Màrqueting per a la comunitat creativa influèncer en valencià

Les quatre claus per a fomentar la creativitat en valencià són: formació, desvirtualització, impuls de continguts i un Talent Hub estable. Hui ens endinsarem en una part formativa i argumentativa que és important que una persona que vol ser creativa en valencià tinga en compte. 

Intentarem demostrar que l'expressió "en valenciano estas perdiendo el tiempo, en castellano tendrías más éxito" és relativa i enganyosa perquè construix un sil·logisme fals. 



En primer lloc per a fer un pla de màrqueting per a una persona que vol ser creadora de contingut hem de definir algunes coses. 

La carrera professional en la creació de contingut té encara moltes incerteses de futur. Pel que sabem fins ara és una carrera curta i associada a la joventut. No descartem que s'amplie conforme l'actual generació per baix de 30 vaja fent-se major i per tant és previsible que el sistema tinga continuïtat però amb variació temàtica. 

Amb la informació disponible hem de considerar una carrera curta, precoç i intensiva en esforç i càrrega de treball. Per tant, podem associar-la a altres activitats creatives o esportives com l'actuació o la música on la major part de la carrera "professional" pertany a l'edat situada entre els 15 i els 40 anys (amb matisacions de gènere i temàtica). 

En canvi la vida dura molt més. Per tant, una perspectiva madura ha de tindre en compte tot l'itinerari vital de la persona creativa. Com un futbolista, potser la seua capacitat creativa aplegue fins els 35 o potser puga reinventar-se com a "entrenador" o "secretari tècnic". En este escrit partirem de la única trajectòria acreditada fins ara; la que està associada al concepte joventut i la seua apologia digital. 

Tanmateix si partim d'un itinerari vital complet podem albirar una perspectiva més amplia dels conceptes d'utilitat i monetització. Per tant, l'argumentació "en castellano tendrás más éxito" podria referir-se exclusivament al curt termini però oferint una falsa esperança. Aplegar a ser famós i tindre molts diners està només a l'abast d'una part molt menuda de la població que ho intenta. Hollywood està ple de cambrers actors. 

Efectivament, com en qualsevol altra activitat creativa, la creació de contingut digital multiformat i multiplataforma és complicada d'amortitzar. Testimoni en poden donar músics, actors i actrius, cantants, ballarins...etc... La gent que viu de la seua creativitat és poca. Són una minoria aquells que aconsegueixen fama i molts diners sent la majoria persones que viuen i treballen amb certa dignitat com en qualsevol altre ofici. Aplegar a ser Ibai Llanos es qüestió de tindre molta dedicació, molt de talent i com diu ell mateixa molta sort. I això és molt important per a establir el concete d'èxit i de retribució. 

He tardat quasi un any a escriure este post perquè és llarg i complex. Intente que siga una guia per si algú vol fer-la servir com a plà de màrqueting. Dic un any perquè ara fa un any vaig estar voltant per tot el país dels valencians en aules de primària i secundària parlant del valencià a Internet. La pregunta que ara es fan a eixes edats és si poden ser professionals d'això. Crec que al cap tenen una idea confusa: la fama i els diners són la mateixa cosa. Això era veritat quan la gent famosa era famosa per la seua virtuositat en algun àrea concreta. Un torero era famós per torejar i després podia vendre exclusives i guanyar més diners però bàsicament els seus ingressos eren del bou (mai millor dit). En l'actualitat hi ha famosos buits, és a dir, famosos que no tenen cap virtualitat especial tangible. Millor matisaré esta afirmació: tenen una virtualitat que és dominar l'aspiracionisme però no sabem quin recorregut pot tindre eixa virtualitat perquè en un mercat madur la competència és molt alta i no val fer qualsevol cosa. El mercat tendeix a la restricció de la part alta. Per tant, podem afirmar que un mercat com l'anglés o el castellà aplegar a tindre rellevància implica un temps, dedicació i sort que en una determinada època de la vida pot deixar més ferides que satisfaccions. 

Val la pena dedicar-se en cos i ànima ser creatiu digital? A hores d'ara no li ho aconsellaria a ningú. Una estratègia més equilibrada seria més recomanable i de fet és la que més tenen al cap en les aules valencianes segons el meu estudi/experiència. 

