien.
  • L'excel·lència i el lideratge en totes les franges'. És dificil considerar complit  l'objectiu de fer d'À Punt "un referent informatiu ineludible en l'àmbit comunicatiu valencià" sinó que Àpunt continua dins d'una certa irrellevància i manca de ser un referent comunicatiu de proximitat que podria ser la màxima aspiració. 

  • Servir de banc de talent. El descobriment de talent comunicatiu propi ha funcionat raonablement bé amb l'aparició d'una nova generació de comunicadors amb molta capacitat de generar credibilitat i proximitat. Això sí, fonamentalment relacionats amb les productores contractades i no amb la plantilla pròpia. 
  • Promoció de la llengua i generació d'identitat valenciana. Cal fer tres tipus de consideracions. El model lingüístic continua sent massa rígid i estricte i això redueix la capacitat de generar autoestima lingüística. És un model encara poc popular fins i tot entre les persones amb alta formació. D'altra banda ha destacat la quantitat d'eufemismes usats per a referir-se a l'oficial Comunitat Valenciana o l'extraoficial Regne de València o País Valencià. A destacar "el nostre territori" i "la terreta" que continuen dins del paradigma de la fugida identitària o autoodi. En tot cas, la fidelitat lingüística ha sigut màxima fins i tot amb polèmiques incloses com la de la polícia de Jusapol. 
  • Reciprocitat: No han complit ni amb una promesa molt del grat i reivindicació de Compromís: ''promoure la reciprocitat amb els mitjans públics de les Illes Balears i Catalunya''. Només a l'estiu s'ha emés el primer i únic programa conjunt amb la resta de televisions de la comunitat lingüística valenciana.


Màrqueting estratègic. 

Les decisions inicials poden marcar molt el camí d'un mitjà de comunicació perquè només hi ha una possibilitat de generar una bona primera impressió. Analitzem algunes d'elles:

  • El nom està clar que no és útil ni facilita el seu coneixement ni extensió. A més, és encara més complicat quan es canvia la norma d'accentuació i es fa la pausa. Es dificil d'apostrofar, es dificil de pronunciar i el significant no té absolutament cap relació amb el significat. Podria ser una revista literària, una pàgina web d'intercanvi d'apunts o qualsevol altra cosa. No és directe ni senzill, ni immediat ni viralitzable. 
  • Una televisió feminista. Destaca que dins de l'autodefinició d'un mitjà d'informació apareguen adjectius diferents a neutral, objectiu, professional, plural. En este cas apareix de manera molt clara i directa l'adjectiu "feminista".  En canvi l'espectador mitjà d'Apunt ha acabat per ser un home de 45 anys. Això no obstant ha portat a un biaix de programació amb molts programes identitaris de gènere situats en horaris de prime time de dubtós criteri. També ha portat, per exemple, a fer tancament patronal el dia 8 de Març o ha afectat de manera decisiva a les tries de redacció prioritzant els aspectes de gènere sobre altres aspectes. 
  • Públic Target. Probablement el problema més greu de la televisió és el target. L'antiga Canal 9 va optar per un target senior i rural preferentment masculí. L'actual Apunt ha canviat este target simplement en la selecció temàtica intel·lectual. El seu target és massa masculí, massa intel·lectual, massa progressista i un poc elitista. Les mancances se centrarien en: 
    • Target urbà. Torna a ser el gran desassistit. La major part de la ficció pròpia que ha programat Apunt parteix del paradigma idílic de l'imaginari agrari i de poble menut quan no de la memòria històrica ficcionada. Apunt no té una sitcom, no té un programa sobre tecnologia, ni sobre start-up, té un sobre propostes culturals d'avantguarda però sempre culturals (una línia transversal d'Apunt és el culturalisme). El target urbà sembla ser un problema. Imagine que és perquè és majoritàriament casetellanoparlant però en això faig un matís: entén perfectament el valencià i podria ser usuari quan el tema li interesa. 
    • Target millenial. A poc que mires l'EGM saps que el públic millenial està perdut per a la televisió convencional. Probablement per això Apunt apunta més cap al target senior. Tanmateix quan el target millenial apareix sempre apareix caricaturitzat tant en del Twist al Tweet com en els apartats de xarxes socials reservat per a presentadores millenial. No és culpa seua però la reserva temàtica d'entreteniment pur i dur no crec que es corresponga amb les moltes coses que està fent eixa generació. Les més importants están passant a Youtube i a Instagram. La relació amb el públic millenial passa necessàriament per entendre i atendre les tendències que apareixen en les xarxes socials. Apunt ha construit una relació estranya amb les diferents xarxes socials. Cada programa sembla tindre una estratègia de xarxes diferent. Dins de Facebook pots trobar algun tall de vídeo. En canvi la relació amb Youtube era de confrontació-inexistència fins fa poques setmanes al contrari del que fa Movistar + que usa les xarxes per establir complicitats amb el públic millenial. Eixa generaciò presenta suficients especificitats com per tendir ponts rigorosos i no caricaturitzats  des del punt de vista àudiovisual. 
    • Target castellanoparlant. El coneixement del valencià és alt en tots els àmbits socials valencians. Parlem de la comprensió oral que és el que afecta a la tele. El castellà forma part natural, orginirària i quotidiana de la realitat valenciana. Apunt hauria de replegar este bilingüisme passiu natural que cohabita entre nosaltres on una persona parla valencià i altra parla castellà i la comunicació es produeix. Ara passa això pel que fa a la intervenció externa però no amb la participació interna. Convindria rebaixar les barreres d'entrada lingüístiques. Està clar que tot el sistema mediàtic que envolta Apunt és en castellà però no podem construir un espai de comunicació propi simplement per a compensar eixa situació. El castellà ha de tindre un accés més fàcil i vehicular en alguns aspectes per obtindre una naturalitat en la convivència lingüística. Entendre les llengues com a vehicles de comunicació implica posar per davant la finalitat comunicativa que la forma comunicativa. Això donaria entrada a persones que amb excel·lent voluntat i predisposició lingüística (passiva) farien pujar la qualitat d'alguns continguts i permeabilitzarien la televisió. 




