Aquí y allí

Reconec que el resultat de les eleccions em va desconcertar prou. La gent va votar en clau més territorial que mai. El resultat de SP ho indica. I en part, hem de reconèixer, que una part del vot del BLOC també ho va fer en clau territorial. La meua diferència respecte a la interpretació que ha fet bona part del periodisme i alguns amics-polítics com Miguel Angel Martin versa sobre la voluntat i recerca d'este tipus de vot.
Fa més de quatre anys que em vaig fer càrrec de la Secretaria Local. El meu primer repte va ser obtindre una visió global municipal. He nascut, crescut i treballat al Port i per desgràcia, els portenys tenim moltes llacunes de coneixement respecte al nucli més històric. Eixe repte el vaig traslladar a nivell col·lectiu amb la complicitat i lideratge de Quico i Teresa, principalament, però també de tot el BLOC. Per això puc assegurar que el BLOC no va buscar eixe vot sinó que el va trobar. Sobre la seua quantificació també podem discutir si es vol. No vaig a entrar hui en eixe tema.
Hui no puc evitar parlar d'un altre amic d'EU. L'altre dia vaig llegir en premsa que EU demana un Centre Cívic. No és cap novetat que EU demane un Centre Cívic -de fet en algun moment he arribat a pensar que EU ho podia aprovar quasi tot si el projecte incloia un Centre Cívic. Ara bé, la novetat és que ho argumentava dient que "el Centro Cívico se debía poner aquí, en el Puerto, donde es más necesario". Desconec si el redactor/emissor estava fent les declaracions des de sa casa o des del despatx de l'Ajuntament. Només sé que després de molts anys intentant tindre "visió de ciutat" set mil persones voten SP i algú encara parla d'ací i d'allí. Villarriba i Villabajo.
Però amb un problema més seriós; la paella està tan bruta ací com allí. I ací ningú sembla disposat a escurar.

El Puerto Escandón

El Fornàs va ser una publicació que vaig impulsar quan vaig acabar la carrera per la necessitat d'interactuar de manera positiva en favor del valencià al meu poble: el Port de Sagunt. El Fornàs va nàixer per tant com una publicació estrictament portenya de vocació comarcal i valenciana. Mai va ser segregacionista però sí era portenya. Parlava del Port i des del Port i per al Port. I ho feia en valencià majoritàriament. Eixa publicació va deixar de publicar-se quan em vaig quedar sense temps per continuar fent-la i quan cada ú dels que col·laboràvem anàrem fent el nostre camí en la vida. Però, he procurat mantindre el seu esperit a través del web i el seu concepte en la meua memòria. Era una època on portenyisme i segregacionisme anaven per separat i clarament diferenciats. Era altra època està clar.
Quan va arribar l'expedient de segregació al seu moment d'al·legacions vaig decidir retre un homenatge a aquella iniciativa del Fornàs. I vaig fer una al·legació en nom del Fornàs. Crec que ningú no se l'ha llegit. Vaig ser assenyalat com a traidor a la causa porteny sense cap sentit. Però no mirar-se les coses comença a ser un costum. En fi, a cada cual lo suyo.
L'al·legació parlava del nom del futur municipi nascut del Port. L'expedient planteja "El Puerto". A mi eixe nom no m'agrada en absolut. En primer lloc perquè és genèric i en segón lloc perquè nega la seua tradició, origen i naixement. No sé si ha de ser Port Sagunt, Port de Sagunt, Port del Palància, Port de Ferro o Port del Mediterrani. Només tinc clares dues coses: que negar els teus origens és perdre la teua identitat i que el nom estiga també en valencià.
I ara, llegint Historia de Puerto Sagunto, me trobe que El Puerto ja estava inventat a principis de segle: per a referir-se a El Puerto Escandón. I és que cada Port creu ser El Port.

