La sensació de saguntinisme del BLOC

L'altre dia estava a l'oficina i va vindre un client-amic que no veïa fa temps. Em va preguntar com m'anava la política. El tema va derivar fins que em va insinuar un poc que el BLOC era el partit del nucli històric. En el camí de tornada a casa no vaig poder evitar pensar com havia nascut, però fonamentalment alimentat, esta sensació saguntinista.

D'una banda és evident que el misatge valencianista ha de tindre més ressó en un nucli valencià que en un nucli bàsicament immigrant d'altres terres espanyoles i recentment no espanyoles. Tanmateix, la sensació té una vessant natural i una vessant artificial. Té una vessant natural basada en el propositivisme ¿Per qué el BLOC és el partit del valencià? Evidentment perquè a la resta de partit se la sopla el valencià. El BLOC esdevé el partit de la llengua perquè és l'únic que parla del tema i li dona importància. El mateix passa amb la nostra ciutat. De la resta de partits ningú no parla del nucli de Morvedre. Per exemple, totes les propostes d'Esquerra Unida dels últims sis mesos són per al Port. Però ningú no diu res. És normal. En canvi, el BLOC presenta un percentatge -el que siga- de propostes per al Port i un altre -el que siga per a Sagunt- deixant a banda els temes sense vinculació territorial i es converteix en un partit saguntinista.
Eixe naixement conceptual inconscient o natural es potenciat per aquelles persones i col·lectius que necessiten del conflicte per sobreviure. Si el BLOC és l'únic que presenta propostes per a Morvedre pot ser el blanc perfecte dels nostres atacs. Eixa és i ha sigut l'estratègia del segregacionisme polític i mediàtic que ens ha triat com a diana. I confesse que els va molt bé. A nosaltres no tant perquè el meu amic encara manté eixa sensació. Supose que el món necessita simplificacions. La complexitat requerix reflexió. I no tenim tant de temps.

Desencís

Dissabte passat em va tocar parlar a mi al Consell Nacional. Sergi no va poder vindre. Vam consensuar algunes idees bàsiques per l'anàlisi de la situació de fons del partit més que no del tema puntual del pacte. Fèrem una intervenció dura que, no obtant, va passar desapercebuda en no ser efectista ni tindre al·lusions personals o crítiques orgàniques. Cada vegada resulta més evident que el Consell Nacional és una escenificació de posicions que venen de casa. I això no és dolent. Significa que el tema vé reflexionat de casa. En este sentit convindria ordenar el debat d'altra manera, parlant en primera persona del plural si és possible i evitant les reiteracions. No crec que siga possible. El Consell Nacional acaba, com quasi tot en el BLOC, en convertir-se en un Diario de Patricia polític on cada ú va a contar la seua experiència particular.
De totes les nostres afirmacions dures la que més pensava que podria fer reflexionar va ser la del desencís i la desil·lusió. Va el sector oficial molt preocupat amb els crítics del BPV. No em preocuparia tant d'aquells que van al Consell Nacional i parlen, argumenten, voten, escriuen. Em preocuparia més per aquells que, com jo, vivim un procés de desencís i desil·lusió. Em preocuparia més per aquells que callen i se'n van com Rafa, Natxo o Toni. I em preocupen encara més aquells que deixen d'entrar per una deriva ideològica en una tempesta d'eleccions.

Presenten a València la coalició Bloc-Iniciativa-Verds com «un projecte a llarg termini»


www.Pàgina26.com divendres, 25 gener de 2008
Enric Morera i Pepa Chesa pel Bloc, Isaura Navarro i Mónica Oltra per Iniciativa, i Carles Arnal per Els Verds-EE han estat els encarregats, entre d’altres de presentar a la premsa la coalició electoral Bloc-Iniciativa-Verds, que s'ha constituït com «la llavor d'un nou projecte que pretén perdurar més enllà de les pròximes eleccions generals, en la defensa de l'esquerra renovada, el valencianisme progressista i l'ecologisme polític», segons han declarat.
Isaura Navarro, cap de llista al Congrés de la coalició per la circumscripció de València, s'ha declarat «molt emocionada i plena d’orgull d'encapçalar una coalició d'idees plural, i un espai sòlid enfront del bipartidisme», i ha explicat que aquesta «no és una coalició de percentatges ni d’interessos estranys, sinó que es basa en el treball des de la pluralitat, sense perseguir al diferent». A més a més, ha assenyalat que la candidata socialista per València, María Teresa Fernández de la Vega, «ha treballat i continuarà fent-lo des de Madrid», i del candidat popular, Esteban González Pons, ha dit que «va ser portaveu del PP en el Senat i no va defensar els interessos dels valencians».
D’altra banda, el secretari general del Bloc, Enric Morera, ha assenyalat que és «un dia històric», ja que els valencians es juguen si tindran veu en el Congrés. El dirigent valencianista ha fet un símil futbolístic quan ha afirmat que «hem vingut a suar la camiseta amb els equips d'aquesta terra, i no amb la del Madrid, com farà el PP, ni amb la del Barça, com José Luis Rodríguez Zapatero», i ha incidit en el caràcter independent i no sucursalista de la nova coalició. A més, Morera ha informat que els cap de llista per les circumscripcions d’Alacant i Castelló, Rafael Climent i Alfred Remolar respectivament, van ser ratificats el dimecres per la Comissió executiva del Bloc, malgrat el seu rebuig inicial a la coalició amb Iniciativa.
Respecte al pressupost de què disposen per a la campanya electoral, Morera ha assenyalat que aquesta serà «austera, però viva, creativa i imaginativa per a mobilitzar a milers de persones i demostrar que no tots els partits polítics són el mateix». Per part de Els Verds-EE, Carles Arnal ha assegurat que les pròximes eleccions «seran molt disputades, encara que afronten aquesta unió electoral amb tota la força i il·lusió», ja que representa la «confluència real de l'esquerra transformadora i renovada, el valencianisme progressista i l'ecologisme polític». Finalment, fonts de la coalició han informat, així mateix, que demà es reunirà el sector crític d'EU, Projecte Obert, per a decidir si finalment se sumen a la coalició.

Presenten a València la coalició Bloc-Iniciativa-Verds com «un projecte a llarg termini»


www.Pàgina26.com divendres, 25 gener de 2008
Enric Morera i Pepa Chesa pel Bloc, Isaura Navarro i Mónica Oltra per Iniciativa, i Carles Arnal per Els Verds-EE han estat els encarregats, entre d’altres de presentar a la premsa la coalició electoral Bloc-Iniciativa-Verds, que s'ha constituït com «la llavor d'un nou projecte que pretén perdurar més enllà de les pròximes eleccions generals, en la defensa de l'esquerra renovada, el valencianisme progressista i l'ecologisme polític», segons han declarat.
Isaura Navarro, cap de llista al Congrés de la coalició per la circumscripció de València, s'ha declarat «molt emocionada i plena d’orgull d'encapçalar una coalició d'idees plural, i un espai sòlid enfront del bipartidisme», i ha explicat que aquesta «no és una coalició de percentatges ni d’interessos estranys, sinó que es basa en el treball des de la pluralitat, sense perseguir al diferent». A més a més, ha assenyalat que la candidata socialista per València, María Teresa Fernández de la Vega, «ha treballat i continuarà fent-lo des de Madrid», i del candidat popular, Esteban González Pons, ha dit que «va ser portaveu del PP en el Senat i no va defensar els interessos dels valencians».
D’altra banda, el secretari general del Bloc, Enric Morera, ha assenyalat que és «un dia històric», ja que els valencians es juguen si tindran veu en el Congrés. El dirigent valencianista ha fet un símil futbolístic quan ha afirmat que «hem vingut a suar la camiseta amb els equips d'aquesta terra, i no amb la del Madrid, com farà el PP, ni amb la del Barça, com José Luis Rodríguez Zapatero», i ha incidit en el caràcter independent i no sucursalista de la nova coalició. A més, Morera ha informat que els cap de llista per les circumscripcions d’Alacant i Castelló, Rafael Climent i Alfred Remolar respectivament, van ser ratificats el dimecres per la Comissió executiva del Bloc, malgrat el seu rebuig inicial a la coalició amb Iniciativa.
Respecte al pressupost de què disposen per a la campanya electoral, Morera ha assenyalat que aquesta serà «austera, però viva, creativa i imaginativa per a mobilitzar a milers de persones i demostrar que no tots els partits polítics són el mateix». Per part de Els Verds-EE, Carles Arnal ha assegurat que les pròximes eleccions «seran molt disputades, encara que afronten aquesta unió electoral amb tota la força i il·lusió», ja que representa la «confluència real de l'esquerra transformadora i renovada, el valencianisme progressista i l'ecologisme polític». Finalment, fonts de la coalició han informat, així mateix, que demà es reunirà el sector crític d'EU, Projecte Obert, per a decidir si finalment se sumen a la coalició.