Direcció General d’Apunt Mèdia.

El projecte de Marco va ser el més valorat pel Consell Rector -91 punts sobre 100-, la qual cosa li va permetre quedar entre els tres finalistes, compensant la seua mala puntuació en l'apartat de mèrits, amb el tercer pitjor currículum de tots els aspirants, amb 0 punts en l'apartat de lideratge, atés que mai ha dirigit equips i venia de ser la corresponsal de TV3 en la Comunitat Valenciana.

Cada membre del Consell Rector va llegir i va puntuar un, com a màxim dos, i després va fer un resum a la resta abans de puntuar-los. En aquest procés, finalment van quedar finalistes Empar Marco, Josep Ramon Lluch i Salvador Enguix. Marco tenia el tercer pitjor CV, però la puntuació d'un conseller la va catapultar a la primera posició, amb el millor projecte.

Les relacions amb el Consell Rector han sigut poc fluïdes. Per exemple, quan els consellers li han fet algun requeriment perquè complira amb els objectius que marca la llei. Tant és així que l'avaluació de la mateixa Marcova obtindre un 5,9 de mitjana. Recordem que dins del barem que va realitzar el Consell Rector, obtindre una nota entre el 50% i el 80% suposava "no haver complit les expectatives". "Dels 47 ítems que es van avaluar, va obtindre una qualificació negativa o molt negativa en 28".

Creació política. 

La primera dificultat política va ser que que Podemos no estava a l'executiu i es va decidir cimentar la nova televisió des del poder legislatiu, les Corts Valencianes. Com a conseqüència es va haver de crear un Alt Consell Consultiu, format per 5 membres triats pels 5 partits amb representació parlamentària. Malgrat ser consultiu, va tindre unes competències molt importants, en encarregar-se de seleccionar els continguts que posaria en marxa la nova televisió valenciana amb un pressupost de 15 milions d'euros. No obstant això, els criteris de selecció no es van acollir a cap pauta professional establida, ni a una estratègia de programació. De fet l'elecció es va fer abans de nomenar a la directora general i el seu equip. La selecció, per tant, es va realitzar segons el criteri dels 5 membres, que no tenien cap experiència, ni eren experts en lectura i anàlisi de guions, estudi de viabilitat de producció, etcètera. Es van presentar més de 800 projectes.

