Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2007

La unió mediterrània

Una persona la considera brillant quan em sorprén. La mateixa nit de les eleccions Sarkozy em va sorprendre immediatamente. Només els grans personatges polítics tenen la capacitat de canviar immediatament de rol. Sarkozy ho va fer. En dos minuts va deixar de ser el candidat conservador al President de tots els francesos. Com si realment haguera escrit eixe discurs quan era menut, com si realment el tingura previst des de fa anys. Sarkozy va fer al·lusió directa a un projecte al que no tenia cap obligació de fer referència per "experiment": la Unió Mediterrània. Només va ser una menció, un brindis, una declaració d'intencions. Des d'aleshores he estat un poc pendent del tema per si algú agafava el guant. No he llegit res i em torne a soprendre. Dins del concepte d'interdependència que els taronges del BLOC hem triat per al nostre ideari polític es parla de la necessitat de repartir les competències en els estaments més eficaços i pròxims als ciutadans. La disjunt

La deslocalització del talent

Un senyor català però que viu i ensenya als Estats Units -això sempre és important- diu que el procés de deslocalització és imparable i que afectarà també al talent. Fins ara, les deslocalitzacions s'havien bassat en una política de reducció de costos salarials a igual servei. Es referia activitats rutinàries, mecàniques o que no requerien valor afegit al talent o la creativitat. Sembla que ja no és així. Ja resulta habitual que activitats de talent reduït com ara l'atenció telefònica vagen a països més barats -especialment sudamericans-. Molt prompte la deslocalització arribarà al talent. Diuen que les empreses treballaran amb equips multidisciplinars i multilocalitzats on es troben els millors cervells de cada nació/civilització. Hi ha països que es caracteritzen per la seua creativitat. Argentina n'és un clar exemple, però m'agrada pensar que el País Valencià també ho és. I la veritat no sé si d'inici serem localitzats per alemanys o americans o deslocalitzarem

La qüestió antiespanyola

Personalment crec que el marc espanyol ja és inqüestionable en este país. Podríem construir una força valencianista, entenent per valencianista la que sense deliris independentistes fa força de les posicions més pròximes als valencians. El nostre poble ha donat sobrades mostres d'adhesió a un projecte espanyol. Jo crec que qualsevol de nosaltres sap que és espanyol però li agradaria que Espanya fora d'una altra manera. Potser com Suïssa que envia un cantant en cada llengua oficial per rotació cada any. Algú imagina un cantant en català a OT? Un país on la primera emissora de música posa música en anglés, francés i castellà però mai en cap de les altres llengües espanyoles no castellanes.Supose que dient estes coses entre en el camp de risc de l'heretgia però no me sent antiespanyol. Estic certament cómode en el marc de relacions econòmiques espanyol-europeu-occidental, i en el marc de relacions laborals. Em resulta molt útil conèixer el castellà i el parle habitualment tot

Més criteris lingüístics?

a mare parla castellà. Mon pare parla valencià. Visc al Port de Sagunt on poca gent parla en valencià. Dic això per explicar un poc la meua incorporació a l'ús del valencià. Reconec que em a costar. Primer algunes poques converses amb Josep Lluís -eixe professor que te marca època de la teua vida...o potser tota- el meu professor de valencià de tercer i COU. Després, a la Facultat vaig entrar en la línia en valencià -tancaments inclosos- però continuava parlant en castellà. Va ser poc a poc que vaig anar creixent l'ús oral i escrit de la llengua, primer els companys de classe, poc després mon pare -em va costar més perquè els pares sempre impressionen-. La sort que vaig tindre en acabar la carrera va ser trobar la gent del BLOC. Estic parlant a nivell estrictament linguístic. D'esta manera durant els dos anys deprés d'acabar la carrera em vaig dedicar a demostrar-me que podia ser totalment bilingüe. Em vaig presentar i aprovar a les proves de la Junta: al superior i a

Per què el PP no pacta amb SP i sí que ho va fer amb el BLOC?