Morera mostra la seua oposició al projecte d'aeroport de la Ribera


El secretari general del BLOC ha advertit que la ubicació de l’aeroport ocuparà part del corredor verd de desaigüe del Xúquer previst al Pla Global per fer front a les inundacions
El secretari general del BLOC i portaveu adjunt del Compromís, Enric Morera, ha mostrat aquest matí la seua oposició al projecte de construcció d’un aeroport als termes municipals d’Alzira, Alberic, Benimuslem i Massalavés, donat que la seua realització pot augmentar els danys de les riuades a la Ribera, així com també pel fort impacte acústic en més de 18 poblacions de la comarca.
Morera ha valorat negativament la ubicació proposada, donat que els perjudicis que pot produir a la comarca poden ser molt greus, i superen en molt als possibles beneficis que produiria la implantació de la citada infrastructura. “En el BLOC sempre estarem a favor del progrés del País, però progrés no es augmentar la destrucció als nostres pobles quan el Xúquer se n’ix, progrés no es que les riberenques i riberencs no puguen dormir per les nits ni parlar pel dia pel soroll dels avions, progrés no es perdre un dels pocs paratges naturals humits que encara conservem, com el Riu Verd, amb el seus ullals, progrés no es prendre decisions sense escoltar als afectats. Per tant si es tracta de tenir un aeroport a canvi de més fang als nostres pobles, nosaltres diem que NO”.
Enric Morera ha recordat que la seua formació ha aprovat una resolució en què denúncia diversos inconvenients a la ubicació proposada. En primer lloc, perquè ocupa part del Riu Verd, un dels ecosistemes humits més rics de la Ribera, amb una flora i fauna singular, greument amenaçat i que compta amb un projecte de regeneració aprovat per la Mancomunitat de la Ribera Alta. A més a més el riu Verd es una peça fonamental per a garantir l’equilibri de les zones humides i el medi natural de les dues riberes.
En segons lloc, perquè contradiu les prescripcions del PATRICOVA que limita les actuacions i construccions en eixa zona per considerar-la de risc d’inundabilitat de grau 5.
En tercer lloc perquè Provocarà l’agreujament de l’efecte de les riuades a tota la planura d’inundació del Xúquer, ja que ocupa una zona de “desbordament natural del riu Xúquer, laminació natural imprescindible per al funcionament hidràulic de la Ribera” com senyala el Pla Global front a les inundacions a la Ribera del Xúquer. A més a més, al citat Pla, dins les actuacions estructurals a realitzar per defendre les poblacions de les riuades del Xúquer, està previst la realització d’un corredor verd al riu Verd, on canalitzar les aigües desbordades del Xúquer. Aquest corredor passa per on volen ubicar l’aeroport.
Morera també ha alertat sobre l’impacte acústic que afectarà greument a nombroses poblacions de la Ribera i a dos de la Costera, advertint que si ja es una barbaritat un nivell de soroll de 60 decibels –recorden que les Ordenances municipals limiten el nivell de soroll a 30 decibels -, aquest pot veure’s incrementat ostensiblement per la utilització de models d’aeronaus antics, com pot comprovar-se a poblacions pròximes a aeroports ja existents.

Morera mostra la seua oposició al projecte d'aeroport de la Ribera


El secretari general del BLOC ha advertit que la ubicació de l’aeroport ocuparà part del corredor verd de desaigüe del Xúquer previst al Pla Global per fer front a les inundacions
El secretari general del BLOC i portaveu adjunt del Compromís, Enric Morera, ha mostrat aquest matí la seua oposició al projecte de construcció d’un aeroport als termes municipals d’Alzira, Alberic, Benimuslem i Massalavés, donat que la seua realització pot augmentar els danys de les riuades a la Ribera, així com també pel fort impacte acústic en més de 18 poblacions de la comarca.
Morera ha valorat negativament la ubicació proposada, donat que els perjudicis que pot produir a la comarca poden ser molt greus, i superen en molt als possibles beneficis que produiria la implantació de la citada infrastructura. “En el BLOC sempre estarem a favor del progrés del País, però progrés no es augmentar la destrucció als nostres pobles quan el Xúquer se n’ix, progrés no es que les riberenques i riberencs no puguen dormir per les nits ni parlar pel dia pel soroll dels avions, progrés no es perdre un dels pocs paratges naturals humits que encara conservem, com el Riu Verd, amb el seus ullals, progrés no es prendre decisions sense escoltar als afectats. Per tant si es tracta de tenir un aeroport a canvi de més fang als nostres pobles, nosaltres diem que NO”.
Enric Morera ha recordat que la seua formació ha aprovat una resolució en què denúncia diversos inconvenients a la ubicació proposada. En primer lloc, perquè ocupa part del Riu Verd, un dels ecosistemes humits més rics de la Ribera, amb una flora i fauna singular, greument amenaçat i que compta amb un projecte de regeneració aprovat per la Mancomunitat de la Ribera Alta. A més a més el riu Verd es una peça fonamental per a garantir l’equilibri de les zones humides i el medi natural de les dues riberes.
En segons lloc, perquè contradiu les prescripcions del PATRICOVA que limita les actuacions i construccions en eixa zona per considerar-la de risc d’inundabilitat de grau 5.
En tercer lloc perquè Provocarà l’agreujament de l’efecte de les riuades a tota la planura d’inundació del Xúquer, ja que ocupa una zona de “desbordament natural del riu Xúquer, laminació natural imprescindible per al funcionament hidràulic de la Ribera” com senyala el Pla Global front a les inundacions a la Ribera del Xúquer. A més a més, al citat Pla, dins les actuacions estructurals a realitzar per defendre les poblacions de les riuades del Xúquer, està previst la realització d’un corredor verd al riu Verd, on canalitzar les aigües desbordades del Xúquer. Aquest corredor passa per on volen ubicar l’aeroport.
Morera també ha alertat sobre l’impacte acústic que afectarà greument a nombroses poblacions de la Ribera i a dos de la Costera, advertint que si ja es una barbaritat un nivell de soroll de 60 decibels –recorden que les Ordenances municipals limiten el nivell de soroll a 30 decibels -, aquest pot veure’s incrementat ostensiblement per la utilització de models d’aeronaus antics, com pot comprovar-se a poblacions pròximes a aeroports ja existents.

SÍ A TV3

El PP —a través del seu NoDo, RTVV, i de l'entramat cultural i comunicatiu subvencionat que ha teixit— juga al seu antoix en els superficials sentiments de valencianitat que encara fan niu en una part de la societat valenciana.
Hi ha centenars d'exemples del seguidisme i de la connivència del PP en el pancatalanisme organitzat de Valéncia —i finançat des de Catalunya, com este diari i nombrosos articles en la premsa catalana venen denunciant des de fa temps—. La lamentable deriva de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o l'obertura d'una sèu de l'Institut d'Estudis Catalans en dependències municipals de Castelló només són exemples evidentíssims.
¿Cóm s'explica que un partit centralista de dreta faça açò? És la seua manera de frustrar eixa alternativa política valencianista plausible que els estudis del CIS s'encaboten en dir que existix potencialment, i a més contribueix de rebot —per rebuig— a l'espanyolització creixent de la nostra societat.
El PP ens enganya en el tema de TV3. No ha tancat el repetidor d'Alacant més que per a atiar el foc de l'anticatalanisme —una volta més— i desviar l'atenció del gran problema que patim tots els valencianistes: la lànguida decadència de la llengua, la cultura i la identitat valencianes. Català i valencià són llengües germanes i intel·ligibles. A ningú hauria d'esglaiar l'emissió de TV3 en Valéncia i de C9 a Catalunya. No ara, des de fa molts anys.
Però el PP ha tornat a fer una jugada redona: atia l'anticatalanisme i suprimix la possibilitat de que els valencians constaten que es pot fer una televisió pública de qualitat.
Mentrestant, els catalanistes de Valéncia posaran el crit en el cel sense ser capaços de vore lo que de veres està passant i el PSPV-PSOE es quedarà alababalà, mirant la lluna de Valéncia i permetent —com a oposició incompetent que és— que el nostre govern autonòmic seguisca prenent el pel a la ciutadania.
Carles Choví Añó
Secretari General d'Opció N.V.

SÍ A TV3

El PP —a través del seu NoDo, RTVV, i de l'entramat cultural i comunicatiu subvencionat que ha teixit— juga al seu antoix en els superficials sentiments de valencianitat que encara fan niu en una part de la societat valenciana.
Hi ha centenars d'exemples del seguidisme i de la connivència del PP en el pancatalanisme organitzat de Valéncia —i finançat des de Catalunya, com este diari i nombrosos articles en la premsa catalana venen denunciant des de fa temps—. La lamentable deriva de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o l'obertura d'una sèu de l'Institut d'Estudis Catalans en dependències municipals de Castelló només són exemples evidentíssims.
¿Cóm s'explica que un partit centralista de dreta faça açò? És la seua manera de frustrar eixa alternativa política valencianista plausible que els estudis del CIS s'encaboten en dir que existix potencialment, i a més contribueix de rebot —per rebuig— a l'espanyolització creixent de la nostra societat.
El PP ens enganya en el tema de TV3. No ha tancat el repetidor d'Alacant més que per a atiar el foc de l'anticatalanisme —una volta més— i desviar l'atenció del gran problema que patim tots els valencianistes: la lànguida decadència de la llengua, la cultura i la identitat valencianes. Català i valencià són llengües germanes i intel·ligibles. A ningú hauria d'esglaiar l'emissió de TV3 en Valéncia i de C9 a Catalunya. No ara, des de fa molts anys.
Però el PP ha tornat a fer una jugada redona: atia l'anticatalanisme i suprimix la possibilitat de que els valencians constaten que es pot fer una televisió pública de qualitat.
Mentrestant, els catalanistes de Valéncia posaran el crit en el cel sense ser capaços de vore lo que de veres està passant i el PSPV-PSOE es quedarà alababalà, mirant la lluna de Valéncia i permetent —com a oposició incompetent que és— que el nostre govern autonòmic seguisca prenent el pel a la ciutadania.
Carles Choví Añó
Secretari General d'Opció N.V.

La decisió de IU obliga al BLOC a retrotraure's a l'acord de desembre per anar en coalició amb Iniciativa pel Poble Valencià


La decisió de IU a Madrid ha obligat al BLOC a pegar un pas enrere i ratificar els acords del Consell Nacional de desembre. D'esta manera, només 24 hores del Consell Nacional de gener, tots els seus acords queden sense cap efecte per una decisió externa al BLOC. La coalició definitiva serà BLOC-Iniciativa-Verds. La coalició finalment presentada serà netament valenciana. Els candidats retirats durant el Consell Nacional han fet també un pas enrere i lideraran electoralment els cartells als que s'havien compromés.

Fonts de l'Executiva Nacional reconeixen que s'han comés moltes errades en este procés i recorden que tot no val per per defensar posicions internes.