Comunitat Nacional Valenciana

Durant la tramitació dels Estatuts d'Autonomia de l'Estat Espanyol el lèxic emprat per buscar una correcta definició de cada país o regió va ser divers. Nació, nacionalitat, nacionalitat històrica... El nostre país ha tingut històricament un problema de noms molt important. Mentre el pol centralista manté eixa grisa denominación de Comunitat Autònoma Valenciana -ara "la Comunitat"- el pol valencianista continua defensant la denominació País Valencià d'una forma vehement i ferma. Li tinc una estima personal a eixe nom, País Valencià, i és el que habitualment gaste per referir-me al meu país. Ara bé, això no vol dir que políticament siga el més encertat. Sincerament crec que qualsevol proposta que altere el statu quo actual de símbols i noms està condemnat a la marginalitat eterna. I ja que Comunitat està tan arrelat a l´ús -pregunteu als vostres amics/gues, familia, etc- crec que seria més intel·ligent abanderar un nom oficial i jurídica al voltant de la idea de Comunitat.

Llegint un text de la UDPV que hi ha al seu web es parla indistintament de nació, país i per fi, cap al final: Comunitat Nacional Valenciana. Una bona defensa sempre és la que aprofita la força de l'atac del contrari en benefici propi. Per què no Comunitat Nacional Valenciana?
Ara bé, no fem trampa, si triem eixe nom, els primers a fer-lo servir hem de ser nosaltres. En cada text, en cada article, en cada document polític. Comencem pel BdC?

Xifres i lletres

Parodoxes de la vida. De matí mire el diari. El Compromís està a galtaes pel seu representant al Consell d'Administració de Canal 9. Mire la greu crisi. Llig les declaracions sobre professionalitat. Arribe a casa. Enxufe la tele. Pose Canal 9. I veig que hi ha un concurs. No m'ho puc creure. És "Cifras y letras" i el fan en castellà. En Canal 9, un programa de coneixements matemàtics però especialment lèxics i en castellà!!!. Clar com el castellà té tantes dificultats de coneixement de noves paraules, com hi ha tants anglicismes a evitar. I ningú diu res. O jo no he llegit que ningú diga res. Ens hem acostumat a vore a Camps fins en la sopa. La de lletres.Jo passe. Vaig a mirar "Sé lo que hicistéis...". M'agrada Angel Martin. És faltó. Com jo

Les esquerres i l'esquerra

En l'anterior article vaig fer servir, de manera deliberada, l'expressió "esquerres" sempre en plural. Ningú no m'ha fet cap comentari al respecte. Esta expressió respon a una visió conceptual diferent de l'arc ideològic d'esquerres. Les esquerres han sigut sempre diverses, plurals però convergents -ara es diu confluents però durant la transició ningú no fugia de la paraula "Convergència"-. D'un temps cap ací la paraula s'ha singularitzat, patrimonialitzat i inscrit en el registre de la propietat i de copyright de les ideologies fins que pràcticament s'ha constituït en El Alamo o en Kamtchatka. A l'esquerra en singular li agrada resistir en El Alamo intentant esperar que vinga l'exercit i guanye la batalla final. El resistencialisme i la negació -no en el meu nom- s'han convertit en l'únic misatge de l'esquerra en singular. Els dos exemples bàsics actuals són "Esquerra Unida" i el millor de tots "Esquerra" que se l'ha posat de nom exclusiu i excloent. Responen a visions monolítiques de les esquerres. No sempre ha sigut així. He crescut en un poble tradicionalment esquerrà -ara ja no sé què és- i sempre he escoltat a la gent com deia "yo soy de izquierdas". Heus ací la diferència: eren "d'esquerres" i ara la gent és "d'esquerra". Si les esquerres volen tornar a ser alguna cosa hauran de partir de la seua pluralitat. Com vaig dir en l'anterior article, en una situació de mediocritat de pensament com l'actual el centre comença a ser esquerra també. Tanmateix en tot cas, és necessari que totes les persones d'esquerres ens mirem als ulls d'igual a igual. Una part de les esquerres han d'abandonar el seu complex de superioritat de puresa ideològica i entendre que existeixen "les altres esquerres" -de les que jo forme part-Aquestes esquerres han d'entendre que hi ha gent que no comparteix el resistencialisme absolut ni el apriorisme d'anàlisi. L'arc ideològic d'esquerra ha de ser una continuïtat fins al centre, sense obstacles que saltar, on la sinergia ha de superar al menyspreu i la col·laboració ha de vèncer a la confrontació

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com