Utilitat i monetització

Una llengua per a sobreviure ha de ser útil però el concepte d'utilitat ha d'anar més enllà de lo crematístic. Hem d'entrendre la utilitat en un sentit ampli. Per tant, l'afirmació més correcta seria: una llengua no ha de ser un acte de militància. Una llengua ha de ser fluida i útil per a la comunicació i per al progrés personal. Si això no ho tenim en compte el valencià pot acabar sent el nou llatí: la llengua dels monestirs mentre el vulgo llatí s'apodera dels patis (espais d'oci o treball). 

Quina és la utilitat del valencià en termes amplis? La seua capacitat per a monetitzar la pertinença a una comunitat humana. 

Recordem que sempre hem de tindre una perspectiva llarga d'itineraris vitals. Per tant, hem d'intentar demostrar o saber si a llarg termini una aposta per la creació de continguts té sentit i és viable professionalment. La meua resposta és que sí en dos vies. Per un costat és possible triomfar i viure de l'activitat estricta. L'any 1993 la gent es reia de la música en valencià quan va començar Obrint Pas. Anys després hi ha grups i festivals arreu del país. Per tant, no és un desgavell pensar que l'oci digital puga ser un espai professional per al talent valencià. 

Per un altre costat, l'activitat creativa en valencià té retorns en forma de rastre digital. Sigues el que sigues, i faces el que faces, l'activitat digital i el teu rastre digital serà el teu currículum vitae de cara a la intel·ligència artificial i la intel·ligència humana. El teu rastre digital serà el teu bagatge. Això que explica i amplifica les teues capacitats. Posar al teu currículum que saps valencià no és tan efectiu com centenars de vídeos que ho demostren. Apliqueu això a l'anglés, la capacitat de treballar en equip, l'optimisme, l'extraversió/introversió, el compromís social, les habilitats comunicatives i la creativitat. Hem de pensar que en el futur només hi ha (de moment) dos habilitats humanes que no poden ser substituïdes per la intel·ligència artificial. Eixes dues habilitats són: l'empatia i la creativitat. Les dues poden ser contrastades a través d'una activitat digital continuada i de qualitat. 

Però tornem al nucli dur de l'argumentació: fer contingut en valencià a les xarxes té retorn? Si pensem en el conjunt de la vida d'una persona creativa la resposta és sí, sense cap mena de dubte. 

Podem dividir el retorn d'una activitat creativa en tres capitals: 


Capital financer. El  capital financer són els diners que guanyes de manera directa. En el cas de l'activitat creativa digital ho podem dividir en dos: 

    • Directe de plataforma. Són els ingressos que et dona la plataforma. Hem de pensar que qualsevol plataforma és un negoci i que en àmbits digitals (a hores d'ara) el distribuïdor/plataforma es queda amb bona part dels diners. Les plataformes aniran creixent i canviant de model per a oferir millors condicions però la seua posició de mercat és d'abús de domini. Per tant, els ingressos de la plataforma són difícilment previsibles perquè els marca la pròpia plataforma. El cas del canvi de Youtube a Twitch i dels videos als estrimings de 2020 va ser paradigmàtic en este cas. 
    • Ingressos Indirectes. A llarg termini ja hem parlat de com és d'afavoridor fer contingut en valencià configurant un currículum digital. Això sí, cal cuidar el contingut i no cauré en trolls ni haters. A curt termini els ingressos més freqüents venen d'acudir a actes o fer vídeos per encàrrec. En este aspecte hem de fer una breu explicació. De moment, el fenomen influèncer es restringeix a l'empresa privada i el mercat empresarial però en algun moment (la pandèmia haguera sigut el millor) les administracions s'hauran de plantejar el fenomen influèncer com un espai més de publicitat de les seues activitats que permet un microtargeting molt acurat. En este moment, la comunitat creativa digital en valencià serà molt més rendible a nivell indirecte perquè oferix una triple garantia: garantia de proximitat (si parla valencià és d'ací), garantia de comunicació (sabrà les dues llengües oficial i no solament una) i garantia de compromís/maduresa social. Esta part la desenvoluparé en un altre post sobre comprar en valencià i les seues garanties. La idea és que les institucions han de pensar ja en com aplegar a públics que no lligen els diaris o miren la televisió. No faré cap valoració sobre si això és una tragèdia informativa. És un fet. Tot i així, la triple garantia opera també per a les empreses. Tindre un milió de seguidors a llatinomèrica li serveix de poc a una empresa que ven els productes a Espanya. I bàsicament la relació comercial valenciana és intramercat i exportadora amb Espanya (inclou Catalunya) i Europa Central i del Nord. 
    • Ingressos complementaris. La idea més cabal és dedicar temps a fer contingut per passió i per a generar ingressos complementaris a una estructura de vida central com ara els estudis universitaris o un treball convencional i estar atents als moments i els contextos per a aprofitar les oportunitats laborals que puguen anar sorgint. La gestió de la incertesa intuitiva sense dades serà molt apreciada en el futur. 
El Capital social. La idea de capital social és sovint molt invisible però en un món digital el capital social és determinant. En termes de creativitat digital podem parlar de dos bases de capital social: 