Isaura Navarro asegura que si sale diputada negociará para entrar en el grupo de IU


Levante EMV Comunitat Valenciana
Europa Press,
ValenciaLa diputada de IU y cabeza de lista por Valencia de la coalición Bloc-Iniciativa-Verds al Congreso de los Diputados, Isaura Navarro, defendió ayer "la unidad de la izquierda" porque, dijo, "lo mejor es que todos trabajemos juntos", al tiempo que censuró la visión "sectaria" y la "manera de trabajar excluyente" de la dirección de Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). Señaló que si consigue un escaño en las elecciones generales negociará las condiciones para sumarlo a los del grupo de Izquierda Unida e insistió en que el coordinador general de IU, Gaspar Llamazares, "apostaba" por su candidatura "porque sabe que nosotros somos el futuro".Navarro, que realizó estas declaraciones tras visitar el centro penitenciario de Picassent (Valencia), apuntó que su decisión de darse de baja de EU es "absolutamente personal", a lo que añadió que desde Iniciativa del Poble Valencià0 (IdPV) no van a "coaccionar" al resto de miembros de la formación para que hagan lo mismo. Incidió en que propuso al número uno por Valencia de la candidatura de EUPV, Antonio Montalbán, cederle el primer lugar de la lista para llegar a un consenso pero "no quisieron; no han querido nunca llegar a ningún acuerdo". Remarcó que IdPV defiende un proyecto "en el que caben todos".Preguntada sobre la posible escisión de Iniciativa de EUPV, remarcó que la formación "nace en el seno de Esquerra Unida pero está registrada en el Ministerio del Interior de manera independiente", a la vez que insistió en defender que "siempre hemos estado por la unidad de la izquierda" porque, dijo, "lo mejor es que trabajemos todos juntos". En este punto, lamentó la "visión antigua" y "sectaria" del sector comunista, "que no quiere a los que no son comunistas y trabaja de una manera excluyente".Asimismo, Navarro rechazó pronunciarse sobre la posibilidad de que los diputados de IdPV y el Bloc en las Corts acuerden expulsar de Compromís a los diputados de EU porque es "una decisión que deben tomar los parlamentarios del grupo". Por otro lado, la alcaldesa de Córdoba, Rosa Aguilar, dijo ayer que "no sabe si a Isaura Navarro y a muchos compañeros más no le han dejado otra solución" que encabezar otra lista. En declaraciones a la Ser dijo que la "elección de candidatos de EU se ha hecho rematadamente mal" porque se "excluye a buena parte de IU".

Camps: ´La ilusión de una gran nación reside en la victoria del PP´


Levante EMV- Comunitat Valenciana
El presidente del PP en la Comunitat, Francisco Camps, ha asegurado hoy que "la ilusión de una gran nación reside en la victoria del PP", al tiempo que ha afirmado que esta comunidad autónoma es ejemplo de "buen gobierno y de cómo se gestionan los intereses de los ciudadanos".
EFE Camps ha elevado ambas consideraciones durante un acto de precampaña electoral celebrado en un restaurante de Torrevieja, al que han asistido, entre otros responsable populares, los cabezas de lista de las candidaturas al Congreso por las provincias de Alicante y Valencia, Federico Trillo y Esteban González Pons."Millones de personas esperan el discurso del PP y saben que Mariano Rajoy es el mejor presidente que puede tener España", ha manifestado Camps, quien, sin abandonar este mensaje, ha reiterado que "millones de personas saben que la ilusión de una gran nación reside en la victoria del PP".En este mismo sentido, y entre los aplausos de los asistentes, el presidente regional de los populares valencianos, ha solicitado a los militantes "ilusión y ambición para ganar las elecciones""Os pido que seamos el partido ejemplo de ilusión para darle la vuelta a las cosas", ha agregado Camps, quien ha asegurado que España "necesita ser gobernada de forma diferente"."Queremos que se gobierne como Torrevieja, como la provincia de Alicante y como toda la Comunidad Valenciana", ha agregado el líder popular, para quien "la lealtad y la solidaridad" demostrada por la Comunidad Valenciana son valores de ejemplo.Por su parte, González Pons ha asegurado que Torrevieja será "la fábrica sucia de agua para Cataluña", en alusión al estudio de un proyecto por parte del Ministerio de Medio Ambiente para transportar agua desalinizada en barcos con destino a Cataluña.Aunque esta propuesta ministerial recoge que el agua tendría su origen en Almería, el candidato valenciano ha recordado que el citado Ministerio está construyendo en Torrevieja "la desalinizadora más grande del mundo para consumo humano"."No está en Arabia Saudí, Israel o el desierto del Gobi, sino en Torrevieja, donde no hacía falta una instalación así porque bastaba con el trasvase del Ebro", ha añadido González Pons.No obstante, el candidato popular ha ampliado el ámbito geográfico del potencial de esta desalinizadora para apuntar que "el Gobierno socialista os convierte -en alusión a Torrevieja- en la fábrica de agua de Cataluña, Aragón, Castilla-La Mancha y de media España".Al hilo de estas palabras, el candidato popular valenciano ha asegurado que en las próximas elecciones la Comunidad Valenciana se "juega el agua, y el agua para nosotros es todo. Con PP habrá agua, con el PSOE habrá desierto".En su intervención, Trillo ha criticado "la falta de modelo de Estado" del Ejecutivo socialista, "cuyos compromisos con el tripartito catalán han derivado en un estatuto de Cataluña que rompe la España de las autonomías"."Como tampoco sabemos cuál es el futuro exterior de España, pues los compromisos radicales de José Luis Rodríguez Zapatero prefieren sentarse con comunistas y dictadoras iberoamericanos", ha agregado el cabeza de lista del PP por Alicante.Trillo ha instado al ministro de Economía, Pedro Solbes, a explicar a los ciudadanos de la Comunidad Valenciana los motivos de "la discriminación" en materia de inversiones publicas."Invierte menos de la mitad que en Cataluña, la priva de agua y busca sin consenso soluciones alternativas al trasvase Júcar-Vinalopó, que son más caras y dan agua de peor calidad", ha añadido el ex ministro de Defensa.

Camps: ´La ilusión de una gran nación reside en la victoria del PP´


Levante EMV- Comunitat Valenciana
El presidente del PP en la Comunitat, Francisco Camps, ha asegurado hoy que "la ilusión de una gran nación reside en la victoria del PP", al tiempo que ha afirmado que esta comunidad autónoma es ejemplo de "buen gobierno y de cómo se gestionan los intereses de los ciudadanos".
EFE Camps ha elevado ambas consideraciones durante un acto de precampaña electoral celebrado en un restaurante de Torrevieja, al que han asistido, entre otros responsable populares, los cabezas de lista de las candidaturas al Congreso por las provincias de Alicante y Valencia, Federico Trillo y Esteban González Pons."Millones de personas esperan el discurso del PP y saben que Mariano Rajoy es el mejor presidente que puede tener España", ha manifestado Camps, quien, sin abandonar este mensaje, ha reiterado que "millones de personas saben que la ilusión de una gran nación reside en la victoria del PP".En este mismo sentido, y entre los aplausos de los asistentes, el presidente regional de los populares valencianos, ha solicitado a los militantes "ilusión y ambición para ganar las elecciones""Os pido que seamos el partido ejemplo de ilusión para darle la vuelta a las cosas", ha agregado Camps, quien ha asegurado que España "necesita ser gobernada de forma diferente"."Queremos que se gobierne como Torrevieja, como la provincia de Alicante y como toda la Comunidad Valenciana", ha agregado el líder popular, para quien "la lealtad y la solidaridad" demostrada por la Comunidad Valenciana son valores de ejemplo.Por su parte, González Pons ha asegurado que Torrevieja será "la fábrica sucia de agua para Cataluña", en alusión al estudio de un proyecto por parte del Ministerio de Medio Ambiente para transportar agua desalinizada en barcos con destino a Cataluña.Aunque esta propuesta ministerial recoge que el agua tendría su origen en Almería, el candidato valenciano ha recordado que el citado Ministerio está construyendo en Torrevieja "la desalinizadora más grande del mundo para consumo humano"."No está en Arabia Saudí, Israel o el desierto del Gobi, sino en Torrevieja, donde no hacía falta una instalación así porque bastaba con el trasvase del Ebro", ha añadido González Pons.No obstante, el candidato popular ha ampliado el ámbito geográfico del potencial de esta desalinizadora para apuntar que "el Gobierno socialista os convierte -en alusión a Torrevieja- en la fábrica de agua de Cataluña, Aragón, Castilla-La Mancha y de media España".Al hilo de estas palabras, el candidato popular valenciano ha asegurado que en las próximas elecciones la Comunidad Valenciana se "juega el agua, y el agua para nosotros es todo. Con PP habrá agua, con el PSOE habrá desierto".En su intervención, Trillo ha criticado "la falta de modelo de Estado" del Ejecutivo socialista, "cuyos compromisos con el tripartito catalán han derivado en un estatuto de Cataluña que rompe la España de las autonomías"."Como tampoco sabemos cuál es el futuro exterior de España, pues los compromisos radicales de José Luis Rodríguez Zapatero prefieren sentarse con comunistas y dictadoras iberoamericanos", ha agregado el cabeza de lista del PP por Alicante.Trillo ha instado al ministro de Economía, Pedro Solbes, a explicar a los ciudadanos de la Comunidad Valenciana los motivos de "la discriminación" en materia de inversiones publicas."Invierte menos de la mitad que en Cataluña, la priva de agua y busca sin consenso soluciones alternativas al trasvase Júcar-Vinalopó, que son más caras y dan agua de peor calidad", ha añadido el ex ministro de Defensa.