Dos dels membres van triar directament dues minisèries, que absorbien el 20% del total del pressupost destinat a tota la producció de continguts per a ocupar en la graella només 8 o 9 hores de programació, del total de més de 200 que es podrien contractar. Així, van triar 'Jaume I', impulsada per Vicente Monsonís i Agustín Mezquida i 'Parany', amb Rodolf Sirera com a productor executiu.

'Jaume I' de moment està aparcada, mentre 'Parany' va començar a rodar-se però es desconeix si està acabada. La selecció de les dues minisèries és qüestionable per preu i duració. Així per exemple es podia haver optat la contractació d'una sèrie de 13 capítols, amb una emissió pròxima a les 12 hores, pel mateix preu que una minisèrie amb tan sols una emissió de 3-4 hores.

Programació i continguts. 

Cosmovisió. És important saber com un mitjà de comunicació analitzar el món, quina perspectiva usa i quins punts de vista admet.
  • Selecció temàtica. La selecció de la temàtica dels programes indica quina és la manera de concebre el món que té un mitjà de comunicació. La quantitat de temps, la densitat del temps i la invisibilització de temes marquen l'agenda setting d'un canal. En eixe aspecte Apunt és una televisió marcadament intel·lectual, marcadament progressista i marcadament generacional. Analitzem alguns aspectes: 
    • Punt de partida. En qüestió de selecció de graella només tenim unes dades objectives: les preocupacions dels ciutadans expressades al CIS i les dades d'audiència. De tal manera que un canal de televisió, en principi, hauria de respondre a eixes preocupacions i tendències d'audiència amb intensitat proporcional-semblant. Apunt sembla actuar amb una agenda temàtica típicament progressista intel·lectual en la selecció de programes on les preocupacions culturals (derivades de no-preocupacions econòmiques) ocupen espais preminents. Fins que arribar La Qüestió no hi havia cap espai dedicat a qüestions ideològiques i a hores d'ara no hi ha cap programa dedicat a la política en un moment on el CIS diu que està més desprestigiada que mai. La poítica apareix als informatius i als magazines però no té un espai propi. Un programa de política institucional i parlamentària ens podria ajudar a descobrir que les notícies diàries no tenen a vore sempre amb el funcionament institucional i que s'aproven normes molt importants que passen desapercebudes i els informatius atapeïts i basats en la brevetat no poden cobrir.  Per una altra banda està la qüestió de l'audiència. És dificil obtindre bons resultats d'audiència en llengues minoritàries. Només TV3 ho aconsegueix. Però això no vol dir renunciar a la perspectiva de l'audiència. Els programes han d'agradar i si més no, no han de ser invisibles. L'audiència es pot prendre des de la part de davant (fer programes en funció de l'audiència exclusivament) o per darrere (eliminar els programes que manifestament ningú mira). L'audiència no ha de ser el vector hegemònic en una televisió pública però ha de ser un vector important. Ninxols d'audiència apareixen sempre. Hi ha fets noticiables que tens en exclusiva o simplement eres el referent. Apunt podria millorar molt en estos aspectes intentant aprofundir en històries i relats propis. Les audiències actuals están en la línia de la resta d'autonòmiques en un entorno on un share del 4% és tot un èxit. Les campanades de cap d'any són el millor exemple de fets propis contats amb veu pròpia que poden tindre recorregut d'audiència. Els èxits esportius i els fets polítics exclusius o la cobertura de l'oratge i emergències també ho són. 
    • Culturalisme i intel·lectualisme. Hi ha dos programes de literatura mentre no hi ha cap sobre economia (criteri quantitatiu). Els programes de literatura freguen el prime time del cap de setmana. Un s'emet dissabte abans de sopar quan el seu ritme narratiu pausat es més propi del matí del cap de setmana. A tall d'exemple (sobre ritmes narratius) només cal escoltar les ràdio fòrmules musicals com van variant l'estil de música des del matí fins la vesprada. Apunt no té massa en compte els ritmes narratius. De fet per exemple no ha sabut connectar fins ara el magazine de la vesprada amb l'informatiu intentant sempre posar un espai de transició que no permetia enllaçar ritmes narratius. Ara possiblement Assumptes Interns puga descansar tranquil en el seu espai natural (competir amb Hormiguero i Intermedio) 
    • Identitat. La autoreflexió identitària sembla constant a pesar de l'aparent fugida que signifiquen els eufemismes com ara "territori valencià". Gènere, llengua, territori i tots els aspectes postmateralistes que Maslow situaria en la cimera de les necessitats d'autosatisfacció i reconeixement troben un espai propi en Apunt. Xafar el país i els seus personatges (història) per definir-lo, retratar-lo, contar-lo i (quasi) sempre fer-ho des de fora de la perspectiva urbanita sembla una instrucció constant. Sembla una espècie d'espill constant on ens volem mirar per construir una realitat idealitzada rural i costumista. És dificil que un públic urbà (la majoria de la població valenciana) es puga vore atret per una introspecció constant grastronòmica, lingüística, històrica, de gènere, ambiental. S'entén l'intent de mostrar el país amb orgull però la quantitat de llum i foco en una mateixa sensibilitat allunyada de les qüestions més materialistes (i per què no.. conservadores) és complicada. 
