Comprar en valencià no ha de ser només una cosa només de valencianoparlants. És evident que la situació més comuna és la comunió lingüística (dos persones parlant una mateixa llengua) però ja no és infreqüent (almenys en determinats segments de població) que una persona parle una llengua (valencià) i altra persona puga parlar una altra (castellà normalment) i el fet comunicatiu es prodrueixca.
La consecució del fet comunicatiu és el gran eix de qualsevol acte comunicatiu. La comprensió de la idea que es vol transmetre no requereix una comunitat lingüística sinó una competència lingüística passiva (entendre) que a la Comunitat Valenciana és amplament compartida després de 40 anys d'ensenyament del valencià.
És freqüent, per tant, que una persona entenga perfectament el valencià sense llançar-se a parlar-lo per pura economia de la comunicació (temps que tardes en transmetre una idea). Gent que sap llegir i entendre valencià però que la part activa de la comunicació la troba més complicada i per diverses raons (algunes són culpa dels propis parlants del valencià com la ultracorrecció) no volen o no poden parlar-lo.
Parle des de l'experiència de ser un castellanoparlant que en diverses fases ha anat evolucionant des de el monolingüisme fins la diglòssia temàtica amb la qual convisc. L'únic denominador comú que hi ha al llarg de la meua vida és que sempre he entés perfectament el valencià i crec que una immensa majoria de la població valenciana té eixa competència bàsica que anem a nomenar "bilingüísme passiu".
Tota esta argumentació és important perquè el consum en valencià pot ser avantatjós per a qualsevol persona parle la llengua que parle. Evidentment el centre de les campanyes de promoció de l'ús social de la llengua és la parla: dir "bon dia" i que et contesten "bon dia" però en l'activitat comercial hi ha molts altres aspectes com ara l'etiquetatge, la publicitat o la comunicació escrita (la carta o el cartell) de l'establiment. A més, hem d'afegir l'aparició de la digitalització que aporta, com vorem, nous aspectes de marqueting i seguretat de les transaccions on el valencià pot aportar valor.
Per tant, anime a qualsevol a dir "bon dia" en entrar en un establiment. Tot sabent que "bon dia" és ja un patrimoni compartit que qualsevol castellanoparlant respectuós contestarà amb un altre "bon dia". Este escrit no és una exclusió de totes les campanyes analògiques de la quotidianitat sinó un complement específicament digital.
Si eres valencianoparlant gasta la teua llengua allà on vages i et sorprendràs del canvi que ha pegat València capital per exemple. Però si no tens el valencià com a llengua d'intraconversa o emocionalitat (com és el meu cas) crec que hauries de continuar llegint:
Per què una persona que no té el valencià com a eix central de la seua comunicació també li convé comprar en valencià?
Comprar en valencià oferix una triple garantia que és especialment important en la compra online.
* Garantia de proximitat. La garantia de proximitat en una compra online és un segell de confiança perquè la distància entre entitat venedora i part compradora es salvable. Sense entrar en el consum de km 0 (que evidentment recomane) la idea de tindre l'establiment de venda a menys de 2 hores de cotxe (mitjana llevant extrems de la CV) hauria de permetre una major garantia de retorn, de reclamació i de negociació. Evidentment una botiga online pot usar qualsevol altra llengua i pot ser segura però si està valencià la garantia és doble perquè (ara) poques empreses prenen eixa decisió.
I les empreses que ho fan és per alguna raó normalment relacionada amb el compromís social que inclou la qualitat del producte. No tinc dades però tampoc dubtes. L'experiència pròpia de 30 anys consumint coses en valencià m'ho diu. El raonament és fàcil: el compromís amb arrels lingüístiques normalment inclou una reflexió respecte de l'arrelament social al context. Per tant, un indicador de la responsabilitat social de qualsevol projecte empresarial és la responsabilitat lingüística. Si està en valencià segur que està prop i segur que es pren molt en serio la relació amb el client. I també la qualitat. Convindria fer un estudi sobre el tema. Tindre la pàgina web en valencià/català és un gran indicador de proximitat en l'espai i en el context.