IU y EU modifican su pacto para sumar los votos y lograr ayudas

La dirección federal de Izquierda Unida celebró ayer una reunión de urgencia con la de Esquerra Unida para subsanar los problemas que, según IU, tenía el acuerdo notarial formalizado el lunes, mediante el cual se amplió la coalición entre EU e Izquierda Republicana y se incluyó también a Izquierda Unida, en cumplimiento del acuerdo del consejo político.
Levante E.MV. F. Arabí/ E.Press, Valencia
El administrador electoral de IU envió una carta al responsable de organización de EU, Ricardo Sixto, en la que alertaba sobre la pérdida de 7 millones de euros de la subvención por mailing si IU no alcanza el 5% y de la importancia que tiene computar los votos de EU en aras de lograr esas ayudas y, además, poder formar grupo parlamentario. Para ello, IU exigía que Esquerra Unida retirase su representante ante la Junta Electoral y cambiase la atribución del escasamente un 1% de peso que se daba a IU en la coalición. Madrid pidió que antes de presentar el acta notarial fuese modificada en todos esos puntos.La permanente de Esquerra Unida decidió, anteayer por la tarde, presentar el acta tal como estaba redactada, a la Junta Electoral, pero la acompañó con dos hojas en las que el representante general de la coalición, Francisco García Mancheño, aclaraba la "voluntad indubitable de las partes firmantes de que esta coalición forme parte integrante de las que haya firmado Izquierda Unida a todos los efectos legales oportunos". En ese escrito, EU solicitó a la Junta Electoral que si apreciaba en los trámites y nombramientos algún aspecto "que pudiese desvirtuar la voluntad de las partes (...) se sirva notificarlo a los efectos de proceder a su inmediata subsanación". García Mancheño también quiso aclarar que cualquier notificación se les podría hacer a través del representante legal acreditado por IU, para despejar dudas sobre la relación de federalidad de EU respecto a Izquierda Unida.No hizo falta que la Junta Electoral Central (JEC) les llamara. Ayer mismo dirigentes de Izquierda Unida y de Esquerra Unida acudieron a la Junta Electoral para modificar los términos legales de ese acuerdo y amarrar totalmente la suma de los votos a efectos de lograr el 5% y las subvenciones. Acordaron consensuar apoderados provinciales del pacto y enmarcarlo en una gran coalición paraguas que comprende todos los pactos de IU con sus respectivas federaciones, entre ellas Ezker Batua. De hecho, la Junta Electoral había advertido a IU que con el esquema de pactos elegido no se podían computar todos los sufragios cosechados por Izquierda Unida en el conjunto de España

Eleccions generals i política de coalicions


Amb relació a les eleccions generals del 9 de març i la política de coalicions del BLOC, el Bloc de Progrés Valencianista-BPV hem mantingut i mantenim el posicionament següent:
- El BPV vam donar suport a la colició BLOC-Iniciativa-Verds aprovada amb el suport del 80% del Consell Nacional de 22 de desembre de 2007. Amb participació plena quant a candidats/tes per a les llistes en les tres circumscripcions.- En a penes 20 dies, se’ns canvia l’escenari i la proposta de coalicions, que passa a ser BLOC-EU-Verds. El posicionament del BPV respecte d’esta nova proposta de coalició figura en el document que adjuntem més avall. En essència, estos són els plantejaments defensats pels membres del BPV per a no donar suport a esta nova proposta de coalició en el CN de 19 de gener.- En els dies previs a la celebració del Consell Nacional de dissabte passat (19-01-08 ), la situació de possible entesa entre EU-IU (acord judicial sobre competència per a fer les llistes i conformar coalicions) deixa en evidència i sense sentit un possible acord BLOC-EU.- El Consell Nacional de 19 de gener evidencia que hi ha una part important de l’organització que no veu convenient ni oportú un acord amb EU-IU. En esta ocasió, el suport a la coalició BLOC-EU-Verds és només d’un 69%.- Davant este gir important quant a la coalició electoral i davant els esdeveniments al si d’EU-IU, alguns dels candidats/tes del BLOC per a les eleccions generals en el mateix CN posen la seua candidatura a disposició del partit, per coherència i per tal que ho siguen altres persones més d’acord i més il•lusionades amb eixe nou pacte electoral. Entre ells, els cap de llista d’Alacant i de Castelló al Congrés dels Diputats.- Diumenge 20 de gener, el Consell Federal d’IU ratifica les llistes electorals d’EU (PCE i Independents de Glòria Marcos) i la coalició d’EU amb Izquierda Republicana, que veta el BLOC. Per tant, l’únic escenari possible de coalicions és l’aprovat en el CN de 22 de desembre, BLOC-Iniciativa-Verds.- El BPV, per mitjà del seu president i membre de l’Executiva Nacional, Rafa Beneyto, diumenge mateix trasllada al secretari general del BLOC, Enric Morera, el compromís del BPV amb l’acord i la coalició BLOC-Iniciativa-Verds, i li trasllada, després d’haver fet els contactes pertinents, la voluntat dels candidats triats en el CN de desembre de continuar endavant i de participar, o d’encapçalar en el seu cas, les llistes de la coalició BLOC-Iniciativa-Verds, per coherència amb allò expressat i manifestat de manera reiterada, per compromís amb el projecte BLOC, i per encarar les eleccions generals en les millors condicions de cohesió interna.
Coordinadora del Bloc de Progrés Valencianista

Eleccions generals i política de coalicions


Amb relació a les eleccions generals del 9 de març i la política de coalicions del BLOC, el Bloc de Progrés Valencianista-BPV hem mantingut i mantenim el posicionament següent:
- El BPV vam donar suport a la colició BLOC-Iniciativa-Verds aprovada amb el suport del 80% del Consell Nacional de 22 de desembre de 2007. Amb participació plena quant a candidats/tes per a les llistes en les tres circumscripcions.- En a penes 20 dies, se’ns canvia l’escenari i la proposta de coalicions, que passa a ser BLOC-EU-Verds. El posicionament del BPV respecte d’esta nova proposta de coalició figura en el document que adjuntem més avall. En essència, estos són els plantejaments defensats pels membres del BPV per a no donar suport a esta nova proposta de coalició en el CN de 19 de gener.- En els dies previs a la celebració del Consell Nacional de dissabte passat (19-01-08 ), la situació de possible entesa entre EU-IU (acord judicial sobre competència per a fer les llistes i conformar coalicions) deixa en evidència i sense sentit un possible acord BLOC-EU.- El Consell Nacional de 19 de gener evidencia que hi ha una part important de l’organització que no veu convenient ni oportú un acord amb EU-IU. En esta ocasió, el suport a la coalició BLOC-EU-Verds és només d’un 69%.- Davant este gir important quant a la coalició electoral i davant els esdeveniments al si d’EU-IU, alguns dels candidats/tes del BLOC per a les eleccions generals en el mateix CN posen la seua candidatura a disposició del partit, per coherència i per tal que ho siguen altres persones més d’acord i més il•lusionades amb eixe nou pacte electoral. Entre ells, els cap de llista d’Alacant i de Castelló al Congrés dels Diputats.- Diumenge 20 de gener, el Consell Federal d’IU ratifica les llistes electorals d’EU (PCE i Independents de Glòria Marcos) i la coalició d’EU amb Izquierda Republicana, que veta el BLOC. Per tant, l’únic escenari possible de coalicions és l’aprovat en el CN de 22 de desembre, BLOC-Iniciativa-Verds.- El BPV, per mitjà del seu president i membre de l’Executiva Nacional, Rafa Beneyto, diumenge mateix trasllada al secretari general del BLOC, Enric Morera, el compromís del BPV amb l’acord i la coalició BLOC-Iniciativa-Verds, i li trasllada, després d’haver fet els contactes pertinents, la voluntat dels candidats triats en el CN de desembre de continuar endavant i de participar, o d’encapçalar en el seu cas, les llistes de la coalició BLOC-Iniciativa-Verds, per coherència amb allò expressat i manifestat de manera reiterada, per compromís amb el projecte BLOC, i per encarar les eleccions generals en les millors condicions de cohesió interna.
Coordinadora del Bloc de Progrés Valencianista

El dret a decidir del Port

El dret a decidir és un dels drets col·lectiu més importants des d’una perspectiva comunitarista. Per això, mai no discutiré el dret a decidir sobre el seu futur i la manera d’organitzar-se d’una col·lectivitat com el Port de Sagunt. Vaja per davant el meu reconeixement al treball en positiu –que he trobat a faltar en altres àmbits de la vida cívica del Port de Sagunt en el últims anys- de replegar més de 16.000 signatures de veïns meus que creuen en una organització administrativa pròpia per al Port. És un treball enorme en temps i dedicació que sincerament m’ha impressionat perquè és la segona vegada que repleguen una quantitat molt significativa de signatures de ciutadans amb esta sensibilitat.
Ara bé, cal recordar que hi ha diferències ostensibles entre un procés d’autodeterminació política d’una nació -com ara podria ser Catalunya, Euskadi o el País Valencià- i un procés de segregació administrativa o divisió municipal -com és el cas de la Ciutat de Sagunt-. La primera gran diferència és que la segregació municipal és un acte administratiu reglat mentre el procés d’autodeterminació d’un poble és un procés no previst en la Constitució cosa que el convertix en il·legal o al·legal en estos moments. El principi de legalitat és doncs un dels trets diferencials bàsics entre les dues coses.

Eixe principi de legalitat té algunes conseqüències també importants sobre el propi procés. Com que es tracta d’un expedient administratiu la pròpia llei estatal assenyala els requisits que s’han acreditar per convertir una part d’un municipi en un municipi independent. Donar prova de la voluntat majoritària de la part que es vol segregar és un dels requisits. Per tant, és condició necessària però no suficien. Les argumentacions basades estrictament en la voluntat majoritària de la part segregant no poden ser les úniques i requerixen complements que la mateixa llei assenyala i que no són motiu d’aquest article.

Comptat i debatut que el dret a decidir no es qüestiona i que no és suficient –legalment- la voluntat majoritària per segregar el Port de Sagunt és necessari fer una reflexió més profunda sobre l’exercici del dret a decidir, siga el dret a l’autodeterminació o a la segregació.
Qualsevol decisió professional, personal, familiar o del tipus que siga requerix tindre el màxim d’informació possible per poder tindre les màximes possibilitats d’encertar. És en este punt on crec que l’actuació dels promotors de l’expedient és manifestament millorable.
Com a valencià que viu al Port de Sagunt no tinc suficient informació per decidir sobre el model de segregació que propugna Iniciativa Porteña. No tinc suficients elements per decidir si vull una organització administrativa diferent a l’actual. I especialment, ningú no m’ha informat sobre què guanye jo amb una segregació administrativa.
I això que sóc una persona ben inquieta i crec que ben informada. He buscat/trobat informacions que desmentixen les argumentacions d’aquells partits polítics que s’han posicionat en contra com ara el meu, el Bloc. Dic partits polítics de forma conscient, perquè pràcticament cap altra col·lectivitat del món cívic, empresarial o sindical ha considerat convenient intervindre en el debat. Per tant, sé que hi ha determinades afirmacions contràries a la segregació que no es consideren certes. Algunes consideracions patrimonialistes saguntinistes la veritat és que cauen pel seu pes i no crec que puguen ser tingudes en compte (del tipus “nosaltres estàvem abans”). Fora d’això, els portencs necessitaríem respostes a moltes preguntes que ningú no fa.
Diu Fuster en començar Nosaltres els valencians que és un llibre que potser no li tocava escriure a ell i que requeria una superació o almenys una resposta. Una cosa semblant em passa a mi ara. No sé si este article em tocava fer-lo a mi i també –com Fuster- m’agradaria tindre una resposta honesta, serena i pacífica.