    • El públic conservador. Apunt sembla voler fer intents per replegar part del pensament conservador. Ho fa amb els típics tòpics progressistes sobre els conservadors: les tradicions i festes. Ara bé, el públic conservador té altres perspectives com ara l'apariència social (es pot fer bon periodisme de crònica social i ningú no en fa a Apunt) tant des del punt de vista de la moda com de la decoració (els programes de cases són constants a Divinity). No cal dir que els protagonismes empresarials no reben ni la desena part d'atenció que els protagonismes lingüístics, de gènere, històrics o fins i tot anònims. És com si el món econòmic no anara amb Apunt. 
    • Humor. Això és un desatarifo firma la millor creativitat d'humor. S'ha de dir, com a contrapunt, que l'humor sempre va cap al mateix costat i mai no acaba de trencar cap perímetre de correcció política però és un programa molt creatiu, apegat a la realitat social i de bona factura. Pere Aznar en Assumptes Interns està lleugerament desaprofitat perquè en una altra franja horària podria fer un late night més incorrecte i trencant esquemes. Es nota en els seus monòlegs que podria tindre més recorregut. Vicent Marco és la persona que millor podria enllaçar l'autoestima, l'autopercepció, la terra i una certa modernor. Tindria molt més recorregut fent un programa urbà on l'esport tinguera pes (que torne la Taula Esportiva per favor). El planter d'humoristes valencians és suficientment ampli com per fer des de ja una espècie de Polònia valencià però no crec que hi haja valentia política en el País Valencià ni maduresa social per fer-lo. Som un país d'adolescents polítics on tot es porta a l'extrem. Trobe a faltar Raúl Antón perquè és el millor captador de tendències urbanes que tenim. Comediants podria ser eixe espai que permet enllaçar altres continguts interprogramació si tinguera més presència. 
    • Els esports. Els esports i l'oratge solen ser (excloent la telefem) grans jaciments d'audiència. Els esports d'Apunt són dignes i pulcrament contats des del punt de vista informatiu. Ara bé, ignoren codis propis del periodisme esportiu (especialment el futbolístic) amb un tractament un poc naif de la competició, la competitivitat i el conflicte que rodeja especialment el futbol. Els intents d'enganxar amb figures pròpies (Albelda o Serer) no han aconseguit enganxar un futbol que ja no espera fins al diumenge a la nit a res. L'època del Estudio Estadio amb els resums va passar a la història. Tindria més sentit diumenge de vesprada que diumenge a la nit. I tindria més sentit un programa esportiu no basat en l'actualitat i més en el reportatge (Informe Robinson, El dia después...) 
    • Música. De totes les coses que generen identitat valenciana probablement la música i la gastronomia són les que més poden unir un poble com el valencià. La música té un paper també digne i creatiu però de nou molt naif i progressista. València-California, Family Duo o l'estudi deixen poc espai per a la música de banda (el País Valencià és una gran potència musical en bandes) i el tractament és sempre molt filtre valència tant en gramàtica visual com en text. Els temps marquen una narrativa teletubbie pràcticament per a tots els temes en un exercici d'autocensura fonamentat en la no ofensa ni transgressió. Qualsevol persona que haja viscut els 80 o els 90 sap que la música està molt unida a la transgressió i la part fosca de l'èsser humà. Quan va arribar el reggaeton eixa part sembla que es va voler amagar i en eixes estem. Les entrevistes blanques i benintencionades semblen l'únic espai que pot ocupar certa transversalitat. Mentrestant Youtube marca la tendència contrària.  
    • Concursos. Rosquilletres gràcies a Eugeni Alemany té bones marques d'audiència i ocupa un format digne. Precisament l'apartat de concursos permetria trobar formats barats i pròxims a la generació millenial perquè permet interacció amb Internet i trobar protagonismes barats i formats creatius amb realities virtuosos. Family Duo no deixa de ser un concurs de karaoke (Maria Abradelo) adornat amb jurats guionitzats. Més enllà de la música hi ha protagonismes que s'estan creant en el món dels e-sports, del manga, de youtubers, influencers que semblen atrapats a l'altre costat d'un gran mur invisible que la generació adulta ni mira, ni veu, ni vol vore. Com sempre els estils musicals televisius bandegen molt especialment el rock que no passa pel seu millor moment històric. 