Ja van no sé quants articles publicats al desenal segregacionista El Económico on algú insisteix en la mateixa argumentació. Si el PP va pactar amb el BLOC perquè no ho fa amb SP. Independentment de l'avorriment que me produiria publicar sempre la mateixa idea si jo fora el director del mitjà en qüestió la pregunta resulta fàcil de contestar: perquè el BLOC no té res a veure amb SP i això ho sap qualsevol que estiga mínimament dins del mundillo polític de Sagunt. La identificació reduccionista, absurda i interessada del BLOC com a partit del nucli històric només se l'han cregut aquells que se la volen creure. És una fal·làcia cutre, que ha permés a SP guanyar un grapat de vots en clau d'odi i atac constant. En pensament electoral la moda són els reduccionisme ximplistes i emotius: aconseguir un enemic visualitzable (Civera=BLOC=Sagunt) resultava molt fàcil i més si tens el bunker barraqueta del teu costat. El PP no s'atrevirà a pactar amb SP perquè seria el seu punt

Seguimos para bingo....

Jo no sé si en esta ciutat algú analitza realment els procesos amb variables de temps superiors a la setmana. El meu blog se titula "pensant en la ciutat" amb un doble joc de paraules...però hi ha un evident....pensar. Ningú sembla observar l'evolució del segregacionisme (molt semblant al procés de Salou i Vila-seca per cert). Primer no volien presentar-se a les eleccions perquè volien la implicació de tots els partits i ser un lobby transversal. Després ja la cosa comença a entortir-se. Cal presentar-se a les eleccions però només per aconseguir la informació necessària per seguir l'expedient. Ahí ya cantamos línea. Es rebutja un expedient (infumable de contingut...ho puc garantir...si és un treball de classe ni aprova) i arriba l'estiu de 2006 i la cosa comença a calfar-se. Ara ja no. Ara resulta que el partit que vol destruir (perspectiva ideològica) la institució de l'Ajuntament de Sagunt vol convertir-se en la seua gestora. Des d'un punt de vista ideol

Tu VPO estará en El Puerto

Buf....mira que intente fugir del "monocultivo temático" però és que esta gent dona pa fer un llibre. Ara resulta que la VPO que es farà enguany estarà en El Puerto gràcies a SP. I clar hi haurà gent que s'ho creurà i tot perquè es convertirà en dogma de la fe "porteñica" (con ñ de España). Programar un PAI, planificar qualsevol cosa urbanística du un temps. No se fa en un matí. Ni en un mes. Pràcticament tot el que es faça enguany i l'any vinent ho haurà programat Quico quan era regidor d'Urbanisme. Si es fa VPO al Port serà perquè Quico ho va programar i planificar. Pero no pasa nada, como dice la canción, ahora que vamos despacio....pues vamos a contar mentiras....tralarà.....

Yo conocí una reina de verdad

Ella siempre supo que era una reina. Incluso cuando todas las niñas soñaban con ser princesas. Ella sabía que era una reina. Nació con la corona puesta. La corona le daba la fuerza que toda reina necesita. Pero había noches en que los Caballeros del Futuro Incierto se encargaban de robar por unos días la corona de la reina para limpiarla y arreglar los desperfectos que sufría por el uso diario. Esas noches y sus correspodientes días mi reina dormía plácidamente aún sabiendo perfectamente que ningún principe vendría a despertarla. Cuando yo la conocí era una reina sin reino. Pero eso no era ningún obstáculo para que ella supiera que era una reina. Cuando por fin recuperó su reino yo ya había marchado a las cruzadas de la inmadurez con mi caballo de madera y mi armadura de tela fina. Su reino era un reino dulce. Era un reino enorme. Abarcaba desde las montañas de la ilusión hasta el rio del sufrimiento. Apenas se vislumbraba su final en el horizonte del esfuerzo. A mi me gustó mucho visi