El dret a decidir, baix el meu prisma, requerix doncs un procés molt intens d’informació prèvia en base a xarrades sobre experiències anteriors, pros i contres, avantatges i inconvenients d’un procés que pot durar anys i mentre està en funcionament és evident que condiciona i molt la política municipal. Eixe procés no s’ha donat de manera pública. Hem assistit a campanyes de caràcter simbòlic, emocional, campanyes en contra de... però en cap cas un procés de conferències, butlletins informatius, llibres o vídeos sobre el tema que anaren més enllà de la crítica externa.
Per tant, com que me considere una persona inquieta i interessada per tot allò que passa al meu voltant he iniciat un procés d’investigació propi del qual em sorgixen molts interrogants que em fan pensar que la decisió de començar o tancar este procés de segregació hauria de ser més madurada, més analitzada, més informativa i menys emocional.

La primera dada i més important seria tindre un termòmetre de quin és el grau real d’implicació dels ciutadans amb un projecte de divisió del municipi. La proposta d’un referèndum consultiu em sembla la més adient per a tindre dades reals sobre els desitjos i inquietuds dels ciutadans de tota la ciutat. Amb eixes dades els responsables politics podem prendre decisions més pròximes als desitjos de la gent. Evidentment la replega de signatures és el requisit que demana la llei. No ho qüestione. Però trobe a faltar un procés decisiu precedit d’un procés de participació de tots –favorables i no favorables- per a decidir sobre el futur de la ciutat. Eixe referèndum només el van proposar dues forces polítiques: el BLOC i la CIPS en la campanya electoral de l’any 1999. Fer un referèndum focalitzaria el tema i centraria l’atenció dels ciutadans amb una implicació que aniria més enllà de l’actual argumentació estrictament política.
Com que honestament crec que este referèndum no se produirà sí que considere important que des de la promotora de l’expedient o el seu aparell mediàtic puguera obtindre informació que per a mi resulta rellevant si, donat el cas, em toca viure en la part segregada (futurible municipi de El Port).

Diuen que el secret de la ciència no és trobar les respostes adequades sinó fer les preguntes adequades. Després de molts anys d’acumular observacions de la realitat, de llegir sobre el tema continue tenint diversos dubtes que plantege esperant una resposta com he dit, honesta, serena i pacífica.
¿Com es produiria el traspàs de funcionaris? L’Ajuntament de Salou va nàixer amb 9 funcionaris. Segons les meues informacions els funcionaris ho són de l’Ajuntament de Sagunt. És on tenen la plaça. I el pas al futurible Ajuntament de El Port tindria caràcter voluntari. Si el pas és voluntari ¿com funcionaria un Ajuntament que ha de governar a 50.000 persones amb una dotzena de funcionaris? ¿Com podria sobreviure l’Ajuntament de Sagunt amb una quantitat tan enorme de funcionaris per a una població que es quedaria molt per davall de la mitat?
Un procés de segregació genera de manera inevitable una transitorietat d’incertesa on realment no saps ni on t’has de dirigir ¿Com afectaria això en un moment econòmic crucial a Parc Sagunt o l’ampliació del port marítim? En el cas de Salou i Vilaseca Port Aventura va estar a punt de perdre’s com a inversió perquè el parc temàtica reclamava quedar en un municipi només mentre els dos municipis es disputaven els seus ingressos i el seu reclam turístic. Des del món empresarial i sindical haurien de tindre en compte que la incertesa i la transitorietat són dos dels majors enemics de l’economia i per extensió de la creació d’ocupació. Convindria establir reflexions al respecte. Un lloc conflictiu no és un lloc atractiu per invertir ¿Hem pensat en això?
D’altra banda un procés de divisió municipal implica la divisió també dels deutes de l’Ajuntament. En el cas de Salou i Vilaseca, Salou va nàixer absolutament endeutada. El criteri que es va gastar per repartir els deutes va ser el de la ubicació del bé endeutat. Quan la sentència del suprem va atorgar la segregació els segregacionistes havien entrat a formar part del govern i havien concentrat la major part de les inversions en la futura part segregada. De manera que eixa concentració d’inversions va fer nàixer un ajuntament totalment endeutat.

Convé fer-se més preguntes ¿Quina obligació tindria el futur Ajuntament de El Port de fer-se càrrec del contracte de neteja que l’Ajuntament de Sagunt té amb la Societat Anònima de Gestió? Si el Port no vulguera o no puguera fer-se càrrec d’eixe contracte ¿com afectaria això a la pròpia empresa que treballa en exclusiva per a l’Ajuntament de Sagunt fent la neteja urbana de tota la ciutat?
¿Com resoldríem la gestió d’infrastructures indivisibles com ara el clavegueram o l’enllumenat? Aquestes infrastructures han sigut fetes, dissenyades i pensades per a una sola ciutat i són indivisibles.
¿Com començaria la gestió municipal els dos municipis resultants a l’haver de multiplicar per dos els edificis municipals? El Port necessitaria un Ajuntament complet però Sagunt necessitaria un edifici per a la Policia Local per exemple. Sagunt es quedaria sense Casa de Cultura i el Port sense auditori. Sagunt es quedaria sense instal·lacions esportives com ara la pista d’atletisme, el tenis o l’esquaix que hauria de construir ¿Hem pensat el que suposa adquirir i construir tota eixa duplicitat de serveis?
Les transferències de l’Estat són una part important els ingressos municipals. Actualment són insuficients i estan provocant que els municipis acudisquen a l’urbanisme per poder sostindre’s. El criteri que es fa servir per les insuficients transferències és el de la població ¿És previsible una reducció de transferències en cas de divisió municipal? D’altra banda, respecte a la proposta territorial el futur municipi de El Port naix sense terme municipal on construir. Pràcticament naixeria tal qual és. Només li quedaria la parcel·la fins al riu que en gran part és inundable i afectada per protecció de la Confederació Hidrogràfica. Tota la resta del terme naixeria industrial a l’altre costat d’una barrera formada per Sidmed, Parc Sagunt i Sepes. Una ciutat que naix colmatada.
Continuant amb els serveis: una de les argumentacions que fa el segregacionisme és la proximitat de serveis. Realment ¿quins serveis tindríem més a prop? Evidentment hauríem de traure del debat aquells serveis que no són municipals però si els posem al debat hem de pensar que els portencs tampoc tenim massa a guanyar pel que fa a criteris de proximitat.
La comissaria de policia està ací, el Servef també, la majoria dels serveis municipals d’atenció al ciutadà també (Serveis socials, àrea de la Dona..), hospital, centre d’especialitats, instituts, col·legis. Realment en este debat tenim poc a guanyar pel que fa a la proximitat. I si el projecte de Ciutat Administrativa es dura a terme encara menys, creant una zona de serveis municipals enfront del poliestportiu.
No considere proximitat les relacions professionals i amb això m’estic referint a que la distància a 2 km o a 6 km del departament d’urbanisme que jo xafaré –com a ciutadà- una o cap vegades al llarg de la meua vida.
Respecte al tema lingüístic em preocupa la defensa diglòssica que fa del castellà la promotora de l’expedient i el seu braç polític com si el castellà tinguera algun problema al Port o estiguera perseguit. El castellà no té cap problema de supervivència, ni d’ús, mentre el valencià els té tots. Per això em preocupa saber si un hipotètic Ajuntament de El Port dominat per segregacionistes puguera excloure el Port de Sagunt de la zona de predomini lingüístic valencià on es troba ara. Em preocupen i molt els meus drets lingüïstics i els dels meus conciutadans. Necessite constatar que no viuré en una illa lingüística. I no es tracta de prometre la constitució en valencià en la presa de possessió del càrrec de regidor, es tracta d’una interacció grupal que qualsevol portenc coneix per òsmosi i que sap que depén de qui la dirigisca pot ser més sensible o més insensible amb la minoria valencianoparlant del Port.
Per últim ¿ens hem parat a reflexionar sobre en quin context es produirà una decisió sobre la divisió del municipi de Sagunt? Parem-nos a pensar un poquet. El procés judicial del Teatre Romà ha durat 17 anys. Treballem amb la hipotesi que siguen 10 anys. És de suposar que tant l’Ajuntament com la promotora exhauriran les seues possibilitats judicials. ¿Ens hem parat a pensar com serà el municipi de Sagunt d’ací 10 anys? ¿Ens hem parat a pensar que tot el districte de Ciutat Nova –entre Baladre i les vies el tren- pot estar construït i amb vida de barri? ¿Ens hem parat a pensar que la unió urbana és un procés de creixement normal i que redueix el sentit d’una divisió municipal?

Sóc valencià i valencianista. No treballe amb esquemes rupturistes ni respecte a l’Estat Espanyol –no sóc independentista- ni dins del meu municipi. Respecte a aquells que pensen que ens aniria millor a soles però honestament crec que allò més intel·ligent seria començar a treballar per la integració. Deixar de mirar al passat i començar a mirar al futur.

El BPV demana "no repetir els errors del Compromís"


Riera va actuar de portaveu del Bloc de Progrés Valencianista a pesar que diversos membres d'este corrent pujaren a fer ús del seu torn de paraula. Riera va mostrar-se preocupat per la "percepció de l'electorat" respecte a tot este procés. Per a Riera l'èxit del Bloc residia al fet que romania allunyat de la "radicalitat" i dels "posicionaments clàssics d'Esquerra Unida".

Per al BPV més que un lideratge el Bloc estava ajudant a la "reconversió d'EU" i anunciava el vot dels consellers nacionals del BPV en contra de la proposta de l'Executiva Nacional.

El BPV demana "no repetir els errors del Compromís"


Riera va actuar de portaveu del Bloc de Progrés Valencianista a pesar que diversos membres d'este corrent pujaren a fer ús del seu torn de paraula. Riera va mostrar-se preocupat per la "percepció de l'electorat" respecte a tot este procés. Per a Riera l'èxit del Bloc residia al fet que romania allunyat de la "radicalitat" i dels "posicionaments clàssics d'Esquerra Unida".

Per al BPV més que un lideratge el Bloc estava ajudant a la "reconversió d'EU" i anunciava el vot dels consellers nacionals del BPV en contra de la proposta de l'Executiva Nacional.

Tensió "in crescendo"


Una cosa està clara, els pactes no senten bé al BLOC. Les lluites històriques internes dins del partit han sigut sempre pels mateixos motius. Fa anys la decisió d'anar amb CiU en les Europees va obrir les primeres fractures i conforme passa el temps els pactes preelectorals causen més i més tensió dins del BLOC.

D'un costat el pragmatisme i d'altre els principis. Els pragmàtics abandonen els principis i els principis perden aplicació pràctica. És una dificil disjuntiva a la que ha arribat el BLOC que accepta ara i fa coses ara que mai no s'havien plantejat. Ni en els pitjors moments de debilitat el pragmatisme havia arribat més alt ni els principis més avall.

El nivell de les intervencions és cada vegada més pobre on una majoria silenciosa acaba votant sempre allò que ja vé establert en una decisió dificil -espassa i paret- o no hi ha dues alternatives sinó triar entre això o el buit.

En esta dinàmica la decisió d'alguns candidats de retirar-se "in voce" al Consell Nacional no sembla la més adequada i va situar el debat en llocs dificils i no va fer un gran favor a la causa "crítica".

Mentrestant les bases del BLOC continuen alienes a un conflicte i una escletxa que cada vegada es va obrint més i els dos blocs estan cada vegada més lluny. L'Executiva se sap forta però la política pega moltes voltes.

Tensió "in crescendo"


Una cosa està clara, els pactes no senten bé al BLOC. Les lluites històriques internes dins del partit han sigut sempre pels mateixos motius. Fa anys la decisió d'anar amb CiU en les Europees va obrir les primeres fractures i conforme passa el temps els pactes preelectorals causen més i més tensió dins del BLOC.

D'un costat el pragmatisme i d'altre els principis. Els pragmàtics abandonen els principis i els principis perden aplicació pràctica. És una dificil disjuntiva a la que ha arribat el BLOC que accepta ara i fa coses ara que mai no s'havien plantejat. Ni en els pitjors moments de debilitat el pragmatisme havia arribat més alt ni els principis més avall.

El nivell de les intervencions és cada vegada més pobre on una majoria silenciosa acaba votant sempre allò que ja vé establert en una decisió dificil -espassa i paret- o no hi ha dues alternatives sinó triar entre això o el buit.

En esta dinàmica la decisió d'alguns candidats de retirar-se "in voce" al Consell Nacional no sembla la més adequada i va situar el debat en llocs dificils i no va fer un gran favor a la causa "crítica".

Mentrestant les bases del BLOC continuen alienes a un conflicte i una escletxa que cada vegada es va obrint més i els dos blocs estan cada vegada més lluny. L'Executiva se sap forta però la política pega moltes voltes.

Tensió "in crescendo"


Una cosa està clara, els pactes no senten bé al BLOC. Les lluites històriques internes dins del partit han sigut sempre pels mateixos motius. Fa anys la decisió d'anar amb CiU en les Europees va obrir les primeres fractures i conforme passa el temps els pactes preelectorals causen més i més tensió dins del BLOC.

D'un costat el pragmatisme i d'altre els principis. Els pragmàtics abandonen els principis i els principis perden aplicació pràctica. És una dificil disjuntiva a la que ha arribat el BLOC que accepta ara i fa coses ara que mai no s'havien plantejat. Ni en els pitjors moments de debilitat el pragmatisme havia arribat més alt ni els principis més avall.

El nivell de les intervencions és cada vegada més pobre on una majoria silenciosa acaba votant sempre allò que ja vé establert en una decisió dificil -espassa i paret- o no hi ha dues alternatives sinó triar entre això o el buit.

En esta dinàmica la decisió d'alguns candidats de retirar-se "in voce" al Consell Nacional no sembla la més adequada i va situar el debat en llocs dificils i no va fer un gran favor a la causa "crítica".

Mentrestant les bases del BLOC continuen alienes a un conflicte i una escletxa que cada vegada es va obrint més i els dos blocs estan cada vegada més lluny. L'Executiva se sap forta però la política pega moltes voltes.

Les crítiques al pacte opten pels principis ideològics

A pesar que la votació final va reflectir un resultat abrumador, les paraules crítiques amb la proposta de la direcció nacional van ser nombroses i de persones importants. Mentre els candidats anaven caiguent pujaren a l'escenari diversos consellers nacionals -la major part del BpV- a mostrar-se contraris al pacte. El camp dels valors i dels principis va ser el més triat per argumentar en contra del pacte. Així, les crítiques començaven amb un bàsic "això no està bé" per parlar del comportament del Bloc. Altres veus rebutjaven convertir-se en "comparsa" d'un grup polític ple de lluites "caïnites". També es considerava la modificació d'IU per IPV com a "molt substancial"i que impedia donar suport al pacte. Un altre membre del Consell Nacional recordava documents interns del Bloc que assenyalaven sota el seu punt de vista un camí diferent. La teoria del tercer espai era més utilitzada pelsl contraris al pacte però semblava igualment vàlida per a tots. El concepte de tercer espai es convertia en una cosa o una altra segons qui parlava. La mateixa persona acabà preguntant-se, què guanya el país?
Les intervencions finals en contra del pacte van introduir la novetat d'aportar alternatives a la proposta de l'Executiva Nacional. L'alternativa era un acord del Consell Nacional ja prés -l'anterior- i va voler posar llum a l'expressió tantes vegades usada de pactar amb partits "d'estricta obediència valenciana". Un altre company va replegar el guant i repetí l'argumentació de l'alternativa de l'acord ja pres en l'anterior consell.

Les crítiques al pacte opten pels principis ideològics

A pesar que la votació final va reflectir un resultat abrumador, les paraules crítiques amb la proposta de la direcció nacional van ser nombroses i de persones importants. Mentre els candidats anaven caiguent pujaren a l'escenari diversos consellers nacionals -la major part del BpV- a mostrar-se contraris al pacte. El camp dels valors i dels principis va ser el més triat per argumentar en contra del pacte. Així, les crítiques començaven amb un bàsic "això no està bé" per parlar del comportament del Bloc. Altres veus rebutjaven convertir-se en "comparsa" d'un grup polític ple de lluites "caïnites". També es considerava la modificació d'IU per IPV com a "molt substancial"i que impedia donar suport al pacte. Un altre membre del Consell Nacional recordava documents interns del Bloc que assenyalaven sota el seu punt de vista un camí diferent. La teoria del tercer espai era més utilitzada pelsl contraris al pacte però semblava igualment vàlida per a tots. El concepte de tercer espai es convertia en una cosa o una altra segons qui parlava. La mateixa persona acabà preguntant-se, què guanya el país?
Les intervencions finals en contra del pacte van introduir la novetat d'aportar alternatives a la proposta de l'Executiva Nacional. L'alternativa era un acord del Consell Nacional ja prés -l'anterior- i va voler posar llum a l'expressió tantes vegades usada de pactar amb partits "d'estricta obediència valenciana". Un altre company va replegar el guant i repetí l'argumentació de l'alternativa de l'acord ja pres en l'anterior consell.

Les crítiques al pacte opten pels principis ideològics

A pesar que la votació final va reflectir un resultat abrumador, les paraules crítiques amb la proposta de la direcció nacional van ser nombroses i de persones importants. Mentre els candidats anaven caiguent pujaren a l'escenari diversos consellers nacionals -la major part del BpV- a mostrar-se contraris al pacte. El camp dels valors i dels principis va ser el més triat per argumentar en contra del pacte. Així, les crítiques començaven amb un bàsic "això no està bé" per parlar del comportament del Bloc. Altres veus rebutjaven convertir-se en "comparsa" d'un grup polític ple de lluites "caïnites". També es considerava la modificació d'IU per IPV com a "molt substancial"i que impedia donar suport al pacte. Un altre membre del Consell Nacional recordava documents interns del Bloc que assenyalaven sota el seu punt de vista un camí diferent. La teoria del tercer espai era més utilitzada pelsl contraris al pacte però semblava igualment vàlida per a tots. El concepte de tercer espai es convertia en una cosa o una altra segons qui parlava. La mateixa persona acabà preguntant-se, què guanya el país?
Les intervencions finals en contra del pacte van introduir la novetat d'aportar alternatives a la proposta de l'Executiva Nacional. L'alternativa era un acord del Consell Nacional ja prés -l'anterior- i va voler posar llum a l'expressió tantes vegades usada de pactar amb partits "d'estricta obediència valenciana". Un altre company va replegar el guant i repetí l'argumentació de l'alternativa de l'acord ja pres en l'anterior consell.

Sector Cítric: ser valencià es la meua manera de ser valencià


El Consell Nacional va tindre algunes anècdotes gracioses. De primeres en la primera intervenció es va haver de demanar que parlara un poc més baix o s'allunyara del micro dels crits que pegava. Va començar molt forta, això segur.

D'algunes intervencions pràcticament es deduïa més que el Bloc anava a fer un pacte contra Izquierda Unida que amb Izquierda Unida.

Un conseller nacional de Castelló sempre ens deixa alguna frase per a la història. La d'este Consell Nacional va ser "ser valencià és la meua forma de ser valencià" en referència a un conseller que va reclamar la seua condició independentista i catalanista.

Les al·lusions a la intel·ligència mai no passen a alguns mestres de la dialèctica que va repassar punt per punt que es requeria en el Bloc per a demostrar-se "intel·ligent" per finalitzar dient que per totes eixes raons ell "no era intel·ligent".

Sector Cítric: ser valencià es la meua manera de ser valencià


El Consell Nacional va tindre algunes anècdotes gracioses. De primeres en la primera intervenció es va haver de demanar que parlara un poc més baix o s'allunyara del micro dels crits que pegava. Va començar molt forta, això segur.

D'algunes intervencions pràcticament es deduïa més que el Bloc anava a fer un pacte contra Izquierda Unida que amb Izquierda Unida.

Un conseller nacional de Castelló sempre ens deixa alguna frase per a la història. La d'este Consell Nacional va ser "ser valencià és la meua forma de ser valencià" en referència a un conseller que va reclamar la seua condició independentista i catalanista.

Les al·lusions a la intel·ligència mai no passen a alguns mestres de la dialèctica que va repassar punt per punt que es requeria en el Bloc per a demostrar-se "intel·ligent" per finalitzar dient que per totes eixes raons ell "no era intel·ligent".