  • Contactes cooperatius i gestió del nivell de rebuig. La idea central és que fer contingut creatiu digital en valencià et dona entrada a una comunitat creativa on pots trobar persones com tu amb qui cooperar, competir, aprendre i ensenyar. I això passa a pesar de l'actitud contemplativa de gran part de la societat valenciana que no entén en el fenomen, no sap com actuar o no té la capacitat per a fer-ho. La creació de comunitat creativa, la sensació de pertinença a un grup i la responsabilitat de fer trasllat de l'herència lingüística són ja elements suficients per a valorar tota la tasca creativa altruista que fan. 
  • L'experiència de gestió de comunitats virtuals en valencià serà valuosíssima en un futur molt immediat. Habilitats com ara la gestió de l'odi, la interacció digital, la iniciativa creativa sostinguda, la detecció de tendències... Totes estes softskills seran valuoses en termes econòmics, socials i lingüístic. Que això passe més ràpid o més lent depen de l'actitud de la comunitat valenciana. 
  • Networking evolutiu. Una cosa que aprens amb els anys és que la teua generació es va posicionant i la gent que has anat coneixent et pot obrir o tancar portes, et pot ajudar o afonar. Acumular contactes que de ben joves ja fan activitat creativa assegura tindre els millors contactes socials en el futur per qualsevol altra activitat que vulgues començar. 

Capital emocional. El capital emocional és el conjunt d'emocions viscudes durant la vida. És tan important que és això que tot el món recorda quan està a punt de morir. No seré jo qui negue que amb més diners les emocions viscudes poden ser més positives i amb menys diners més negatives però els estudis de felicitat diuen que a partir d'un llindar l'increment de felicitat és progressivament decreixent. Per tant, acumular capital emocional d'una manera barata i senzilla hauria de ser una aspiració de qualsevol persona creativa. Dic barata i senzilla perquè estem en l'època de la humanitat on més fàcil és tindre activitat creativa amateur (professional és una altra cosa perquè Internet ha destrossat a curt termini molta activitat cultural). Fer activitat creativa en valencià és una garantia de: 

  • Evitar molta toxicitat de la teua comunitat. Ara per ara la comunitat digital d'us del valencià és una comunitat molt saludable i sana mentre que en anglés o castellà la toxicitat s'ha instal·lat de manera permanent. Ho diré amb un exemple senzill: ningú no fa estafes digitals en valencià, no hi ha spam en valencià, no hi ha phishing en valencià, és com un tallafocs. 
  • Calma de resultats a curt termini. Fer contingut en valencià evita l'ansietat del curterminisme. La necessitat de tindre èxit directe (de petar-ho) es redueix i per tant el llindar de frustració permet fer les activitats amb més equilibri vital. Recordem que a certes edats els desequilibris vitals poden generar conseqüències massa greus. Per tant, una expectativa realista com la de fer contingut en valencià és positiva per a qualsevol persona. Fa agafar reptes més ambiciosos dins d'un futur en minúscules. 

Ara passaríem a parlar de com està configurat el mercat digital per a les llengües que no són el castellà o l'anglés. La mala sort del valencià/català es tindre veïns tan poderosos perquè en realitat en valencià/catalòa no és una llengua menuda. Escandinàvia per exemple és un conjunt homogeni lingüísticament (es poden entendre entre ells amb alguna dificultat) i amb menys parlants. Bé, parlem de configuració de mercats. 

Fins ara el mercat digital (des de la crisi de les .com de principis de segle) s'ha anat configurant com un mercat amb tendència oligopolística/monopolística pròpia del sorgiment d'una nova tecnologia. En aparèixer una disrupció tecnològica hi ha actors del mercat millors situats que altres perquè entenen el canvi de regles. La revolució industrial té innumerables lliçons d'adaptació de noves classes socials que van entendre l'activitat d'intercanvi amb més facilitat. Això significa que el mercat no està encara complet ni madur i que encara està en evolució i en expansió. Per tant, podem descriure una primera etapa digital i podem intentar albirar com serà la segona etapa amb l'atreviment propi de qui escriu un post en un blog. 

La primera etapa de la creativitat digital ha estat dominada pel paradigma "the winner takes It all". Això significa que qui primer aplega al mercat es queda amb pràcticament tot el mercat. Pràcticament ningú sap dir més d'un buscador d'Internet. Això no ha sigut sempre així. Al principi la competència era ferotge entre quatre o cinc. Ara només queda Google. També ha passat en el mercat de la recaptació de dades (comunament conegudes com a xarxes socials). Les empreses de recaptació de dades són bàsicament tres i les barreres d'entrada fan difícil acudir al mercat. Una cosa semblant ha passat amb la creació de contingut digital d'entreteniment i divulgació (influèncers). Aquells que primer aplegaren estaven millor posicionats perquè entenien el nou paradigma digital de manera intuïtiva. Un cas paradigmàtic va ser El Rubius que va saber vore que la seua passió podia convertir-se en una professió però ha hagut d'anar improvisant i moltes vegades patint. El cas és que a hores d'ara es pot considerar un youtuber mainstream d'iniciació. Esta és l'obsessió actual de Zuckemberg intentant obrir una nova Internet amb el Metavers. Si invente el mercat puc controlar les seues regles. En este paradigma la quantitat de followers és més rellevant que qualsevol altra cosa i per tant el contingut en castellà i anglés té una tendència més apropiada per a la primera etapa d'Internet. 

La segona etapa configurarà una segona expansió. La primera etapa disruptiva ha intentat trencar el monopoli de l'entreteniment del cinema i la televisió. Ho han tingut fàcil per la dimissió i la manca de flexibilitat dels mitjans convencionals que són competidors directes dels canals digitals en el mercat de l'atenció. En esta segona expansió la quantitat serà important però apareixeran nous factors que ajudaran a la comunitat creativa valenciana: parlem especialment de la densitat. Una vegada el mercat s'atomitza per la competència de diferenciació en continguts és difícil que la llengua marque una diferència excloent. El mercat s'expandeix en nínxols temàtics i lingüístics i saber fer la combinació serà la decisió més complicada. La gran quantitat de temes possibles que ha deixat en negre el periodisme i televisió convencionals permet un gran jaciment de continguts que es poden fer en valencià i aplegar al llindar de creativitat. Cal ser constant i conscient. 

La densitat d'una comunitat digital es pot mesurar en interaccions i decisions de consum. En el meu cas he notat que tinc més tendència comprar merchandising i format físic a la gent que fa música en valencià perquè crec que qui en fa castellà o anglés no necessita el meu suport. Eixe mecanisme mental d'identificació i suport mutu (tu cantes jo escolte = win win) crea un teixit activista dins de la comunitat que genera dades (petroli del segle XXI) i consum directe. El futur del mercat digital són les comunitats denses i la llengua ajuda a crear-les per elements psicosocials que hi col·laboren. 

Per tant, la teoria del nínxol de mercat pot ser suficient per a obtindre la massa crítica de consum que determina el llindar de rendibilitat d'una professió digna. Pose un exemple: durant la pandèmia Eugeni Alemany va decidir que no podia estar-se quiet i faria un diari de pandèmia. El seguiment va anar creixent a través de la viralitat dels continguts (pròxims, emotius i comuns). Aquella activitat no li ha reportat diners de manera directa però els seu shows han crescut en assistència i notorietat. Hi influeixen molts factors però és un bon exemple de rendibilitat diferida de nínxol de mercat. Eugeni Alemany faria gràcia en castellà? Sí, però en fa més en valencià perquè té una cosa que es diu el domini de mercat que després explicarem. 