El procés de blaverització del Port de Sagunt

No tots els moviments identitaris són iguals. La seua definició depén del substrat que el conforma, de la seua orientació ideològica, en definitiva, no tots els moviments nacionalistes, regiionalistes, identitaris en definitiva, estan en el mateix sac. Així per exemple, no és el mateix el nacionalisme de conflicte del País Basc, que el nacionalisme de negociació de Catalunya o el de polarització de Galícia. D'estos moviments indentitaris, a València va sorgir un molt especial: el lisondisme que es caracteritzava per una escassa base intel·lectual i sobretot, per una concepció conspiratória de la vida política.La primera cosa hom aprèn en qüestió d’ideologia és que els “independents” mai no són independents. Els moviments frontistes, que pretenen ser apolítics tampoc ho són mai. Tot el món es defineix pels seus actes més que per les seues paraules.I arribats a este punt, hi ha un moviment identitari, el segregacionsime polític del Port , que definitivament podem retratrar com a here

Jo vaig entrar en política per causalitat

Les declaracions dels regidors del PP no em deixen de sorprendre mai. La gent de dretes tampoc. Son polítics que sembla que estiguen en contra de la política. Ara em ve al cap aquella assemblea de l'Acero on un regidor de SP i un ex regidor de l'Ajuntament deien que la culpa de tot la tenien "els polítics" com si ells foren forners -uys..d'on haurà eixit això de forner i SP?-. Ja torne al tronc. Això, que no em deixen de sorprendre. Primer Davinia Bono diu que això de la política li va vindre perquè quan va ser fallera major va conèixer Alfredo Castelló i tal....ara Muniesa diu que "me introdujé en política sin querer", com aquell que diu per casualitat. Doncs jo vull deixar clar que jo no. Que jo estic en política per causalitat. A causa d'un país que no té dignitat, a causa d'un sistema econòmic injust i insolidari, a causa d'un medi ambient deteriorat, a causa d'una llengua minoritzada. Potser, al final, estic en política a causa de

Els valencianistes de Tuzón

Divendres vaig vendre cinc accions del València de les nou que tinc. Segurament vendré tres més. Les tres primeres les vaig comprar amb eixos estalvis que tot jove té dels diners del bateig, la comunió o els regals de quan anaves a visitar a la familia a la Fira de Xàtiva. Les sis de després les vaig comprar perquè eren necessàries nou accions per poder acudir a una Junta General d'Accionistes del València. En aquella època pensava que era la meua obligacio cívica contribuir a una mena de democratització cívica del club de la meua passió. Il·lus. Els valencianistes no van acudir massivament a comprar accions. Les accions començaren a agrupar-se. Després va vindre Roig, i després Soler i valencianistes de tot tipus eixien orgullosos amb el seu xec a canvi de les seues accions. Encara vivia amb aquella il·lusió de fer civisme valencianista. Fa una setmana vaig abandonar tota il·lusió cívica respecte al València. El mercat d'accions del València està car. No hi ha oferta. Els a

Punts de partida

Tinc un problema seriós. M'interessa tot. La meua nòvia diu que no és això cap problema que la curiositat és la que fa crèixer una persona. Doncs això, que la curiositat me fa com al gat...i no em dona temps a llegir-ho tot. Però alguna cosa sí. Acabe de llegir un article sobre el Teatre Ex Romà de Sagunt. Si diu ex romà és perquè és de Las Provincias que fa això de dir-li ex des de fa anys. Passe pàgina i veig que Arcelor no renuncia ni a un cèntim per a la Gerència. Fa temps vaig parlar amb un dirigent segregacionista sobre instal·lacions esportives. El Poliesportiu està al mig . Això està clar. Només cal passar per allí i ho veus. I això era una greu errada històrica que calia capgirar. Les tres coses són coses consumades. La política crea regles del joc que tu no sempre tries. Són punts de partida. El porter no pot marcar gols. No hi ha cap regla que ho diga però per la seua posició excepte Chilavert o Palop n'és dificil que ho facen. No és just. El futbol és així. La polít