Sector Cítric: ser valencià es la meua manera de ser valencià


El Consell Nacional va tindre algunes anècdotes gracioses. De primeres en la primera intervenció es va haver de demanar que parlara un poc més baix o s'allunyara del micro dels crits que pegava. Va començar molt forta, això segur.

D'algunes intervencions pràcticament es deduïa més que el Bloc anava a fer un pacte contra Izquierda Unida que amb Izquierda Unida.

Un conseller nacional de Castelló sempre ens deixa alguna frase per a la història. La d'este Consell Nacional va ser "ser valencià és la meua forma de ser valencià" en referència a un conseller que va reclamar la seua condició independentista i catalanista.

Les al·lusions a la intel·ligència mai no passen a alguns mestres de la dialèctica que va repassar punt per punt que es requeria en el Bloc per a demostrar-se "intel·ligent" per finalitzar dient que per totes eixes raons ell "no era intel·ligent".

Els partidaris del pacte concentren les seues argumentacions en la "intel·ligència i el pragmatisme"


Les diverses intervencions al Consell Nacional anaven tramant una línia argumental molt semblant, tant pel que fa als crítics amb el pacte com als favorables. Les argumentacions favorables parlaven quasi sempre d'intel·ligència i de pragmatisme.
Els consellers del BES es destacaren en la defensa del pacte. Les intervencions parlaven d'un "futur il·lusionant", mentre d'altres volien llevar "dramatisme" a la decisió mentre assenyalava la necessitat de visualitzar i posicionar-se dins d'un nou "marc estatal". Es defensava el pacte per "abandonar la marginalitat". Finalment es va pujar el tó del debat demanant alternatives a la proposta que es presentava i exigint que el Bloc eixquera de "l'arrest domiciliari" dels Ajuntaments al que estava sotmés per part dels partits estatalistes. Per als defensors del pacte el Bloc no havia de tindre por a contaminar-se d'altres forces polítiques.

Per part de l'Executiva Nacional alguns membres van argumentar que l'electorat del Bloc "no entendria" un abandonament del pacte i que permetria al Bloc guanyar en notorietat. D'altres van optar la via de la millora: es presentava un pacte que era millor que el del Compromís i per tant s'havia d'acceptar i insistia posant l'horitzó en el 2011. També per l'Executiva Nacional va fer servir una argumentació semblant ja que "si en les eleccions valencianes podem anar amb forces espanyolistes ¿per qué no en les eleccions espanyoles?. El pacte "s'havia complicat per qüestions accessòries".

La intervenció més dura acusava determinats consellers nacionals de "no voler tindre diputats a Madrid" i va defensar el pacte perquè era coherent amb els estatuts, amb el grup parlamentari del Compromís i permetia al Bloc liderar des de la responsabilitat i jugant fort.


Els partidaris del pacte concentren les seues argumentacions en la "intel·ligència i el pragmatisme"


Les diverses intervencions al Consell Nacional anaven tramant una línia argumental molt semblant, tant pel que fa als crítics amb el pacte com als favorables. Les argumentacions favorables parlaven quasi sempre d'intel·ligència i de pragmatisme.
Els consellers del BES es destacaren en la defensa del pacte. Les intervencions parlaven d'un "futur il·lusionant", mentre d'altres volien llevar "dramatisme" a la decisió mentre assenyalava la necessitat de visualitzar i posicionar-se dins d'un nou "marc estatal". Es defensava el pacte per "abandonar la marginalitat". Finalment es va pujar el tó del debat demanant alternatives a la proposta que es presentava i exigint que el Bloc eixquera de "l'arrest domiciliari" dels Ajuntaments al que estava sotmés per part dels partits estatalistes. Per als defensors del pacte el Bloc no havia de tindre por a contaminar-se d'altres forces polítiques.

Per part de l'Executiva Nacional alguns membres van argumentar que l'electorat del Bloc "no entendria" un abandonament del pacte i que permetria al Bloc guanyar en notorietat. D'altres van optar la via de la millora: es presentava un pacte que era millor que el del Compromís i per tant s'havia d'acceptar i insistia posant l'horitzó en el 2011. També per l'Executiva Nacional va fer servir una argumentació semblant ja que "si en les eleccions valencianes podem anar amb forces espanyolistes ¿per qué no en les eleccions espanyoles?. El pacte "s'havia complicat per qüestions accessòries".

La intervenció més dura acusava determinats consellers nacionals de "no voler tindre diputats a Madrid" i va defensar el pacte perquè era coherent amb els estatuts, amb el grup parlamentari del Compromís i permetia al Bloc liderar des de la responsabilitat i jugant fort.


Els partidaris del pacte concentren les seues argumentacions en la "intel·ligència i el pragmatisme"


Les diverses intervencions al Consell Nacional anaven tramant una línia argumental molt semblant, tant pel que fa als crítics amb el pacte com als favorables. Les argumentacions favorables parlaven quasi sempre d'intel·ligència i de pragmatisme.
Els consellers del BES es destacaren en la defensa del pacte. Les intervencions parlaven d'un "futur il·lusionant", mentre d'altres volien llevar "dramatisme" a la decisió mentre assenyalava la necessitat de visualitzar i posicionar-se dins d'un nou "marc estatal". Es defensava el pacte per "abandonar la marginalitat". Finalment es va pujar el tó del debat demanant alternatives a la proposta que es presentava i exigint que el Bloc eixquera de "l'arrest domiciliari" dels Ajuntaments al que estava sotmés per part dels partits estatalistes. Per als defensors del pacte el Bloc no havia de tindre por a contaminar-se d'altres forces polítiques.

Per part de l'Executiva Nacional alguns membres van argumentar que l'electorat del Bloc "no entendria" un abandonament del pacte i que permetria al Bloc guanyar en notorietat. D'altres van optar la via de la millora: es presentava un pacte que era millor que el del Compromís i per tant s'havia d'acceptar i insistia posant l'horitzó en el 2011. També per l'Executiva Nacional va fer servir una argumentació semblant ja que "si en les eleccions valencianes podem anar amb forces espanyolistes ¿per qué no en les eleccions espanyoles?. El pacte "s'havia complicat per qüestions accessòries".

La intervenció més dura acusava determinats consellers nacionals de "no voler tindre diputats a Madrid" i va defensar el pacte perquè era coherent amb els estatuts, amb el grup parlamentari del Compromís i permetia al Bloc liderar des de la responsabilitat i jugant fort.


L'Executiva Nacional planteja un pacte amb l'IU de Llamazares que deixa fora l'EU de Marcos


El plantejament de l'Executiva Nacional davant la negativa de Marcos a acceptar les primàries dins d'Esquerra Unida, va ser un pacte amb la part d'IU valenciana més pròxima a Llamazares on estarien tant Iniciativa pel Poble Valencià com Projecte Obert.

L'Executiva Nacional en este tema va tractar d'explicar detalladament els aspectes més importants del protocol de funcionament de l'hipotètic Grup Parlamentari, un protocol molt semblant al d'Iniciativa per Catalunya.

També va concretar que este pacte suposava un pas més en una estratègia que posa el seu horitzó en el 2011.

L'Executiva Nacional planteja un pacte amb l'IU de Llamazares que deixa fora l'EU de Marcos


El plantejament de l'Executiva Nacional davant la negativa de Marcos a acceptar les primàries dins d'Esquerra Unida, va ser un pacte amb la part d'IU valenciana més pròxima a Llamazares on estarien tant Iniciativa pel Poble Valencià com Projecte Obert.

L'Executiva Nacional en este tema va tractar d'explicar detalladament els aspectes més importants del protocol de funcionament de l'hipotètic Grup Parlamentari, un protocol molt semblant al d'Iniciativa per Catalunya.

També va concretar que este pacte suposava un pas més en una estratègia que posa el seu horitzó en el 2011.

Els candidats que aportava el BLOC a la coalició se retiren durant el Consell Nacional

Mentre el debat del Consell Nacional avançava els candidats del BLOC anaven caient uno darrere de l'altre. Mentrestant ningú no semblava donar importància al fet que s'hagueren de buscar nous. La sorpresa, fins i tot, va ser manifestada per la pròpia Executiva Nacional. Només una intervenció va fer un judici d'intencions valorant que es tractava d'una estratègia conjunta que situava el debat en un àmbit que fregava el xantatge.
Cap al final del Consell Nacional el col·lectiu de Dones en Bloc va intentar resoldre el tema oferint-se per a ocupar les candidatures que havien quedat buides.

Els candidats que aportava el BLOC a la coalició se retiren durant el Consell Nacional

Mentre el debat del Consell Nacional avançava els candidats del BLOC anaven caient uno darrere de l'altre. Mentrestant ningú no semblava donar importància al fet que s'hagueren de buscar nous. La sorpresa, fins i tot, va ser manifestada per la pròpia Executiva Nacional. Només una intervenció va fer un judici d'intencions valorant que es tractava d'una estratègia conjunta que situava el debat en un àmbit que fregava el xantatge.
Cap al final del Consell Nacional el col·lectiu de Dones en Bloc va intentar resoldre el tema oferint-se per a ocupar les candidatures que havien quedat buides.

Els Consellers Nacionals del BdC opten per una abstenció "que subratlla el desencís i la desilusió"


Davant l'absència de Sergi Nuñez va ser Carles López qui va defensar la posició del BdC en el Consell Nacional. El Secretari Local de Sagunt va explicar que el BdC entenia que l'Executiva Nacional mantenia una estratègia amb la que no compartíem la lògica. Va posar una data límit per a la seua actitud no obstacultizadora que arribava fins les eleccions generals de 2008.
El BdC va considerar important remarcar que el Bloc es troba al centre de la polèmica quan hauríem d’estar ben lluny i que la direcció nacional ha entrat en una "deriva política" que arriba, fins i tot, a subjugar els valors a l’estratègia política cojuntural. Per exemple, subjugant les nostres conviccions valencianistes i democràtiques, donant suport a un sector que no reconeix l’opció majoritària dels valencians d’EU.
El BdC, interpretant que està lógica és el sentit majoritari va tractar d'aportar un punt de reflexió i anàlisi respecte a la incertesa compartida amb les bases davant un pacte que no causa il·lusió i genera desencís. ´
López, finalment va remarcar algunes mancances del document com ara el fet de visualitzar el pacte com una continuació del Compromís i la falta de posada en valor del bagatge que podia aportar Isaura Navarro. Curiosament, i en el mateix sentit que ho va fer Enric Nomdedeu en l'anterior Consell Nacional també va recordar la falta de confiança en allò que l'Executiva Nacional diu "criteris tècnics" a l'hora d'elaborar la imatge corporativa i de campanya.
Davant la falta de claredat en el procés de pacte i en el projecte final i davant la falta d'albernatives el BdC va optar per l'abstenció.