Quina massa crítica seria suficient per a un projecte de creativitat en valencià? Si la densitat és alta amb 1000 persones actives de les quals un 40 % pagarà 5 euros al mes faria que la persona creativa puguera accedir a un salari de 2000 euros bruts que descomptant fiscalitat i cotització de manera optimitzada podria deixar 1500 nets. És impossible? A dia de hui és molt complicat però el món canvia molt en cinc anys. La densitat serà important. Ara ja ho és en els continguts minoritaris o contracorrent. La idea central és que l'engagement és més alt com més proximitat es pot tindre respecte a la persona creativa de contingut. La distància entre follower (semblant al fenómen fan dels 80) i influèncer ha de ser optimitzada per a generar un punt d'equilibri delicat i satisfactori per a les dues parts. 

Dit tot això i creat un marc teòric la comunitat creativa en valencià hauria de poder accedir a recursos formatius com aquest i de més qualtiat de manera gratuïta, periòdica i estable. Per això em vaig a permetre donar alguns consells a qui en vulga fer una activitat creativa en valencià: 

  • Estàs fent una inversió a llarg termini. A curt termini no te desanimes, tot el que fas i tot el que saps fer tindrà monetització. 
  • Calcula molt bé la ràtio de temps invertit i resultats directes. Ser influèncer no és un bon treball en termes laborals: no tens horari, sempre has d'estar disponible, l'exposició constant dona disgustos, els algorismes no són gens agraïts i són canviants, la comunitat no sempre és agraïda. Necessites escenari A i escenari B i C. Equilibra la trajectòria convencional (primària-secundària-lo que siga) amb la teua passió creativa. No descuides eixe equilibri mai. 
  • Intenta conrear una comunitat positiva i optimista. Lo habitual és que la comunitat que t'acompanye s'assemble a tu,  per tant, no intentes ser una altra persona ni te passes el dia contestant a gent que insulta o interpreta lo que fas en termes negatius. Fes el teu camí i segueix la teua intuïció. Tu entens el teu públic perquè fas allò que voldries que hagueren fet per a tu. Dominar el mercat digital de proximitat tindrà valor. Potser ara no el veges però en tindrà. 
  • Tria un tema que siga la teua passió i on pugues posicionar-te com una de les millors opcions. Ha de ser un tema que siga la teua passió perquè passaràs molt de temps fent això i necessitaràs paciència, prudència i perseverança. La comunitat té elements addictius i necessita saber quan faràs el nou contingut. 
  • Però que no siga un tema que t'agrade només a tu. Totes les persones creatives tenen un interés concret i passions disperses. Busca quina passió de les que t'obsessionen seria la més fàcil de monetitzar o experimenta a vàries i mira quina té millor resultat. 
  • Valora el teu contingut. En el moment que pugues fes contingut només de pagament. No regales sempre el teu contingut. Monetitzar no és sempre amb la plataforma on estigues. Sorgiran oportunitats de cobrar pel teu contingut. No el regales. Pots fer productes barats o cars però tot debades no pot ser perquè allò que no es paga sembla no tindre valor. En el moment que pugues fes contingut només per a subrcriptors. 
  • Cuida el contingut i la comunitat. Tindràs crisi de pensar que treballes massa per al resultat que te dona un vídeo però cuidar la qualitat del contingut sempre dóna resultat a mitjà i llarg termini. Potser no siga en forma de quantitat (likes barats) però sí en format de qualitat de la gent que te dóna like. Potser només necessites un like o retuit d'algú amb posició viral per a petar-ho. 
  • Persevera sense obsessionar-te. Agafa un ritme de creació que siga compatible amb un equilibri social, personal, familiar i educatiu/laboral. 
  • Que tingues sort. La sort és imprescindible. És una combinació d'intuïció i random. Ningú sap on repartiran la sort ni quan però si estàs allí en el precís moment...

En fi.. espere que siga útil per a algú algun dia. 


Entrades populars d'aquest blog

Historias de Nova Canet

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica