Per què els valencians hauríem de gastar "meme" i no "mem"?

En un post anterior parlava de la necessitat de la innovació lingüística per a garantir la continuïtat del valencià com a llengua plural i àmplia en població, temàtica i segment econòmic. Comentava la necessitat de tindre una Acadèmia Valenciana de la Llengua versàtil, en constant adaptació d'una manera autònom i proactiva; no subsidiària de cap altra institució. Les característiques culturals valencianes permeten una major permeabilitat i flexibilitat. Davant el nou paradigma digital la velocitat adaptativa és el tret més important d'una llengua. 




Recentment s'ha acceptat dins del diccionari de l'AVL la paraula "mem" i no entenc massa bé perquè s'ha optat per eixa paraula en concret en lloc de "meme". No hi trobe cap justificació amb pes suficient per a superar el mot "meme". Intente justificar el meu raonament: 

  • Habitualment la manera d'adaptar un barbarisme, pel que he pogut saber com a bon valencià aficionat a la lingüística i a la paella, és la sonoritat. Tinc alguns dubtes respecte a este procediment. D'allò que més sé és de "futbol" i el valencià/català ha optat per canviar l'accentuació de la paraula i l'ha feta aguda. Me no entendre. El mateix ha passat amb penalti i no cal dir res de la paraula corner que en anglés es pronuncia "coona" i per les vicisituds de la vida en valencià diguem "còrner". Bé, la paraula "meme" en anglés es pronuncia "mim" i per tant, una adaptació directa de la sonoritat hauria d'haver conclós en "mim" per al valencià/català, catalencià o valentalà. Per tant, en la realació de causalitat hem perdut algun silogisme perquè el resultat "mem" no sé d'on surt. 
  • Si mirem la paraula en les llengües del voltant: italià, portugués, castellà, alemany i francés han optat per escriure "meme". Desconec com la pronuncia cadascú però per escrit és així. El catalencià, per lo que siga, va al seu aire. 
  • No passaria res si no no es perguera pes en el canvi de "meme" a "mem" però el cas és que se'n perd. He estudiat moltes vegades això de l'arbitrarietat de la relació entre significant i significat i crec que en el 98% de les paraules l'abritrarietat és clara però en un 2% no ho és. Recents estudis han demostrat que les paraules amb major quanitat de "o" una gran majoria de les cultures les relaciones amb objectes redons i les paraules amb moltes "i" amb objectes allargats. Un mateix cas podem trobar en les primeres paraules de cada llengua que solen ser "mamà". En moltes llengües simplement s'aprofita la sonoritat bilabial amb qualsevol so vocàlic per a determinar el nexe del bebé amb la mare. Per tant, jo diria que "mamà" no és un significant arbitrari sinó genuí i primigeni. En les llengües que jo conec, clar. Xinés i rus no domine. 
  • Seguint amb l'agosarat argument d'un no lingüísta benintencionat crec que "meme" entraria en esta categoria del 2% on significant i significat han de tindre nexe per diverses raons. 
    • La primera raó és que la procedència de la paraula està relacionada amb "mimesis" i no tant amb "gen" com el seu origen científic podria indicar. La mimesis seria un element central del "meme" perquè la repetició de la mateixa síl·laba dues vegades i el seu paral·lelisme amb la unitat bàsica de comunicació (mamà-meme) són elements centrals intrínsecs al concepte. La seua capacitat de viralitzar-se està dins de la paraula en repetir-se dues vegades la mateixa síl·laba. Un meme és una unitat bàsica de comunicació que conté elements xifrats i contextuals amb capacitat de reformular-se i viralitzar-se de manera espontània. Crec que entre 2020 i 2021 tenim prou experiència significativa del poder de la viralitat davant fins i tot dels obstacles. 
    • El mot mem dificulta qualsevol combinatòria posterior derivada. Memètica seria la ciència que estudia els "memes". Pràcticament qualsevol combinació amb altres paraules requereix la presència de la "e" per a poder pronunciar la paraula derivada. Per tant, la "e" té un paper un important. 
    • Un altre element del "meme" és la capacitat per a ser reformulat i per tant la duplicitat de síl·laba tornar ser rellevant en plantejar la seua capacitat per a ser redimensionat, reintrepetat i recontextualitzat. 
  • Per últim i la raó més important, els usuaris més importants de la paraula (les persones creatives en valencià que fan memes) gasten de manera habitual la paraula "meme" sabent que la paraula que indica l'autoritat lingüística és "mem". Crec que abans d'incorporar noves paraules caldria fer observacions d'ús i usuaris de proximitat i intensius. 
Pense que hi ha raons suficients com per a què els valencians tinguem una actitud propositiva en l'ús de la paraula "meme" més enllà de "mem" per utilitat comunicativa, per facilitat de pronuniciaciò i per adaptació lògica. 

Entrades populars d'aquest blog

Historias de Nova Canet

Los niños cebra: cuando la inteligencia se convierte en un problema

La prepolítica