Els bancs tornen a estar al revés

Confesse que em va fer il·lusió la formació d'un equip de govern "valencianista i de progrés" a Sagunt l'any 2003. Tenia els ingredients perfectes. Un PSOE no massa fort i un poc mediocre que podria permetre que les tesis més possibilistes però de convicció ferma del BLOC i EU anaren endavant. El disseny inicial va confirmar les meues il·lusions. El PSOE pràcticament es quedava amb delegacions menors i el pes de la legislatura el portarien BLOC i Esquerra Unida. Eixe disseny anava unit al fet que dins d'EU hi havia tres persones que em mereixen una admiració política. D'aquelles persones, a la que més unit m'he sentit sempre és a Miguel Angel Martin. Miguel Angel va assumir la Delegació de Manteniment. Sóc un observador compulsiu de tot. I no vaig poder evitar observar que només entrar Miguel Angel els bancs van canviar de posició. No eixos no!!! Els de seure. Sempre hem col·locat els bancs mirant al carrer, mirant al trànsit, mirant els cotxes, possibl

El dia nacional dels valencians

El 9 d'Octubre de 1238 Jaume I entrava a València i conqueria quasi definitivamente el futur Regne de València. En arribar la democràcia els valencians vam triar esta data per considerar-la nostra diada nacional. Cada nació té el seu dia. Un dia que serveix per moltes coses. Serveix per fer festa, per celebrar que tenim un any més com a país. La festa acompanya als valencians quasi com la gastronomia o el soroll. I està bé que així siga. Però el 9 d'Octubre ha de ser un dia de reflexió. Estem en una bona situació com a poble. Entre tots, entre aquells que volen la "indisoluble unidad de España" i aquells que desitgen una independència dins dels Països Catalans, entre aquells que busquem fórmules mixtes de convivència dins d'una Espanya plural. Entre tots i totes esten fent este País Valencià amb les seues virtuts i defectes. És cert que tenim més autonomia que mai dins d'una democràcia. Per a alguns encara no és suficient i volem més. Per això no volem queda

Tordesillas

Ara mateixa estic veient un reportatge sobre Tordesillas. Tordesillas manté una tradició de cinc segles per la qual homes a cavall amb llances i a peu persegueixen un bou i el van ferint tant com poden. El bou només té una possibilitat de sobreviure: aguantar dues hores els atacs o eixir-se'n del límits que té marcats. Habitualment en menys de 20 minuts l'animal ja no pot més i cau. Acabe de vore una xica de la meua edat dient que "los ecologistas piojosos" no han de ficar-se en dir-li als de Tordesillas com han de portar les seues tradicions. Com a "ecologista y piojoso" de "El Puerto" tinc un sentiment ambivalent. Per una banda no entenc com a Tordesillas poden fer eixes coses sense cap sentència en contra i la tradició portenya ha de convertir-se en el "culebró" de cada estiu. D'altra banda no entenc com algú es pot divertir amb el patiment d'un animal. No m'arriba l'enteniment. No ho entenc.

Semàfors amb faldeta

Fa poc dies Sagunt ha sigut protagonista en mitjans de tota Espanya. El marqueting popular ha funcionat de meravella. Sagunt és la segona ciutat després de Getafe a tindre semàfors "femenins". Els semàfors "femenins" reprodueixen la figura d'una peatona amb faldeta que es mou o es para segons estiga en verd o en roig. Dues lectures bàsiques em venen al cap d'immediat. Antigament els semàfors reproduïen un senyor amb barret al cap evidentment masculí. D'un temps ençà reprodueixen una figura humana. No li he trobat mai pits però tàmpoc piu. Només dues cames, dos braços i un cap i un cos. Ara portaran faldeta. Podríem parlar d'una discriminació sexista? I per què falda? Quantes xiques porten falda actualment? Però per últim i abandonant el terreny del conflicte de gènere. La immensa majoria dels semàfors de Sagunt no tenen senyals acústics per a les persones amb discapacitat auditiva. No era això més urgent? O més important?

País Valencià, sí

No deixe de seguir amb atenció el "culebró" de Navarra. La veritat és que estic expectant de saber si el PSOE de Madrid per interessos estrictament electorals i centralistes desautoritza a la seua sucursal a Navarra respecte a la creació d'un tripartit. Independentment que això passe m'agradaria reflexionar per escrit sobre la nova actitud d'Esquerra Unida. Al països més avançats dins de l'Estat Espanyol: Catalunya i Euskadi, i ara també a Navarra les diferents franquícies d'Esquerra Unida han optat per arribar a pactes de govern a forces nacionalistes més o menys d'esquerres. A Euskadi està governant amb Partit Nacionalista Basc i a Catalunya ho fa amb Esquerra Republicana. Ara a Navarra està absolutament conveçuda de fer-ho amb Nafarroa Bai que recordem és un totum revolutum de PNB, EA, Aralar.... En un altre article al meu blog de campanya reflexionava sobre la pactabilitat com una "virtut" política que, tanmateix, té connotacions negativ

Aquí y allí

Reconec que el resultat de les eleccions em va desconcertar prou. La gent va votar en clau més territorial que mai. El resultat de SP ho indica. I en part, hem de reconèixer, que una part del vot del BLOC també ho va fer en clau territorial. La meua diferència respecte a la interpretació que ha fet bona part del periodisme i alguns amics-polítics com Miguel Angel Martin versa sobre la voluntat i recerca d'este tipus de vot. Fa més de quatre anys que em vaig fer càrrec de la Secretaria Local. El meu primer repte va ser obtindre una visió global municipal. He nascut, crescut i treballat al Port i per desgràcia, els portenys tenim moltes llacunes de coneixement respecte al nucli més històric. Eixe repte el vaig traslladar a nivell col·lectiu amb la complicitat i lideratge de Quico i Teresa, principalament, però també de tot el BLOC. Per això puc assegurar que el BLOC no va buscar eixe vot sinó que el va trobar. Sobre la seua quantificació també podem discutir si es vol. No vaig a ent

El Puerto Escandón

El Fornàs va ser una publicació que vaig impulsar quan vaig acabar la carrera per la necessitat d'interactuar de manera positiva en favor del valencià al meu poble: el Port de Sagunt. El Fornàs va nàixer per tant com una publicació estrictament portenya de vocació comarcal i valenciana. Mai va ser segregacionista però sí era portenya. Parlava del Port i des del Port i per al Port. I ho feia en valencià majoritàriament. Eixa publicació va deixar de publicar-se quan em vaig quedar sense temps per continuar fent-la i quan cada ú dels que col·laboràvem anàrem fent el nostre camí en la vida. Però, he procurat mantindre el seu esperit a través del web i el seu concepte en la meua memòria. Era una època on portenyisme i segregacionisme anaven per separat i clarament diferenciats. Era altra època està clar. Quan va arribar l'expedient de segregació al seu moment d'al·legacions vaig decidir retre un homenatge a aquella iniciativa del Fornàs. I vaig fer una al·legació en nom del For

Comunitat Nacional Valenciana

Durant la tramitació dels Estatuts d'Autonomia de l'Estat Espanyol el lèxic emprat per buscar una correcta definició de cada país o regió va ser divers. Nació, nacionalitat, nacionalitat històrica... El nostre país ha tingut històricament un problema de noms molt important. Mentre el pol centralista manté eixa grisa denominación de Comunitat Autònoma Valenciana -ara "la Comunitat"- el pol valencianista continua defensant la denominació País Valencià d'una forma vehement i ferma. Li tinc una estima personal a eixe nom, País Valencià, i és el que habitualment gaste per referir-me al meu país. Ara bé, això no vol dir que políticament siga el més encertat. Sincerament crec que qualsevol proposta que altere el statu quo actual de símbols i noms està condemnat a la marginalitat eterna. I ja que Comunitat està tan arrelat a l´ús -pregunteu als vostres amics/gues, familia, etc- crec que seria més intel·ligent abanderar un nom oficial i jurídica al voltant de la idea de Co

Xifres i lletres

Parodoxes de la vida. De matí mire el diari. El Compromís està a galtaes pel seu representant al Consell d'Administració de Canal 9. Mire la greu crisi. Llig les declaracions sobre professionalitat. Arribe a casa. Enxufe la tele. Pose Canal 9. I veig que hi ha un concurs. No m'ho puc creure. És "Cifras y letras" i el fan en castellà. En Canal 9, un programa de coneixements matemàtics però especialment lèxics i en castellà!!!. Clar com el castellà té tantes dificultats de coneixement de noves paraules, com hi ha tants anglicismes a evitar. I ningú diu res. O jo no he llegit que ningú diga res. Ens hem acostumat a vore a Camps fins en la sopa. La de lletres.Jo passe. Vaig a mirar "Sé lo que hicistéis...". M'agrada Angel Martin. És faltó. Com jo

Les esquerres i l'esquerra

En l'anterior article vaig fer servir, de manera deliberada, l'expressió "esquerres" sempre en plural. Ningú no m'ha fet cap comentari al respecte. Esta expressió respon a una visió conceptual diferent de l'arc ideològic d'esquerres. Les esquerres han sigut sempre diverses, plurals però convergents -ara es diu confluents però durant la transició ningú no fugia de la paraula "Convergència"-. D'un temps cap ací la paraula s'ha singularitzat, patrimonialitzat i inscrit en el registre de la propietat i de copyright de les ideologies fins que pràcticament s'ha constituït en El Alamo o en Kamtchatka. A l'esquerra en singular li agrada resistir en El Alamo intentant esperar que vinga l'exercit i guanye la batalla final. El resistencialisme i la negació -no en el meu nom- s'han convertit en l'únic misatge de l'esquerra en singular. Els dos exemples bàsics actuals són "Esquerra Unida" i el millor de tots "Esq

Per què la gent vota dreta?

La conclusió evident del tsunami popular en estes eleccions locals i autonòmiques és evident: la gent està votant dreta. Fent una anàlisi absolutament pretenciosa del tema convindria revisar algunes claus si les esquerres, els progressistes, volem algun dia tornar a influir sobre les institucions. No és una cojuntura electoral. Sota el meu punt de vista hi ha canvis profunds sociològics i ideològics que fonamenten este comportament electoral. D'una banda hem traspassat el llindar de la Societat del benestar a la Societat de la comoditat. La comoditat impedeix una autonconcepció conflictual de la percepció política. O siga, que no pensem que estem mal ni que tenim problemes. Els problemes es tornen transparents, estan ahí, però no es veuen. Per dir-ho d'una altra manera: estem donant respostes a preguntes que ningú fa. Potser hi ha barracons en l'escola pública però sempre puc pagar una privada i evitar-ho. Potser hauré de fer més hores per pagar-ho però no importa. Les cos

Afrontar vs confrontar

He llegit atentament les diverses interpretacions que s'han fet del resultat electoral. Pràcticament existeix unanimitat sobre una presumpta "confrontació" del BLOC amb SP que ha retroalimentat els dos partits i ha perjudicat els partits "no confrontats". Alguna cosa tinc a dir sobre la qüestió.El que resulta evident a la nostra ciutat és que existeix una "qüestió identitària" a resoldre. Si som dos pobles o si som una única ciutat. Fins ara esta qüestió l'han afrontat directament els segregacionistes amb una proposta clara de divisió. El BLOC com a partit nacionalista que posar com a valors centrals les qüestions identitàries també l'ha racionalitzar, debatut, argumentat i afrontat directament. Ningú més ho ha fet. Ningú més. Potser d'ací vé la teoría de la "confrontació" que jo preferia de "l'afrontació".En l'any 1999 ens presentàrem amb un programa favorable a una consulta popular, un referèndum sobre la divis

ERC: Lo més "in"

Des que va sorgir ERC a la meua comarca he guardat un rigorós silenci. No he considerat oportú manifestar la meua opinió més enllà d'explicar que cada persona i cada col·lectiu és lliure de presentar-se a les eleccions de la manera i amb la condició que considere oportú. Han passat les eleccions. ERC porta ja un temps funcionant i ja s'ha anat definint amb declaracions i posicionaments. I com a responsable polític ja puc tindre una opinió més o menys feta. En primer lloc, tinc clar que han nascut "contra" el BLOC. Som la seua obsessió, allà on s'han presentat -Faura, Sagunt i Albalat- han basat el seu missatge en ser antibloc. Esta posició ha estat compartida amb l'altra força de l'esquerra tradicional (Izquierda Unida). La seua primera base d'entrada ha caigut pel seu propi pes. A pesar d'això no han arribat ni a l'1% del vot a Sagunt. Tindrien que multiplicar per 8 el seu resultat. Però imagine que continuaran ahí. Perquè són lo més "i