Els Consellers Nacionals del BdC opten per una abstenció "que subratlla el desencís i la desilusió"


Davant l'absència de Sergi Nuñez va ser Carles López qui va defensar la posició del BdC en el Consell Nacional. El Secretari Local de Sagunt va explicar que el BdC entenia que l'Executiva Nacional mantenia una estratègia amb la que no compartíem la lògica. Va posar una data límit per a la seua actitud no obstacultizadora que arribava fins les eleccions generals de 2008.
El BdC va considerar important remarcar que el Bloc es troba al centre de la polèmica quan hauríem d’estar ben lluny i que la direcció nacional ha entrat en una "deriva política" que arriba, fins i tot, a subjugar els valors a l’estratègia política cojuntural. Per exemple, subjugant les nostres conviccions valencianistes i democràtiques, donant suport a un sector que no reconeix l’opció majoritària dels valencians d’EU.
El BdC, interpretant que està lógica és el sentit majoritari va tractar d'aportar un punt de reflexió i anàlisi respecte a la incertesa compartida amb les bases davant un pacte que no causa il·lusió i genera desencís. ´
López, finalment va remarcar algunes mancances del document com ara el fet de visualitzar el pacte com una continuació del Compromís i la falta de posada en valor del bagatge que podia aportar Isaura Navarro. Curiosament, i en el mateix sentit que ho va fer Enric Nomdedeu en l'anterior Consell Nacional també va recordar la falta de confiança en allò que l'Executiva Nacional diu "criteris tècnics" a l'hora d'elaborar la imatge corporativa i de campanya.
Davant la falta de claredat en el procés de pacte i en el projecte final i davant la falta d'albernatives el BdC va optar per l'abstenció.

INICIATIVA I PROJECTE OBERT, ELS VERDS I EL BLOC ARRIBEN A PRINCIPI D’ACORD PER A CONCÓRRER EN COALICIÓ A LES GENERALS

Iniciativa pel Poble Valencià i Projecte Obert, Els Verds-Esquerra Ecologista i el BLOC han arribat aquesta vesprada a un principi d’acord per a concórrer en coalició a les properes eleccions generals en les tres circumscripcions del País Valencià. Principi d’acord a expenses de la ratificació dels òrgans de direcció de les respectives organitzacions que tindran lloc els propers dies.
Les tres formacions han pogut constatar que “la societat valenciana ens demana de forma reiterada, als partits representants d’este espai polític d’esquerres, valencianista i ecologista, que actuem de forma útil en la defensa dels seus interessos”.
Segons el principi d’acord, “Els Verds, les dues components d’Esquerra Unida i el BLOC som conscients de la demanda social d’un acord entre les forces polítiques valencianistes, progressistes i ecologistes que trasllade a l’acció política els valors de l’honestedat, la solidaritat, la radicalitat democràtica i l’estima pel nostre país i el nostre territori, alhora que ens exigeixen que fem tots els esforços possibles per aconseguir que una veu valenciana es faça sentir amb força en les Corts Espanyoles”.
Per aquestes raons, “les tres forces polítiques, que hem mostrat la seua voluntat de concórrer en coalició, partint de l’absolut respecte a la independència orgànica de cada formació, hem decidit treballar des d’una posició de confiança mútua, col·laboració activa i actitud unitària, al temps que volem fem una crida a la incorporació a altres forces polítiques progressistes i a les persones independents que vulguen col·laborar en fer del nostre país, una societat oberta, solidària, creativa i sostenible, en què tots puguem conviure i sentir–nos orgullosos de compartir”.
La composició de la coalició vol ser continuadora de l’acord que va configurar Compromís pel País Valencià tant en les Corts Valencianes com a desenes de municipis. I alhora vol garantir al parlament espanyol una veu pròpia que represente el poble valencià i que coadjuve a la configuració d’una majoria progressista en tots els àmbits de l’acció política, amb voluntat de continuïtat en el futur, assentant així les bases per a la cooperació de les tres forces polítiques.
A partir d’aquest principi d’acord, el treball de les tres organitzacions es centrarà, en els propers dies, en arribar a un acord programàtic que siga la base de l’acció dels representants institucionals a les Corts Espanyoles. Un acord que girarà sobre els eixos del valencianisme per a aprofundir en l’autogovern, en la defensa de més ciutadania, més participació i més democràcia, en un model econòmic sostenible, en una societat solidària i pacífica.
Al mateix temps, aquestes formacions tenen previst demanar-li al PSPV-PSOE “altura de mires” a fi de configurar entre tots una Entesa al Senat, en les tres circumscripcions del País Valencià, que garantisca una representació majoritària de senadors progressistes i faça possible que, també al Senat, els valencians parlem en veu pròpia.

El Consell Nacional es reuneix el dissabte 19 de gener per tractar els acords electorals

La pròxima sessió extraordinària del Consell Nacional tindrà lloc el proper 19 de gener, dissabte, al Saló d’Actes de la Delegació Territorial de l’ONCE de la ciutat de València, a la Gran Via Ramón y Cajal Nº13. La primera convocatòria és a les 10.00 hores i trenta minuts després la segona. L’ordre del dia previst n’és el següent:

Aprovació, si escau, de l’acta anterior (s’adjunta esborrany)
Aprovació, si escau, dels acords electorals.
Torn obert de paraules

El Consell Nacional es reuneix el dissabte 19 de gener per tractar els acords electorals

La pròxima sessió extraordinària del Consell Nacional tindrà lloc el proper 19 de gener, dissabte, al Saló d’Actes de la Delegació Territorial de l’ONCE de la ciutat de València, a la Gran Via Ramón y Cajal Nº13. La primera convocatòria és a les 10.00 hores i trenta minuts després la segona. L’ordre del dia previst n’és el següent:

Aprovació, si escau, de l’acta anterior (s’adjunta esborrany)
Aprovació, si escau, dels acords electorals.
Torn obert de paraules

Una entesa valenciana al Senat?

Alguns membres del Bloc ja van fent números respecte a una possibilitat d'entesa (PACTE VALENCIÀ AL SENAT) al Senat de tots els partits progressistes?? (PSoe+Bloc+Eu) que en Catalunya ha funcionat.
Entre els números que fan estos sectors es troben que els resultats que podria donar una entesa d'este tipus podrien ser:
-Psoe 6 senadors (3 més que ara)
-Bloc 1 senador (per Castelló??)
-EU 2 senadors
-PP 3 senadors (6 menys que ara)
Tenint en compte que en les eleccions al Senat la força majoritària sol traure 3 senadors i la següent 1 senador ( PP/Soe) la perspectiva de sumar més vots entre tots que el PP es molt clara.
"Per a qualsevol força progressista seria dificil posicionar-se en contra d'aquesta possibilitat" afirmen els qui plantegen esta possibilitat.

Una entesa valenciana al Senat?

Alguns membres del Bloc ja van fent números respecte a una possibilitat d'entesa (PACTE VALENCIÀ AL SENAT) al Senat de tots els partits progressistes?? (PSoe+Bloc+Eu) que en Catalunya ha funcionat.
Entre els números que fan estos sectors es troben que els resultats que podria donar una entesa d'este tipus podrien ser:
-Psoe 6 senadors (3 més que ara)
-Bloc 1 senador (per Castelló??)
-EU 2 senadors
-PP 3 senadors (6 menys que ara)
Tenint en compte que en les eleccions al Senat la força majoritària sol traure 3 senadors i la següent 1 senador ( PP/Soe) la perspectiva de sumar més vots entre tots que el PP es molt clara.
"Per a qualsevol força progressista seria dificil posicionar-se en contra d'aquesta possibilitat" afirmen els qui plantegen esta possibilitat.

Una entesa valenciana al Senat?

Alguns membres del Bloc ja van fent números respecte a una possibilitat d'entesa (PACTE VALENCIÀ AL SENAT) al Senat de tots els partits progressistes?? (PSoe+Bloc+Eu) que en Catalunya ha funcionat.
Entre els números que fan estos sectors es troben que els resultats que podria donar una entesa d'este tipus podrien ser:
-Psoe 6 senadors (3 més que ara)
-Bloc 1 senador (per Castelló??)
-EU 2 senadors
-PP 3 senadors (6 menys que ara)
Tenint en compte que en les eleccions al Senat la força majoritària sol traure 3 senadors i la següent 1 senador ( PP/Soe) la perspectiva de sumar més vots entre tots que el PP es molt clara.
"Per a qualsevol força progressista seria dificil posicionar-se en contra d'aquesta possibilitat" afirmen els qui plantegen esta possibilitat.

El BdC presenta un video que demana adhesions d'afiliats del Bloc per poder arribar a les 100 que demanen els estatuts del BLOC




El BdC presenta un video que demana adhesions d'afiliats del Bloc per poder arribar a les 100 que demanen els estatuts del BLOC




El BdC presenta un video que demana adhesions d'afiliats del Bloc per poder arribar a les 100 que demanen els estatuts del BLOC




El BdC proposa la creació d’un àrea de treball de política espanyola i una altra de política europea.

Davant la remodelació de l’Executiva presentada pel Secretari General del BLOC pensem que la proposta de creació de dues àrees de treball pot reforçar el treball de la pròpia Executiva. Ara que ens presentem a les eleccions espanyoles no podem deixar de recordar que pràcticament no hem tingut cap iniciativa política rellevant, ni opinions sobre assumptes d’estat. No és el moment de mirar enrere i buscar responsables sinó de posar els mitjans perquè a les pròximes tinguem un bagatge important a presentar a la societat valenciana tinguem o no representació al Parlament de Madrid. Hi ha vehicles suficients per canalitzar les iniciatives però per tindre-les cal fer un treball important de creació. Per això, proposem dues àrees de treball: una de política espanyola i una altra de política europea per poder obtindre posicionaments valencianistes en els dos camps.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com