La seua estratègia de programació va ser erràtica des del primer minut, amb dos magazins en mans de productores privades al matí i la vesprada i audiència moderada un 'prime time' -horari de màxim audiència- que acaba de competir amb les cadenes generalistes.
Perquè no hi ha una programació que interesse i, per tant, no hi ha necessitat de buscar À Punt, llevat que emeten temporals, Falles o altres festes o esdeveniments amb arrelament.
De fet els pics d'interés s'han centrat en:

  • Esports. Especialment futbol i especialment el centenari del València i el campionat de la Copa del Rei. 
  • Festes. Falles, Magdalena, Fogueres, Moros i Cristians. 
  • Eleccions. Apunt ha tingut l'oportunitat de retransmetre cinc diferents eleccions. 
  • Oratge. Els fenomens climàtics extrems són cada vegada més freqüents i això genera una demanda d'informació de proximitat més útil i ràpida. 
La columna vertebral de la programació són els dos magazines que funcionen dignament en la seua funció de:
    • Permeabilitzar. Trobar temes dispersos que es puguen incloure i no tenen cabuda en altres programes. 
    • Capilaritzar. Arribar a racons, espais, escenaris i pobles de manera que tot el món es puga vore reflexat. 
    • Entretindre. Obtindre un ritme narratiu suficient per mantindre una atenció cada vegada més cara. 
    • Generar agenda pròpia. Oferir una selecció temàtica pròpia valenciana que siga alternativa a l'agenda estatal. 
    • Informar. Ocupar els espais d'actualitat més pròxima en el temps i en l'espai. 
    • Generar opinió. Potser en este apartat caldria visibilitzar més les opinions més conservadores i fins i tot les reaccionàries de manera directa (amb opinadors en eixa línia de pensament) o indirecta (canalitzadors d'eixes línies de pensament). També els espais centrals (liberalisme d'avantguarda) es queden infrarepresentats especialment en el missatge economicista. El món del periodisme capitalitza les tertúlies i contamina les agendes del que és notícia vs el que és important. L'actualitat mai no deixa espai per a cap debat subjacent mínimament expertitzat. 
    • Banc de talent. Els dos magazines són una bona escola de fer televisió per trobar nous protagonismes per a programes específics. 
En tot cas els magazines están complint prou bé amb les seues funcions d'alçar una programació diària atenta, variada, pròxima i intel·lectualment sòlida.


Segon canal
Dins del projecte de la Directora General s'assenyalava que ''el primer pas serà l'obertura d'un segon canal de TV al desembre de 2017''. Havia de ser un canal nascut ''sense multiplicar els recursos, amb un creixement progressiu, aprofitant les sinergies dels mitjans en funcionament''.
Tampoc s'ha creat ''un departament d'innovació i disseny per a investigar i elaborar nous formats'', ni s'ha creat ''un club infantil''


copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com