Jo vaig entrar en política per causalitat

Les declaracions dels regidors del PP no em deixen de sorprendre mai. La gent de dretes tampoc. Son polítics que sembla que estiguen en contra de la política. Ara em ve al cap aquella assemblea de l'Acero on un regidor de SP i un ex regidor de l'Ajuntament deien que la culpa de tot la tenien "els polítics" com si ells foren forners -uys..d'on haurà eixit això de forner i SP?-.
Ja torne al tronc. Això, que no em deixen de sorprendre. Primer Davinia Bono diu que això de la política li va vindre perquè quan va ser fallera major va conèixer Alfredo Castelló i tal....ara Muniesa diu que "me introdujé en política sin querer", com aquell que diu per casualitat.
Doncs jo vull deixar clar que jo no. Que jo estic en política per causalitat. A causa d'un país que no té dignitat, a causa d'un sistema econòmic injust i insolidari, a causa d'un medi ambient deteriorat, a causa d'una llengua minoritzada. Potser, al final, estic en política a causa de la gent que arriba per casualitat.

Els valencianistes de Tuzón

Divendres vaig vendre cinc accions del València de les nou que tinc. Segurament vendré tres més. Les tres primeres les vaig comprar amb eixos estalvis que tot jove té dels diners del bateig, la comunió o els regals de quan anaves a visitar a la familia a la Fira de Xàtiva. Les sis de després les vaig comprar perquè eren necessàries nou accions per poder acudir a una Junta General d'Accionistes del València. En aquella època pensava que era la meua obligacio cívica contribuir a una mena de democratització cívica del club de la meua passió. Il·lus.

Els valencianistes no van acudir massivament a comprar accions. Les accions començaren a agrupar-se. Després va vindre Roig, i després Soler i valencianistes de tot tipus eixien orgullosos amb el seu xec a canvi de les seues accions. Encara vivia amb aquella il·lusió de fer civisme valencianista.
Fa una setmana vaig abandonar tota il·lusió cívica respecte al València. El mercat d'accions del València està car. No hi ha oferta. Els abonats sense acció busquen una com siga per estalviar-se un dinerets. Altres busquen tindre un accés preferent a un lloc al nou estadi.
Potser la meua última acció cívica valencianista haja sigut donar accions a eixos abonats que han arribat tard, que han pujat al carro valencianista de Roig o de Soler.
Jo sempre preferiré passejar per l'horta en el carro de Tuzón. Aquell xiquet que tenia tota l'habitació empaperada de posters s'ho mereix.

Punts de partida

Tinc un problema seriós. M'interessa tot. La meua nòvia diu que no és això cap problema que la curiositat és la que fa crèixer una persona. Doncs això, que la curiositat me fa com al gat...i no em dona temps a llegir-ho tot. Però alguna cosa sí. Acabe de llegir un article sobre el Teatre Ex Romà de Sagunt. Si diu ex romà és perquè és de Las Provincias que fa això de dir-li ex des de fa anys. Passe pàgina i veig que Arcelor no renuncia ni a un cèntim per a la Gerència. Fa temps vaig parlar amb un dirigent segregacionista sobre instal·lacions esportives. El Poliesportiu està al mig . Això està clar. Només cal passar per allí i ho veus. I això era una greu errada històrica que calia capgirar. Les tres coses són coses consumades. La política crea regles del joc que tu no sempre tries. Són punts de partida. El porter no pot marcar gols. No hi ha cap regla que ho diga però per la seua posició excepte Chilavert o Palop n'és dificil que ho facen. No és just. El futbol és així. La política tampoc ho és.

El teatre està així, com està, aprofitem-lo.
La Gerència està així, com està, fem alguna cosa ja, assumim que tindrà cost, que no serà debades.
La ciutat està dissenyada així, com està, és un punt de partida, no podem reinventar-la. Ni els romans pensaren que passarien cotxes per Sagunt ni els gestors dels anys 80 pensaren que als segregacionistes no els vindria bé tindrè coses al mig.
Evolució, canvi. Però amb un punt de partida.

Els bancs tornen a estar al revés

Confesse que em va fer il·lusió la formació d'un equip de govern "valencianista i de progrés" a Sagunt l'any 2003. Tenia els ingredients perfectes. Un PSOE no massa fort i un poc mediocre que podria permetre que les tesis més possibilistes però de convicció ferma del BLOC i EU anaren endavant. El disseny inicial va confirmar les meues il·lusions. El PSOE pràcticament es quedava amb delegacions menors i el pes de la legislatura el portarien BLOC i Esquerra Unida.
Eixe disseny anava unit al fet que dins d'EU hi havia tres persones que em mereixen una admiració política. D'aquelles persones, a la que més unit m'he sentit sempre és a Miguel Angel Martin.
Miguel Angel va assumir la Delegació de Manteniment. Sóc un observador compulsiu de tot. I no vaig poder evitar observar que només entrar Miguel Angel els bancs van canviar de posició. No eixos no!!! Els de seure.
Sempre hem col·locat els bancs mirant al carrer, mirant al trànsit, mirant els cotxes, possiblement pensant que el moviment era divertit. Miguel Angel va fer el gir copernicà que l'esquerra sempre fa. Allò important són les persones. No les coses ni l'economia. Les persones. I va posar els bancs mirant cap a la gent que passejava. Perquè pugueres saludar a la gent que coneixes. Perquè descanses relacionant-te.
Ahir vaig eixir a passejar. Han posat bancs nous. I ara...tornen a estar al revés.

El dia nacional dels valencians

El 9 d'Octubre de 1238 Jaume I entrava a València i conqueria quasi definitivamente el futur Regne de València. En arribar la democràcia els valencians vam triar esta data per considerar-la nostra diada nacional. Cada nació té el seu dia. Un dia que serveix per moltes coses.
Serveix per fer festa, per celebrar que tenim un any més com a país. La festa acompanya als valencians quasi com la gastronomia o el soroll. I està bé que així siga.
Però el 9 d'Octubre ha de ser un dia de reflexió. Estem en una bona situació com a poble. Entre tots, entre aquells que volen la "indisoluble unidad de España" i aquells que desitgen una independència dins dels Països Catalans, entre aquells que busquem fórmules mixtes de convivència dins d'una Espanya plural. Entre tots i totes esten fent este País Valencià amb les seues virtuts i defectes. És cert que tenim més autonomia que mai dins d'una democràcia. Per a alguns encara no és suficient i volem més. Per això no volem quedar-nos ahí. Hem de continuar treballant per aconseguir ser un país on viure cada vegada millor. Un país més solidari, més just, més sostenible i més social.
El 9 d'Octubre no pot ser només un pont o una festa, ha de ser també un dia institucional, on totes les institucions del país entenguen que és el seu dia, el seu anniversari. Un anniversari per a celebrar amb els seus països amics, amb les cultures que formen part de la seua familia.
Amb tots aquells que volen demanar pas a la nació que avança siga o no en marxa triomfal.
Avancem junts. Per ser més valencians, per viure millor.

Tordesillas

Ara mateixa estic veient un reportatge sobre Tordesillas. Tordesillas manté una tradició de cinc segles per la qual homes a cavall amb llances i a peu persegueixen un bou i el van ferint tant com poden. El bou només té una possibilitat de sobreviure: aguantar dues hores els atacs o eixir-se'n del límits que té marcats. Habitualment en menys de 20 minuts l'animal ja no pot més i cau.
Acabe de vore una xica de la meua edat dient que "los ecologistas piojosos" no han de ficar-se en dir-li als de Tordesillas com han de portar les seues tradicions.
Com a "ecologista y piojoso" de "El Puerto" tinc un sentiment ambivalent. Per una banda no entenc com a Tordesillas poden fer eixes coses sense cap sentència en contra i la tradició portenya ha de convertir-se en el "culebró" de cada estiu.
D'altra banda no entenc com algú es pot divertir amb el patiment d'un animal. No m'arriba l'enteniment. No ho entenc.

Semàfors amb faldeta

Fa poc dies Sagunt ha sigut protagonista en mitjans de tota Espanya. El marqueting popular ha funcionat de meravella. Sagunt és la segona ciutat després de Getafe a tindre semàfors "femenins". Els semàfors "femenins" reprodueixen la figura d'una peatona amb faldeta que es mou o es para segons estiga en verd o en roig.
Dues lectures bàsiques em venen al cap d'immediat. Antigament els semàfors reproduïen un senyor amb barret al cap evidentment masculí. D'un temps ençà reprodueixen una figura humana. No li he trobat mai pits però tàmpoc piu. Només dues cames, dos braços i un cap i un cos. Ara portaran faldeta. Podríem parlar d'una discriminació sexista? I per què falda? Quantes xiques porten falda actualment?
Però per últim i abandonant el terreny del conflicte de gènere. La immensa majoria dels semàfors de Sagunt no tenen senyals acústics per a les persones amb discapacitat auditiva. No era això més urgent? O més important?

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com