* Garantia de comunicació. El fet d'incloure el valencià/català en l'idioma web o la comunicació empresarial (digital o analògica) indica una forta vocació de tindre comunicació efectiva amb el client. Si la carta d'un restaurant està en valencià segur que també està en castellà com a fet inevitable. Per tant, este esforç de vocació comunicativa és un bon indicador de compromís de qualitat del producte i de relació amb el client. En àmbits digitals la relació amb el client és encara més important perquè no hi ha contacte humà.
Per tant, una atenció en llengua pròpia és una garantia de voler establir un contacte real (més enllà de la virtualitat) amb el client. Dins de la garantia de comunicació caldria incloure un tema important com és la garantia de posicionament en recerques. En la primera onada d'Internet les dues llengües més grans d'occident (anglés i castellà) han copat pràcticament totes les entrades significatives de metadades. Ja ho explicava quan parlava de dominis (.val).
La única manera d'innovar en marques i d'aconseguir bona presència en buscadors és usar el valencià perquè no està tan "saturat". Pots fer la prova de buscar un establiment que tinga el nom en valencià i un altre castellà i podràs comprovar que el de valencià (a pesar de les dificultats informàtiques de l'accentuació que Google encara no ha gestionat) té millor posicionament en les recerques. Estar en la primera pàgina de Google és certament important per a un negoci. Si trobes una paraula valenciana que no siga comuna al castellà és molt més fàcil aplegar a la primera pàgina de Google. Per tant, és un avantatge competitiu poder usar paraules que assenyalen proximitat, comunicació i que permeten un millor posicionament.
* La tercera garantia és la garantia normativa. Si està en valencià/català segur que està afectat per la normativa europea i espanyola de consum. Esta garantia pot semblar poc rellevant però ho és i molt. Fa un any vaig fer una prova de 15 dies d'un publicador en xarxes socials. La pàgina estava en castellà i l'atenció al client també. Als 15 dies no vaig recordar que em cobraven la quota. La quota que em van cobrar va ser l'anual per defecte. El publicador no responia a les meues necessitats i en vore que m'havien carregat quota anual vaig escriure per exercir el meu dret de desistiment. La companyia em va atendre en perfecte castellà (hispano) per a dir-me que eren americans i que no entenien això que els demanava.
Evidentment no tenien raó perquè estan afectats per la normativa europea però jo em vaig quedar sense els diners. Conclusió: si la pàgina està en valencià tinc la certesa del compliment de la normativa europea i la meua capacitat de demanar el full de reclamacions. També cal tindre en compte que si la pàgina està en valencià també tenim algunes altres certeses normatives. Si el call-center atén en valencià/català tenim la certesa que la persona que ens atén està protegida per la normativa laboral espanyola. No tinc cap problema en que la gent hispanoparlant guanye diners però no tinc la certesa de quines són les seues circumstàncies laborals o que entenga el llenguatge tècnic compartit de les factures de llum o mòbil per exemple. I què vos vaig a dir de com escriuren el meu cognom (Cerezuela) els hispans.
Algun problema he tingut de comprensió en castellà que no he tingut en companyies on m'atenen en valencià/català. Per tant, la compra en valencià és una compra responsable des de diversos punts de vista. I la compra en valencià com anar a classe en valencià només exigeix la comprensió i el respecte mutu. Segur que qualsevol castellanoparlant respectuós es troba còmode en una botiga respectuosa amb el valencià. Al revés també és la situació més freqüent però sempre tens el risc de trobar una persona irrespestuosa amb la teua naturalitat lingüística.
És cert que les webs en valencià són poques encara. En part per la pròpia dimissió empresarial-econòmica-financera de la comunitat lingüística mobilitzada però si un dia trobes una pots tindre la triple garantia de que probablement la teua experiència de consum siga més satisfactòria.
Por tanto, tomátelo en serio, porque esto también va contigo. Te lo recomiendo de verdad. Ten en cuenta la responsabilidad lingüística en la compra y te irá mejor. Hables como hables.
I22lW5l*OjV* Jasa Buat Website Murah Profesional | Paket Website Murah
ReplyDelete