La derrota ideològica del valencianisme polític

Un 0,3% té la culpa. En les eleccions de 2003 el Bloc Nacionalista Valencià amb una estratègia de valencianisme taronja intentava construir un espai obert nacionalista i progressista que puguera disputar espais (especialment econòmics) que fins a eixe moment el valencianisme polític mai no havia disputat.
Es va quedar a un percentatge mínim de poder entrar a Les Corts Valencianes. En qualsevol altre parlament autonòmic el Bloc haguera entrat.
El valencianisme taronja (molt abans de l'hegemonia del taronja per Ciudadanos) intentava estirar al màxim el poder de suma del valencianisme polític intentant donar cabuda a molta gent amb un contracte de mínims en els dos eixos: nacionalisme i progressisme. Contenció en els dos eixos per a poder arribar a les classes populars valencianes amb una idea més permeable.

L'equalitzador dels dos eixos que sempre han perseguit el valencianisme d'arrel fusteriana (quina maledicció aquella frase de "el País Valencià serà d'esquerres o no serà") trobava un punt d'equilibri molt delicat que podria haver-se traduït en una força sòbria, permeable, oberta i interclassista com a única oportunitat de creació d'una fòrmula política autòctona i amb escala de pensament valenciana.

No va poder ser i aquell gran resultat (el millor de la sèrie en solitari) va produir una cascada de dimissions començant per Pere Mayor. Obert el meló, dos vessants del Bloc optaven a dirigir la nau. La vella guàrdia es va agrupar al voltant d'Enric Morera amb una perspectiva de model únic de supervivència per a superar la frustració de percentatge: la coalició. Com a alternativa una generació madurada en la travessia del desert i la primera generació no estrictament lingüista demanava pas. Tres vots van haver de diferència entre una candidatura i altra.

Primer un 0,3% i ara un 0,1% decantava la història. 

L'equip de Morera es va dedicar a dormir el partit. Dormir el partit significa abandonar qualsevol aspiració de creixement. La única suma possible era perimetrar l'electorat del Bloc en un 3-4% i intentar sumar amb altres forces polítiques que necessitaren també eixa suma.

La fontaneria feta (poli bueno-poli malo) pel BES (la corrent d'esquerres i sobiranista que mai ha exercit de sobiranista) anava creant les condicions per a un pacte amb Esquerra Unida. El pacte es va fer i se superava la barrera del 5% amb la suma. Però va durar dos mesos. Això sembla que tampoc ho recorda ningú. 

Pas 1: frustació 0,2%. Pas 2: camí de coalició per un 0,1%. Pas 3: Coalició que dura dos mesos.

Passat l'estiu Compromís ja no inclou a Esquerra Unida. Compromís és el Bloc i Iniciativa però amb el camí fet el Bloc no anava en bones condicions de negociació. El Bloc tenia una depressió política de cavall i Iniciativa se'n va aprofitar.
Iniciativa aporta un hiperlideratge notori en les xarxes i amb carisma mediàtic. A més, li facilia al Bloc la subcontractació lingüística. El Bloc pot continuar practicant l'essencialisme monolingüe i cultural gràcies a que Iniciativa fa la feina de l'ús del castellà i la permeabilitat de manera instrumental. En conclusió, Iniciativa aporta el marqueting i l'estratègia mentre el Bloc aporta mà d'obra formada, barata i rigorosa (després se'n va dir moquetització).

Compromís és una continuació ideològica de l'Esquerra Unida d'Albert Taberner o Joan Ribó. Potser també és un Podem anticipat al País Valencià però no és ni representa l'aspiració o la continuítat de cap projecte de valencianisme polític. És una força exclusivament valenciana i d'esquerres. D'acord. La seua escala de pensament és valenciana i la seua agenda també però és més que evident que un país no pot ser només d'esquerres. Cap país pot negar els seus valors conservadors. Cap país pot amputar-se la dreta.

El valencianisme taronja era o pretenia ser un pont cap a la normalitat del País Basc o Catalunya on una persona primer decidix la seua adscripció nacional i després la seua ideologia en l'eix esquerra dreta.

Amb Compromís això és impossible. Compromís només funciona en un eix. L'altre eix ha desaparegut. No és considerat. S'ha abandonat. Simplement no forma part del camí. Eixa i no altra és la derrota ideològica del valencianisme polític. La desaparició com a eix ideològic.

És evident que hi ha un gran èxit electoral. És evident que sempre serà millor que governe Compromís al PP o Ciudadanos des de la causa valencianista. Però no ens equivoquem, la gran tasca del valencianisme de l'autonomia (posterior al 78) era construir un eix de partits. Era fer País. I això -com a idea- s'ha abandonat completament.

Ara serem un país feminista, ambientalista, animalista, o gaifriendly però la construcció d'un eix polític complet i valencià és una idea abandonada en el traster ideològic.

Tenia sentit el valencianisme taronja? És un exercici de política ficció. La idea era que en un entorn partidista de dos partits o de dos blocs ideològics (actual) un partit amb maniobrabilitat als dos costats (eix esquerra i dreta) i amb conviccions progressistes (eix conservador-progressista) podia ser decisiu amb un número de vots discret i amb discreció política en la praxi. Efectivament, la capacitat de diàleg i el marge de maniobra són -per exemple- el gran valor afegit del PNB. Arraconar-se en l'esquerra et convertix en la crossa permanent del PSOE o de Podem o dels dos. Tu pots pensar que lideres o que eres imparable però la veritat és que una vegada les cartes estan repartides la capacitat d'influència és el que compta. Ara per ara, Compromís és decisiu però quan el pèndol ideològic vaja cap a l'altre costat només tindrem un instrument de protesta i cap instrument d'influència. Perquè si el País Valencià no és també de dretes no serà.

Compromís és un gran èxit electoral, un gran èxit de govern. Tots aplaudim la cara A del vinil però el cost ha sigut fer desparèixer el valencianisme polític com a eix polític. I històricament això és un preu massa alt. Especialment perquè s'ha fet invisible. Les noves polítiques identitàries exclouen la territorialitat. Ja ningú no parla d'identitat valenciana. Perquè no en forma part de l'agenda. L'altaveu de l'esquerra sona tan fort que l'altaveu del valencianisme ja ningú l'escolta. 

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com