Youtube en valencià: qüestió d'intel·ligència

Arribem a la tercera entrega de la trilogia de promoció del valencià des d'una perspectiva actual i moderna. Cal recordar que esta perspectiva és una perspectiva complementària o suplementària (els recursos són limitats) a les perspectives clàssiques de posicionament (mitjans de comunicació + música + literatura). 



Per què és important tindre canals de Youtube en valencià? 


Internet ho canvia tot però especialment canvia la possibilitat de ser creador/emissor de comunicació amb mitjans accessibles i amb qualitat suficient. Amb un mòbil ja es poden fer peces audiovisuals amb bon resultat estètic i això fa que la creativitat i el talent siguen l'element decisius. Arrere han quedat els obstacles tècnics i les necessitats professionals de gravació, edició i especialment emissió. Ara qualsevol pot fer-ho. I qualsevol és qualsevol.

En eixe nou ecosistema la televisió de graella convencional té els dies comptats. Actualment només un reduit grup de programes (normalment realities i retransmissions en directe) tenen audiència que justifiquen l'existència de la seua pròpia cadena. L'entreteniment de ficció s'ha desplaçat cap a les plataformes i intentar competir en eixe camp és temps i diners perduts. La televisió de graella contínua no pot competir amb la immediatesa i l'atenció de ninxol que es fa a Youtube. A més, cal esmentar l'adultcrentrisme de la televisió de graella que no té la més mínima atenció cap al públic infantil i juvenil. Ja el dona per perduts. Amb raó.

En un nou món de comunicació audiovisual a demanda el valencià ho té mal. El protagonisme d'eixe nou espai serà millenial (necessitava l'etiqueta generacional) i estes persones viuen a l'altre costat de la bretxa digital de la generació en el poder (al voltant dels 50, ok boomer?). Entre les dos generacions n'hi ha un precipici i un mur més alt que el de Trump. En els seus late twenties/early thirties els millenials valencians i en valencià no poden accedir als espais de televisió convencional que és on encara es poden guanyar uns dinerets i tampoc tenen accés a audiències massives per limitació de mercat.

En canvi, una generació o millor dit combinació de persones simultànies i complementàries ha sorgit miraculosament. Potser no tant perquè al cap i a la fi han tingut accés a tot un univers de coneixement (Internet) que particularitza els itineraris formatius i procesos de maduració fins a l'infinit i els valencianoparlants no anaven a ser una excepció.

Han trobat un camí fent youtube en valencià. Un camí pioner i per tant desconegut. Són les primeres (i alguns primers) en explorar un camí que no sabem (ni saben) si té futur. Només saben que tenen necessitats i inquietuds expressives i ferramentes que els permeten disfrutar-les.

Per què haurien de tindre suport social, privat i públic? Bàsicament perquè són una agregació diversa, plural, creativa i de qualitat. No posaré noms però els pocs (encara) canals de Youtube en valencià són de mitjana millors en qualitat que els seus espills en castellà. Encara falta varietat i quatitat però de qualitat i densitat estem molt ben posicionats.

Ens jugem el futur amb les pantalles i en eixe futur el vídeo i el format Youtuber  (ara derivat en spin-off cap a Instagram o TikTok) és la regular season de la competició de les llengües.

Segurament molts adults trobaran els formats allunyats dels seus cànons estètics. La democratitizació del la creativitat sempre ha sigut rebutjada per les èlits culturals de models anteriors. Va passar amb la televisió, amb el rock o amb la novela de cavalleries. Molts dels seus formats no em resulten atractius com a adult i comunicador (semiprofessional) però reconec un mèrit: l'acceptació del talent de fons per damunt de la forma i la recerca de l'interés de contingut per damunt de la forma. Això permet que el focus estiga sobre la qualitat i la densitat del pensament.

Han creat una nova gramàtica visual, una nova narrativa, un nou vincle bidireccional de comunicació en la creativitat, un vincle afectiu entre la creació i l'observació. Eixa manera de comunicar ha vingut per a quedar-se siga pel canal que siga.

Amb les (i els) valentubers ens juguem tindre un bon planter creatiu audiovisual en un canal mainstream com és Youtube. Ens jugem lideratges socials i lingüístics, ens juguem autoestima, ens juguem la creació d'un registre lingüístics de proximitat, un model oral d'entreteniment, un model urbà permeable no literari, ens juguem la continüítat de la riqusea lèxica i la creaciò d'autoestima lingüística. Ens jugem la perspectiva crítica pròpia. Ens juguem la diversitat cuqui i hater.
Amb costos baixos es poden fer bons productes però és cert que també els ingressos no donen un resultat suficient per fer l'activitat sostenible. Fins ara els canals de youtube en valencià poden experimentar amb una mena de videocurriulum propi, un mostrari d'habilitats, un projecte d'allò que podrien arribar a fer amb llibertat creativa i recursos suficients. El problema és que el mercat valencià encara no ha trobat utilitat a eixes skills. Els productors audiovisuals valencians encara pensen en format analògic i en temes analògics. La graella d'Apunt Mèdia n'és una bona mostra.

Adaptar-se a Youtube des de la perspectiva audiovisual clàssica serà questió de resiliència en costos especialment. La nova tecnologia està demostrant que qui arriba primer es queda amb el mercat. El valencià dificilment arribarà primer però es tracta d'evitar que no arribe mai o que arribe l'últim.

El nou sistema de mercat creat en espais virtuals desvirtua (mai millor dit) el model clàssic de competència del capitalisme. Només queden dos estratègies de marqueting viables: la vessant quaniitativa (molts clients a baix preu) o el ninxol qualitatiu de mercat  (pocs clients a preu alt). L'oportunitat del valencià com a llengua de producció audiovisual només pot estar en el ninxol de mercat amb perspectiva replicable. Els èxits de la ficció escandinava poden servir d'exemples: tractar temes universals amb escenaris, protagonismes i formats propis. L'èxit de Paràsits als Òscars és un altre gran exemple de com una llengua no majoritària pot accedir a mercats amplis.

En eixe sentit el gran repte que tindrà eixa generació "valentuber" serà superar la seua bambolla generacional i territorial. No és fàcil perquè vivim més atrapats que mai en codis generacionals. Anem en vagons diferents d'un mateix tren on ningú canvia de vagó. Des del punt de vista territorial (nexe llengua-territori) caldrà augmentar l'escala de pensament i prendre la llengua com un punt de partida i no com un punt d'arribada.

Des del punt de vista institucional és tan fàcil i tan barat impulsar la creativitat en valencià a Youtube que és dificil entendre com no s'està fent ja. Precisament el punt de partida és l'austeritat extrema en mitjans i la generositat extrema en talent. Més fàcil que això no hi ha res per a promocionar una llengua. Fer un reality virtuós de youtubers en valencià, fer concursos de youtubers en valencià als instituts, usar youtubers en la promoció institucionals, mentoritzar canals, crear espais de formació per a nous youtubers des de la infància. És tan fàcil i tan barat que només la inèrcia justifica que no s'estiga fent ja. Per això, Youtube en valencià és una qüestió d'intel·ligència, audàcia i interés. Tres materies primeres que es poden trobar fàcilment a la nostra terra. 

Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica