La concepció del risc a Copenhague ¿estan els danesos mal del cap?

Passeges per Copenhague. Un grup de xiquets menuts corrent per una plaça. Són les onze del matí. Com és possible que estos xiquets estiguen pel carrer? Gires la vista. Veus un grup de persones adultes que sembla que els vigilen de lluny. Mires l'edifici. És un col·legi. Mires les aules. Estan obertes. No hi ha pati a la vista. El pati deu ser eixa plaça. No hi ha tanques. Els cotxes passen pel carrer. Lentament però passen. Els xiquets corren fins a les voreres. Semblen tranquils. No sembla que ni les professores adultes ni les xiquetes tinguen por. 



En girar el carrer entres a una cafeteria. Ets un turista cansat de pegar voltes a peu. Necessites un café. A Dinamarca el café no és tan café com a València. En la porta de la cafeteria hi ha un carret de bebé. Què estrany? No tindrà por que li furten el carret? Mires dins. Efectivament hi ha un bebé dins. No hi ha cap persona adulta prop. Entres a la cafeteria. Un grup de xiques té una conversa àmena i tranquila sense alçar massa la veu. Una d'elles s'alça. Paga i agafa el carro de bebé i se'n va. El bebé estava a soles en el carrer. Qualsevol podia haver furtat el bebé fàcilment. Qualsevol podria simplement havert topetat i haver tirat el carro a terra. Qualsevol cosa podia haver passat però la única cosa que passa és que el bebé pren un poc el sol en la porta de la cafeteria. 

Reprens el teu camí com a turista a peu en mode random. Copenhague no és una ciutat monumental. El turisme antropològic és més important que cap altre. Passeges a vora riu. El camí té un ús compartit per a bicicletes, vianants, runners i de nou carrets de bebé (hi ha molts bebés de mares i pares joves). No hi ha cap tanca que separe el riu del camí. De fet el camí va a pocs centímetres d'un riu on podia caure qualsevol. La gent beu en un banc. També va en bici. Corren per la vora del riu. El risc de caure al riu és permanent. 

Són les sis. Cal sopar. Saps que a tot el món les sis és una bona hora per a sopar excepte al teu país. Per sort, el cos s'acostuma ràpid. Entres a un restaturant. La decoració són llibres. El risc de robatori dels llibres és evident. Estan a l'abast de qualsevol. Seria bén fàcil furtar-los. Els turistes necessiten llocs on pixar. Vas al lavabo. Observes que només hi ha una cua. El vàter és mixt. El risc de compartir lavabo és evident. És tant higiènic com de seguretat. Tothom sap que els homes som tots potencials violadors. Definitivament els danesos no estan bé. 

Un bon turista no es rendix. Cal continuar. Encara és de dia. Pots anar a un cementeri a passejar. De fet, hi ha una visita guiada per a anar a cementeris i llocs foscos. El risc de l'aparició dels esperits i un atac zombie és més que evident. Però decidim superar-lo. Hem decidit que estem tan bojos com els danesos. No tenim por. 

Conviure amb al risc és un fet vital del procés de maduració de cada individu. De fet, la capacitat per a assumir riscos i les seues conseqûències derivades és la part més important del creixement individual. Primer has de caminar sol sense caure, després còrrer, després aprendre a valorar els riscos de tocar unes coses i unes altres. Sempre hi ha risc. 
La concepció de la prudència i l'aversió al risc del Mediterrani em resulta estranya. El Mediterrani creu que pot eliminar el risc. És el seu somni més humit. Mares que ultraprotegeixen els fills per eliminar al màxim qualsevol risc. Les estructures estatals i polítiques són paral·leles a les socials. La nostra interacció política és el nostre reflex en un espill. L'Estat és el pare/mare protector que ens defensa de nosaltres mateixa. Qualsevol risc és innecesari però sempre hi ha una jerarquia del risc. Tant és així que l'aversió al risc és un risc en sí mateixa. Buscant l'eliminació del risc eliminem qualsevol rastre d'atreviment i creativitat. Qualsevol disrupció és un risc. Crear una cosa nova és un risc. La jerarquia del risc marca el risc físic com a superior però no elimina l'aversió al risc. Tenim l'esperança de vida més alta d'Europa i els pitjors últims deu anys de vida de tota Europa. Tanquem els nostres xiquets en presons educatives. Rodegem d'alarmes de seguretat als nostres bebés. Volem les malalties ben lluny i la mort ha de ser invisible. Tancada entre murs i allunyada de les vivendes. Pensem que si ens fiquem dins del llençol el risc desapareix. 

I no estem tan lluny  de pensar que la mort és l'única vida sense risc. 


Entrades populars d'aquest blog

La derrota ideològica del valencianisme polític

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica